- Salms - https://www.porcar.net -

Nyas, coca!

[1]

Agafa-ho! Pren! Tin! Jas! Nyas! És a dir, heus-lo, que ací ho tens. A Castelló usem molt el «jas», tal com sona, per a avisar una persona que agafe una cosa que li donem. Hi ha una expressió molt nostra, que diu: «Jas, coca!». O una forma fonèticament més intensa: «Nyas, coca! [2]». O simplement: «Nyas!». S’exclama quan prèviament se n’ha amollat una de forta, física (bufetada, bascollada, pessic…) o psicològica (insult, ofensa, crítica…), amb raó o fora de to. També es diu quan s’esdevé una situació inesperada, i ben a sovint quan, en la nostra opinió, una persona rep per fi allò que es mereix. Posaré un cas concret: «La justícia me la bufa… Nyas, coca [3]! [3]». O un altre cas, un possible titular de premsa: «El jutge reimputa Camps… Nyas, coca! És a dir: d’aquest pastís no en volies gens, però ara t’embafaràs! Fa uns anys, a València, vaig comentar aquest imperatiu verbal amb uns poetes saforencs. Especulàrem primer, poc convençuts, amb el verb llaçar: llaç tu això o allò… El diccionari [4] català-valencià-balear per fi ens il·luminà: es la forma de l’imperatiu de segona persona singular del verb haver (tenir): hages tu / tingues tu, amb desplaçament de l’accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau). Jas! Nyas és una deformació popular (vulgar, diu el DCVB) del jas. El « [5]Gran Diccionari de la Llengua Catalana [5]» [5] no esmenta aquesta influència, i destaca la seua derivació llatina: «Del II habeas ‘tinguis’, amb valor imperatiu, acompanyant proclíticament, algun pronom: habeas ipsum, [av]ias, ias, jas això». Podria ser el «nyas, coca» una expressió molt més antiga del que ens pensàvem? « [6]Habens coccam [6]» [6].


« [7]Land off València [7]» [7], de Paco Muñoz [8]

«I sé que mai seré l’amo
del corral ni del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger»