- Salms - https://www.porcar.net -

Hondures, retorn a la democràcies vudú?

Només han passat uns dies entre el cop d’Estat a Hondures [1] i l’anunci d’inici de retirada [2] de les tropes estadounidenques de l’Iraq. Mentre la repressió [3] a l’Iran continua, el nou conflicte a Centreamèrica defineix un gir transatlàntic de la mirada. Un mareig. És curiosa, si més no, la convergència temporal dels dos esdeveniments i no serien poques les possibles connexions geoestratègiques entre els dos fets com a fites històriques d’un nou desordre mundial. Als malpensats com jo, els antecedents penals [4] dels Estats Units ens haurien de posar en alerta sobre els bruixots instigadors de l’alçament militar, més enllà dels prejudicis filantròpics envers Obama. Com no, hi ha presidents més previsibles: Chávez [5] no ha trigat gens a responsabilitzar-ne la CIA. Demagògicament o no, el veneçolà aposta a cavall guanyador, encara que, de moment, no supera la categoria de previsió meteorològica i molt hauria de ploure per a dur riuada, sobretot després de la mundial consigna mediàtica que fins i tot ha arribat a ser —i això és la globalització—portada de la Crónica de la Roda [6] (Albacete): OEA [7], EUA [8], UE [9]ONU [10], tots en contra… Vítol! Tots? Segur? Segur, segur? Només recordaré l’afecció titellaire que, sobretot a Llatinoamèrica, sovint ha tingut el Partit Demòcrata en el poder, i sense anar més lluny un dels presidents més llepats [11] de la Casa Blanca, el marit de Hillary [12], l’actual secretària d’Estat. Després de sis anys de guerra a l’Iraq, el cop d’Estat a Hondures pot convertir-se en una simptomàtica prova de foc per a les relacions internacionals, les quals ens mostraran, entre altres coses, quin grau de contorsionisme conserven els guardians de la llibertat i, també, si Obama tornarà a assaonar l’Amèrica Llatina amb la clàssica pluja de titelles o bé amb novelles democràcies vudú [13].

Recomane aquest article [14] de Joan Palomés.