Al meu poble diuen que qui és desgraciat amb els collons entropessa. Segurament, ZP voldria no ser desgraciat, o ser-ho menys, però d’absoluta bogeria i descrèdit només s’esquita, com a subjecte actiu o passiu –distinció insignificant a efectes pràctics–, qui prefereix seguir entropessant en volta d’arromangar-se i suprimir els obstacles. Els rumors borsaris, per més que el presidente del Gobierno s’indigne dramàticament, com si s’autoindultara, són realment acollonants quan afecten una economia tràgica com la nostra (com la grega) i, pitjor encara –i aquesta és la veritable primícia ibèrica, d’abast psicològic– quan demostren el poder de fotre bascollades a un govern, l’espanyol, que (com el grec) procrastina constantment els deures (com els grecs), esperant, esperant, esperant (com els grecs) la resurrecció que mai no arriba; esperant que la tempesta s’acabe capejant gràcies i només a l’eixida del sol (com els grecs), o per intervenció divina, ço és, el FMI. Política econòmica, doncs, basada en l’oratge i Déu, una economia de vora séquia, com la del meu avi. Avui, però, si plou i fa sol, el món roda sol? Ah!, ho oblidava… Però Espanya no és Grècia!
Escoltar
«Le métèque», de George Moustaki
Refranys
Via Vent d Cabylia veig que Víctor Pàmies està preparant un llistat de refranys. Ja li he passat els meus. Animeu-vos.
I entrentant … procastinant, procastinant, procastinant :(
Un molt bon apunt.
Gràcies Clídice, un amic m’ha preguntat si una bona manera de no entropessar i “suprimir els obstacles” podria ser tallant-li els… Crec que no caldrà, de moment… Salutacions.
Josep, sempre demano que no pengeu les llistes de refranys per no condicionar la tria d’altres possibles participants. És per això que us demano que m’envieu les llistes per correu i per això, al Raons que rimen des que he començat la campanya dels refranys més populars de la llengua catalana, no he penjat cap article sobre refranys.
Ah!, i no m’has donat les teves dades d’influència dialectal. País Valencià, però d’on concretament?
Merci!
Esborrats. Són refranys dits a la Plana (Baixa i Alta) de Castelló i segurament hi ha un parell originals de Castelló de la Plana. Disculpa el mosset al pastís. Salutacions.
Gràcies, Josep!