[1]
Gràcies als serveis de Lulu [2] (i no sigueu malpensats), l’escriptor Carles Bellver Torlà [3] (Castelló de la Plana, 1967) ha decidit regalar-nos dos llibres [1] electrònics i inèdits que, a més, també podeu rebre en paper a un preu més que assequible. Lulu és una plataforma d’autoedició especialitzada en la publicació i impressió a demanda, de manera que si el llibre t’agrada, te’l pots comprar i reps el volum a casa. Amb l’edició digital i gratuïta de les obres «Encara he escrit massa» [4] i «Lovecraft y cía» [5], Bellver s’uneix a aqueix grup cada vegada més nombrós d’escriptors entre els quals preval la generositat intel·lectual i la voluntat comunicativa de l’autor molt per damunt de les oportunitats ecònomiques i les cadenes mercantils que arrosseguen les vies tradicionals de publicació d’obres literàries. Bellver escriu en la presentació:
Es tracta, com podeu veure, d’un tipus de llibre amb escasses o nul·les oportunitats editorials: tret que l’autor sigui una celebritat i la seva editorial confiï cegament que una munió de lectors fidels compraran qualsevol cosa amb el seu nom a la portada. Que no és el cas, no cal dir-ho. I per això mateix em semblava que valia la pena provar l’autoedició combinada amb impressió sota demanda: no cal convèncer ningú, no es malbarata paper, ni s’arrisca cap més inversió que unes hores dedicades de bon grat a revisar i maquetar.
D’aquesta nova manera de fer literatura, que jo en dic menestralisme, ell en diu amateurisme [6]. Són terminologies que comparteixen, potser no totes, però sí moltes idees sobre com podríem comunicar-nos literàriament i, és clar, una de les principals és el retorn de les eines de control integral de l’obra a les mans de l’autor. En qualsevol cas, més enllà de les opcions editorials, el més important, no ho oblidem mai, és la qualitat de l’obra, i això és el primer que l’escriptor ha d’atendre.
Punt i a part
La presentació del poemari [7] va anar molt bé. Gràcies Lluís [8], gràcies Babel [9], gràcies a tots els presents. L’amic i poeta Josep Lluís Abad fa la crònica al seu blog Espai Claudàtor [10].