«El més important són els nostres ulls que brillen tan bellament sota les nostres caputxes quan lluitem». Novel·lesca i novel·lable, la frase pertany a un pamflet dels anarquistes grecs que la setmana passada aconseguiren propagar el caos aeri i postal a Europa. El reportatge d’Andrés Mourenza, per El Periódico, és l’únic que podem trobar avui dilluns a la premsa ibèrica (mutisme confirmat, doncs). Tal com s’espera d’un periodista, que ha de reconèixer la notorietat dels esdeveniments, Mourenza ha estat dels pocs –no sé si l’únic– que s’ha preocupat de recollir les declaracions d’algú que ens conte una mica què està passant a Grècia sota les runes de la seua economia. Ha triat Mary Bossis, professora de la Universitat del Pireu i experta en seguretat. L’especialista destaca les «referències nihilistes amb un toc de romanticisme adolescent» d’aquest anarquisme. Són joves de classe mitjana, d’entre 20 i 30 anys. Els noms que usen podrien formar part dels llibres de Harry Potter: Apòstates dels Dolços Somnis (aquest m’agrada), Carpe Noctum o la Conspiració de les Cèl·lules del Foc. Sovint passa que el més important no ho trobarem sota les caputxes, sinó al darrers paràgrafs. Diu Bossis: «La majoria [dels grecs] no veu aquestes organitzacions com una amenaça. El que sí que percep com a amenaça és no tenir un futur». Ni un present.
Vaja! una nova generació que s’apropia del nostre “no future”! No vull caure en el parany de tenir-los en poca consideració, atenent al resultat més aviat poc reeixit de els anteriors “no futures”, potser ells en treuran alguna cosa, o s’ho pensaran. Ara, com va dir aquell “no et refiïs mai dels regals dels grecs”. Crec que ells en tenen algun d’equivalent sobre els catalans, però, ja se sap, tant de temps veïns!
No és massa diferent del «no future» que ja cantaven els Sex Pistols en la seua God save the Queen el 1977:
«Don’t be told what you want
don’t be told what you need
there’s no future no future
no future for you».
http://bit.ly/video-sexpistols