Morts possibles, probables i sospitosos

Tots els dies cauen bombes sobre el mite de la innocència de la informació i, en canvi, la farsa prospera amb la inestimable complicitat de governs hiperestèsics i empreses avares de tota mena. Taufic sostenia que les notícies són ordres i el periodisme un sistema de direcció social. Fins a límits inaudits, diu Taufic, s’hi perfeccionen els procediments per a imposar l’acceptació inqüestionable de comportaments, alhora que s’anul·len les defenses dels receptors de la informació. Passem de la teoria a la pràctica. Ara mateix, tornem a tenir en dansa un nou capítol del cas dels casos, una altra entrega del serial. Les víctimes mortals de la marrana grip s’han produït, gairebé totes, a Mèxic, la majoria a causa de controls sanitaris extremadament deficients. Aquests morts, els morts, serien els casos prioritaris per als mèdia en una situació comunicativa global no sotmesa a l’histerisme d’una crisi que obliga diàriament els mèdia a vendre, com siga, portades d’impacte. «Cifras de muertos bajaron de pronto» no és el començament d’un poema, però ho podria ser… És el miracle d’un tímid retorn a la realitat. És el titular avui d’El Nuevo Diario de Nicaragua, al sud de Mèxic, un periòdic geogràficament pròxim al focus de la infecció que, per fi, es mira amb certa perplexitat aquesta síndrome d’Estocolm sanitària que pateixen els veïns. ¿Per què arriba, ara, aquesta perplexitat, després l’apocalipsi? Llegir-ne més