Aquesta matinada, dos canals de televisió estatals, un públic i l’altre privat, han obert els noticiaris del dia, i també els seus webs, amb la mort per grip A d’una anciana de 86 anys. La dona presentava agreujants patologies anteriors que han precipitat la seua mort. No hauria sigut notícia si s’haguera mort d’un simple constipat. Uns preceptes de notorietat, valors-notícia en diuen, ordenen la trascendència: no és el mateix que et mate un cotxe que un terrorista, encara que el terrorista mate “menys“. Aquesta anciana morent tampoc no ocuparia la portada si, a Espanya, els cadàvers no s’usaren permanentment com a moneda de canvi. La premsa sempre ha dut una comptabilitat dels morts, siga per grip, per accident de trànsit, laboral, de metro, per atemptat, per cornada de bou o qualsevol altra desgràcia. La gent podem morir-nos de tantes maneres que cal establir un cert ordre, una organització, unes normes i unes prioritats, perquè el purgatori no té portades i titulars per a tots. Per això hi ha morts de primera, morts de segona i la resta, ànimes en pena, esqueles sense obituari, fantasmes arrossegant cadenes, a l’aguait de colar-se en alguna rotativa i fer per fi aparició —cas del tercer aniversari de la mort de les víctimes del descuidat metro de València. Per tot això, aquest matí, quan he vist la notícia de l’anciana que s’ha mort de vella (sí, de vella, més que de grip), he sentit una mena de calfred i he pensat que si aquesta és la notícia més important del dia, més important que una pujada d’impostos o el nou ERE a Nissan, aleshores alguna cosa molt greu ens ha d’estar passant, però encara no ho sabem, no ens ho han dit o, simplement, no volem saber-ho.
Morts, xifres i fantasmes
Entrades relacionades
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Tirant de l’haca: Estats, pirates i botins
Josep PorcarDivendres, 7 gener, 2011
Cal afegir que és estiu, temporada baixa de notícies, i qualsevol cosa que passa s’amplifica sense mesura. Esperem que les coses es calmin quan els polítics tornin a les feines i a les primeres planes.
Si, aquest estiu ja en vaig parlar. Les notícies fresques de l’estiu les treuen de la nevera. I mira que ara tenen rosegons monumentals: crisi econòmica, reforma laboral, Estatut de Catalunya, una corrupció exuberant, zulos d’ETA… És ja tan poc discernible la diferència entre l’alarma i l’alarmisme que les mares i els pares comencen a tenir una por considerable i ací sembla que tot pot treure’s de polleguera a benefici (econòmic o polític) d’uns poquets, independentment de la vertadera magnitud del perill.
Me la bufa la gripe A, B i C. Cada dia més m’horroritza la por que té tot el món a emmalatir i morir. I hi ha més gent als ambulatoris i als hospitals que al Camp del Barça un dia de final. Com més por tinga la gent a morir, més dèbil i vulnerable serà en el dia a dia.
No em pense vacunar, i si agarre grip em gitaré.