D‘un total de trenta mil, solament setanta vuit són els gens que diferencien les dones dels homes i viceversa. Moltes persones han viscut tres cents milions d‘anys amb la ferma creença de què els Y eren “millors” que els X. Més forts, més perfectes, més hàbils. En definitiva: més. I no. De cap manera. Res de tot això. Per si de cas la ciència no encara ho havia deixat prou clar, un nou estudi científic recentment publicat en la revista Nature ha vingut a demostrar i confirmar que el cromosoma Y, que és l‘encarregat de determinar el sexe masculí, no és més que una degeneració del cromosoma X,que és el que determina la femeneïtat. Com vostés sabran, cada pare transmet al nounat la meïtat de cada parell de cromosomes. Les dones sempre li aporten un cromosoma X, però els homes poden aportar l‘X o l‘Y. És l‘home, per tant, qui determina el sexe del nounat, sense que això , a priori, diga res al seu favor. La novetat de l‘estudi rau en la derivació o, com diuen més pròpiament els científics, en la degeneració. Això signific – si hi apliquem un joc lògic–, que originàriament el cromosoma Y no és el generador de la masculinitat, sinó que és el “degenerat” a partir de X, sense que aquesta paraula s‘haja de prendre en un sentit pejoratiu. Senzillament: el cromosoma Y es forma, doncs, a partir de X. Així que aquest descobriment, nascut de l‘observació i l‘experimentació científica, tomba totalment aquella lamentable creença de què la dona va nàixer d‘una costella de l‘home. Més bé al contrari. En aquest assumpte, l‘escriptor d‘aquest passatge de la Bíblia errà fins i tot en la metàfora. Si de cas, si ens hem de posar metafòrics en coses tan serioses, valdria a dir que va ser l‘home qui va nàixer d‘una de les costelles de la dona, i no a l‘inrevés. I, a més “degenerat”.