Un company que es preocupa per si no cobrem, jo que em preocupe perquè es preocupa, l‘oix que hui ens arriba amb retard, el telèfon, el so d‘espera, Let it be, Let it be, les peces de ceràmica que no encaixen, rebenten, espaguetis per dinar, cadàvers iraquians dins la ràdio, la lluor d‘un pont que se‘ns promet felicíssim, com si la vida després guanyara sentit, màquines de fons, 10 mil·límetres de llom per al llibre fugaç, l‘edició, la guillotina, targetes de visita per al odontòleg, per al notari, per al propietari dels puticlubs de la contornada, el sol lluent sobre les naus industrials, sobre el greix de l‘asfalt, sobre l‘allioli, com el desig ajornat, recer absent, illa pura, migdia, la pressió salvatge de la força de la gravetat.