- Salms - https://www.porcar.net -

Crack i saqueig del patró de patrons

elrotoreflotar [1]

Fa un parell de setmanes vaig pronosticar [2] a Salms el crack de Gerardo Díaz Ferrán, el patró de patrons, l’àngel custodi de la santíssima [3] reforma laboral. Profecia acomplida [4]. La setmana passada, com el capitost ja s’ho veia vindre, presentà la seua dimissió [5] a la CEOE, que no se l’acceptà, i anit anuncià la suspensió de pagaments de la seua Air Comet [6]: 640 treballadors al carrer (ja porten set mesos sense cobrar) i un deute de 17 milions d’euros amb una financera alemanya, pel qual ha estat embargada la flota d’avions de l’empresa, per no parlar de l’impagament de 26,5 milions d’euros a Caja Madrid [7]. Tot això era més o menys previsible, com també ho és que els treballadors hagen d’esperar ara no se sap quants mesos encara per cobrar part del que els deuen, atès que la mercantil acaba d’entrar en concurs de creditors [8] i ja se sap quina és la lentitud i la indolència de la (in)justícia espanyola. Un femer. Que no se’ns passe per alt, però, un detall que ens acaba de definir l’alçada immoral (per no dir criminal) de Díaz Ferrán: amb premeditació, traïdoria i nocturnitat, el patró de patrons ha esperat a Nadal, és a dir, a la temporada de l’any en què més vols són contractats, per tancar la paradeta i endur-se els diners de 7.000 afectats [9] per la fallida (1.500 passatgers/dia) [10]. El ministeri ha dit que li posarà una multa [11] blablablà… L’embargament ha estat iniciat per un jutge britànic a instàncies d’un banc alemany [12], ai!, així que no se sap on anirà a parar el capital per la venda de l’immobilitzat. Aquest és el vertader model econòmic imperant, del qual Díaz Ferrán haurà de ser recordat com a patró i paradigma. Que el patró de patrons torne a eixir ara a reclamar acomiadaments més barats… Ja sé que això que diré és políticament incorrecte, però m’entren ganes d’acaçar-lo a bascollades!

I per acabar l’any, us deixe amb una altra de lladres [13].

Escoltar [14]
«La cançó del lladre» [15], per Joan Manuel Serrat [16]