Enviar «Depravats habituals i anacoretes insòlits» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat «Depravats habituals i anacoretes insòlits» a un contacte

* Required Field






Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.



Separate multiple entries with a comma. Maximum 2 entries.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

2 comentaris a “Depravats habituals i anacoretes insòlits

  • 5/4/2010 at 1:19 pm
    Permalink

    i, en el fons, el déu diner, brillant i esplèndit, governant els apetits de tots plegats. Potser si que, del Renaixement ençà, ens havíem cregut haver superat alguna cosa. Excel·lent l’article i els links.

  • 5/5/2010 at 10:11 am
    Permalink

    Ni un hàbit, ni un càrrec, ni una cartera farcida de diners, haurien d’impedir que en aquest casos es faça justícia. Almenys, tota la que siga possible després de la pròpia injustícia dels actes comesos.
    Cap adult ens hauríem d’escudar en la nostra posició de poder respecte d’un menor. Entre altres coses, perquè les seqüeles en l’àmbit psicoafectiu poden acompanyar la persona abusada durant tota la seua vida. I això revesteix una major gravetat si els adults abusadors, ja siga educadors, religiosos o figures parentals, són, paradoxalment, els responsables de l’educació afectiva, ètica i moral dels menors.

    Una abraçada.

Commentaris tancats.