Enviar ««Alfabet» (12), d'Inger Christensen» a un contacte

Enviar còpia de l’apunt titulat ««Alfabet» (12), d'Inger Christensen» a un contacte

*Obligatori






Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.



Separeu diferents entrades amb una coma. Dues com a màxim.


E-Mail Image Verification

Loading ... Loading ...

4 comentaris a “«Alfabet» (12), d’Inger Christensen”

  1. Exacte, comtessa. Formalment, per a Christensen, el poema ha d’emmirallar-se en allò que suggereix: és també fluïdesa, hi sentim afinitat i ens commou. Es tracta, per tant, d’una equació (x=a+b+c+d….), una equivalència final, simple, com l’aire. Amb Alfabet, la poesia de Christensen traspassà les fronteres daneses. No ens estranyarà, doncs, que fos professora de matemàtiques, que es plantejara l’escriptura de poesia de manera sistèmica, com un esquema, i que, per a la confecció d’aquesta obra, se servira de l’ordre alfabètic (de la “a” d’albercoc a la “n” de nits) en combinació amb l’aplicació de la seqüència numèrica de Fibonacci, en la qual el número següent s’obté de la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34…). L’autora traslladà als poemes aquesta successió numèrica observada en la naturalesa. Ella mateixa explicava, d’acord amb aquesta progressió de coeficients numèrics, que la seua poesia creixia com un porro (el de menjar, no el de fumar!), embolicant-se des de l’interior sobre si mateix.

  2. Josep Porcar.

    Gràcies per la teua passió, la teua selecció i per fer-nos arribar, generosament,sense ministra,
    el teu temps i la teua sensibilitat.
    Amb aquest commovedor poema he començat la tardor al Sud del País Valencià.
    Teresa

Els comentaris estan tancats.