Skip to main content

Neu que de l‘aigua fa silenci

Cases que s‘ajuden
a pujar per la muntanya;
de tan velles
es preparen per a jaure eternitats
sota els badalls del vent

Pins que amb altíssima curiositat
s‘aboquen nus a la vora dels camins
per a deixar-se contemplar
sense fer ni un sol intent
d‘avergonyir-nos

Riu que ara passa
i passarà
que ni a penes ens saluda
i que en ser descobert s‘oculta llum dins
de cada pedra

Lluna gebrada
que a mort es juga la llunyania
desguàs atroç és l‘alba que plora

Nit que s‘enfila gat pels fumerals
coronant la serra
obrint el cel

Núvols
que baixen amb voluntat de boira
amb la responsabilitat secreta de deixar-nos
sols i més perduts encara