- Salms - https://www.porcar.net -

Mantinguts insostenibles

«Així la predicció dels braços estesos,
que demanen una feina, es fa més sòlida,
alhora que els propis braços es fan més magres.

Karl Marx [1]

Mantenir la sostenibilitat. Déu! Vaig escoltar l’expressió fa un parell de nits en la veu d’una presentadora del Telenotícies [2], Raquel Sans, crec. Pensava que havia estat una capritxosa ocurrència dels redactors del noticiari, però no, sembla que n’hi ha reincidències [3]. De primeres, la locució podria semblar una redundància, però és una paradoxa perillosa, atès que el cost de manteniment d’una cosa sostenible, a la llarga, pot ser altíssim [4], si l’administració de torn, insostenible i mantinguda, s’hi encabota. No m’estranyaria gens que, enmig de la crisi, violaren encara més el llenguatge i s’inventaren un ministeri per a sostenir el manteniment de la sostenibilitat, un autèntic bucle, afeccionats com són el polítics als tripijocs retòrics [5]. Lamentablement, ja n’hi ha rastre [6].

«Reitero: no está ni en el programa de gobierno, ni el plan del Gobierno, ni el programa de investidura, abaratar el despido». Ho va dir ZP [7]. L’eslògan no és només insostenible perquè abans deia clarament que no, i ara només fa com que no, mentre el secretari Campa [8], abaratidor confés, a tot arreu campa i rau el camp de mutilats [9]. És insostenible perquè la mentida és la conseqüència d’allò que volen seguir mantenint: l’espoli dels treballadors/consumidors. Vaig als casos concrets, a l’exemple, a l’empirisme i al vampirisme: és sostenible que els sis administradors concursals de Llanera s’hagen embutxacat sis milions d’euros [10] amb el vist i plau d’un jutge i de les administracions (les dues, la dels EROS de Camps i la de ZP), amb 650 treballadors i 13.000 creditors afectats? És sostenible l’actual llei concursal [11], de la qual no arriba mai la reforma?


«Insostenible» [12], d’El Último Ke Zierre [13]

Arròs a banda
Per a acabar, una recomanació i un recordatori. En primer lloc, l’aparició televisiva de l’amiga Maria Folch [14], bloguera castellonenca i romana, al programa Valencians pel món. Ens ha ensenyat la seua Roma. Ací el post [15] i ací el vídeo [16]. En segon lloc, recordar que el dilluns retrem un homenatge bloguer a Salvador Espriu, vint-i-cinc anys després de la seua mort. Aviseu [17] la Roser si pengeu un apunt en memòria del poeta.

pin [17]