Enviar «Asincronies» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Asincronies» a un contacte

*Obligatori






Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.



Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

3 comentaris a “Asincronies”

  1. Potser, un dia, el blog et publicarà un text abans que comences a teclejar-lo i ens descobrirà idees que tenies al cap però que havies pensat callar. Llavors serà una asincronia indiscreta. :)

  2. Quin perill… Com que hi trobes una interpretació “metabloguista”, et diré que al Salms l’asincronia és crònica. Per més que m’ho remire abans de publicar, sempre arribe tard a la pregunta: calia deixar escrit això? Calia? I d’aquesta manera? Òbviament, hi ha un altre jo, més imprudent, que ho ha decidit abans que aquest jo d’ara que dubta i arriba tard. La qual cosa fa pensar que, com a molt, la sincronia de l’escriptura (si això existeix), és a dir, la migració de les cabòries al paper o a la pantalla, només pot ser física, mecànica, somàtica. El procés creatiu, en canvi, aquesta ona que el vent gronxa des del fons de la mar a la vora de la platja, des de la inspiració i les motivacions de l’emissor a les reflexions del receptor, sempre és asincrònic, per més que els formats digitals puguen reduir-ne els temps de l’edició. Quantes idees poden ser escrites tal com ragen? En l’art, no podem menystenir el llampec, però no anem enlloc si no podem veure que il·lumina alguna cosa. I la visió nostra sempre arriba a destemps.

Els comentaris estan tancats.