Skip to main content
FilosofiaPoesia de J. P.

Oració

Per Dissabte, 28 febrer, 2004juny 3rd, 2006Sense comentaris

La meva vida és un mur. l‘aixeco entre tu i jo per a no veure‘t mai, per a no oirte mai, per a no tocar-te, no olorar-te, no voler-te, per a odiar-te tot sol, per a tancar la teua memòria, per tal que no em dones pena, perquè el teu dolor, la teua tristesa i la teua mort siguin solament teues, encara que te les regale jo, i perquè la teua sang no es barrege mai amb la meua quan arrasse els teus camps i ocupe les teues terres. t‘avise. Vés amb compte. Tinc en les meves mans el virus d‘una epidèmia molt pitjor que la fam en el món: aixecar murs. Sóc especialista, professional: la meua fe és un mur. La meua lluita és contra la paraula i el meu objectiu és edificar, rajola a rajola, el silenci més alt. La meua vida és un mur, la vida dels meus fills, dels meus germans, de la meua dona, la vida del meu poble és un mur. Si vols dir alguna cosa, emplena aquest formulari que es diu mass media. I no tinc por, perquè també la meua por és un mur. Déu és el meu protector i em fa lliure: tindré per això una casella preparada per a totes les preguntes que em vulgues fer. El meu nom és Herzl.