Inger Christensen va morir a principis de 2009. Ha estat considerada l’escriptora danesa més rellevant de la seua generació. La seua obra ha estat traduïda a molts idiomes, però no encara al català, lamentablement. Com Júlia Costa, vaig cercar ressenyes, traduccions i fonts d’informació en la nostra llengua, però el panorama és… En fi. Arran de la seua mort, vaig recopilar traduccions d’obres seues parcialment publicades a la Xarxa, preferentment en alemany, anglès i francès. Després de jugar amb alguns versos d’«Alfabet» (1981), un dels llibres més aplaudits, vaig escollir el poema 12 pel vitalisme que traspua. «Alfabet» és un bell poema, però encara ho és més en danès, per la seua arquitectura fonètica, treballada amb ritme, modulació i progressió melòdica, matemàtica, diria. També el podeu escoltar, recitat per l’autora, al magnífic web de Lyrikline.
Alfabet (12)
livet, luften vi indånder findes
en lethed i alt, en lighed i alt,
en ligning, et åbent bevægeligt udsagn
i alt, og mens træ efter træ bruser op i
den tidlige sommer, en lidenskab, lidenskab
i alt, som fandtes der til luftens leg med
den faldende manna en enkel principtegning,
enkel som når lykken har masser af mad
og ulykken ingen, enkel som når længslen
har masser af veje og lidelsen ingen,
enkel som den hellige lotus er enkel
fordi den kan spises, en tegning så enkel
som når latteren tegner dit ansigt i luft
Alfabet (12)
la vida, l’aire que respirem existeix
una fluïdesa en tot, una afinitat en tot,
una equació, una commovedora manifestació
en tot, i així com d’arbre en arbre ha de córrer el reg
a l’inici de l’estiu, una passió, passió
en tot, com si amb un joguineig de l’aire
el mannà plogués seguint un simple esquema,
simple com la fortuna de tenir ple el rebost
i cap preocupació, simple com l’anhel
d’obrir-se camins i no tancar-se a patir,
simple com el lotus sagrat és simple
perquè pot ser menjat, tan simple com el somriure
que en la teva cara dibuixa l’aire
(versió de Josep Porcar)
commovedora manifestació el poema sencer.
Exacte, comtessa. Formalment, per a Christensen, el poema ha d’emmirallar-se en allò que suggereix: és també fluïdesa, hi sentim afinitat i ens commou. Es tracta, per tant, d’una equació (x=a+b+c+d….), una equivalència final, simple, com l’aire. Amb Alfabet, la poesia de Christensen traspassà les fronteres daneses. No ens estranyarà, doncs, que fos professora de matemàtiques, que es plantejara l’escriptura de poesia de manera sistèmica, com un esquema, i que, per a la confecció d’aquesta obra, se servira de l’ordre alfabètic (de la “a” d’albercoc a la “n” de nits) en combinació amb l’aplicació de la seqüència numèrica de Fibonacci, en la qual el número següent s’obté de la suma dels dos anteriors (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34…). L’autora traslladà als poemes aquesta successió numèrica observada en la naturalesa. Ella mateixa explicava, d’acord amb aquesta progressió de coeficients numèrics, que la seua poesia creixia com un porro (el de menjar, no el de fumar!), embolicant-se des de l’interior sobre si mateix.
Cert, el poema és d´una gran bellessa: estrany i corprenedor
I el vídeo també.
Josep Porcar.
Gràcies per la teua passió, la teua selecció i per fer-nos arribar, generosament,sense ministra,
el teu temps i la teua sensibilitat.
Amb aquest commovedor poema he començat la tardor al Sud del País Valencià.
Teresa