- Salms - https://www.porcar.net -

La submergida i la capbussada

[1]

Les inundacions [2] dels darrers mesos són tota una al·legoria de la covada economia submergida. Sota el fang hi ha d’haver, ara mateix, incomptables rajolars corromputs a burro barra, usurpacions impunes de perifèries, cabanyals, marges i marjaleries, vampiritzats solars de vora séquia o vora riu, tot devorat amb el vist i plau dels públics plans [3] de desordenació urbana i a favor de les molt privades butxaques de polítics, funcionaris, empresaris i bancs. Hi ha una economia submergida i hi ha una economia capbussada. Per exemple, vivendes –incloses VPOs– despatxades amb un recàrrec camuflat del 50% en negre, gràcies a notaris entrenats en l’ergonomia dels ulls clucs i la mà parada. La submergida és conseqüencia de la capbussada. Les fortunes capbussades –amb piruetes de tota mena– en recòndits comptes bancaris durant els anys de totxa i gloriosa prosperitat no foren aleshores meritòries d’aquesta etiqueta que avui penetra tenebrosa i retorçuda, capciosa i vírica, en titulars [4] de premsa i editorials [5] escrits al pedo, en sotana o de gola: submergida. Fa un parell d’anys també n’hi havia, de mercat negre [6], llòbrec i tètric, immenses clavegueres de calés de les quals Santa Premsa Auxiliadora no en parlava ni a penes: era impertinent i lleig, aleshores, per a la marxa triomfal d’una economia sublim que, al Castelló on visc, reconsagrava la plena ocupació [7]. El paradís! És la plena desocupació [8] d’avui. D’aquells capbussaments, aquestes submersions [9]. Capbussaments il·legals o legalitzats, tant se val. Perquè, digueu-me, què és, si no, una Sicav [10]? Pura economia capbussada, evadible i fugitiva [11], una legalitzada submersió de grans fortunes, autoritzades concentracions de capital que, fins i tot amb la crisi nostra de cada dia, han aconseguit momificar-se amb una fiscalitat del tot privilegiada i rendible: les Societats d’Inversió de Capital variable encara tributen l’1% [12] dels beneficis, mentre que la resta ho fan al 32,5% [13]. Aixó és… socialisme! [14] Assalariats i autònoms, sou els culpables. Prepareu-vos [15] per al diluvi final.

Arròs a banda, els meus ànims per a l’actor espanyol Willy Toledo [16], qui, encertat o no en les seues opinions, ha estat degollat mediàticament per dir el que pensa, per l’exercici personal de la seua llibertat d’expressió, a càrrec dels mateixos que diuen reclamar democràcia i llibertat d’expressió per als cubans (diuen). La denigració de Toledo explica millor alguns rots [17] que no passaran a la història.

Escoltar [18]
«Stranded» [19], de Van Morrison [20]