Enviar còpia de l’apunt titulat «Un circ» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

Un circ

Més ingenuïtats. Ningú explica com és possible que els dos bancs amb la millor solvència del continent siguen espanyols, amb mercat preferent a Espanya, on la taxa d’atur és la més alta, on la morositat és alarmant, on l’eixida de la crisi serà tardana i on l’endeutament creixent és el més sever de la UE. Vista la situació, per als europeus, aquesta solvència dels bancs ibèrics deu ser una cosa ben exòtica: Spain is different? De passada, que un valent explique també com aquests solvents s’han recuperat tan aviat de la crisi financera. Amb els diners de qui? Ai! A mi no em quadra l’heure amb el deure, i a vostès? Qui ho vol explicar? Ningú? Una llàstima. Perquè podríem riure’ns fins a plorar, i viceversa, de les explicacions i dels números que els majordoms del capital ens donen, que són números de circ: els d’acrobàcia dels economistes estrella, els de ventriloquia de Salgado i Corbacho, els de màgia dels banquers, els de malabarisme de la UE, els d’escapisme dels empresaris, els de contorsionisme dels sindicats i, per a rematar-ho, els numerets de pallassa de Cospedal o els de titella de ZP. Però no ho oblidem, el gran número de circ d’aquesta primera gran crisi del mil·lenni és l’impressionant funambulisme del Sant Pare Capitalisme, que per a no caure ha fet pujar el públic i els lleons a la seua corda fluixa: un espectacle de sang i fetge, que ara s’estila. En un circ així no cal domador. Escolteu quants aplaudiments… Pregravats, és clar.

«Había una vez…»