Tapetum lucidum

Ni lluernes ni ulls
de llop. S’han esvanit els udols
d’argent que migpartien la nit:
també ens han desendollat la lluna.
T’enlluerna el priapisme fosforescent
de bous xisclons i indolents
que, des del cingle dels estilites,
en les sanguinolentes nits de batuda,
impunes escupen un vòmit de sal
a les nafres dels desnonats.
T’enlluerna, i brillen també, encara,
els teus ulls humans: trenca el reflex,
desterra lluny la senil rècula banyuda,
no ha de rebentar, al teu cor, la llum perduda.

Paraules del meu avi

Al meu avi, Manolo Museros

Demana, fill,
que t’ensenyen a llegir
la mar.
Exigeix que se’t revelen
les arts ocultes de la pesca
i aprèn de quina boca és el bram
afuat que cisella cada roca.
Perquè seràs els brams i seràs la roca,
i enmig del cant, com l’àngel cruel
i enjogassat que se’ns emporta,
ballaràs fosques corrandes amb tempestes
i onades, penyasegats i taurons, pirates,
desgraciades banderes, i després silencis
més profunds i sagnants que el misteri
i el dolor del teu naixement.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar, a desxifrar el pèndul secret
de totes les marees, les veles, el rumb,
les llunes plenes en què caldrà salpar,
la respiració dels vents que et menaran
a ribes i ports del patiment i del desig.
Demana, fill, que t’ensenyen a llegir
la mar.

J. P.

(inèdit)

17 de març, Dia de la Poesia Catalana a Internet

Llargs camins sense bancs

Cançó desesperada

Hi ha tantes tombes que es passegen
per avingudes sense verns.
Hi ha tanta por.
Hi ha tantes llàgrimes,
desassossecs i angoixes.
Hem agafat camins sense sortida,
llargs camins sense bancs.
Els bancs fan nosa.
Caminar i caminar i no aturar-se mai.
No volem cap resposta.
No ens cal cap pensament.
Viure i res més,
viure com sigui,
amb la destral al coll
putejats per la vida
i amb alegria al cor.
Una falsa alegria,
ganyota del dolor i de l’engany.
Avançar i fer camí,
no interessa altra cosa,
adormits sobre un llit de basarda
pretesament alegre.
Quina trista alegria
passegem pels carrers.

Anton Sala-Cornadó
d.e.p. :: una semblança

[Un poeta modern, sens dubte. Evoca com hem transitat del Segle de les Llums al Segle dels Esclafits. Lluernes sense nit].

Adéu al Feisbuc

Oblidar-se de penjar, al bany de casa, l’específica tovalla eixugadora dels cabells de la teua dona és imperdonable i infinitament més trascendent que romandre al Feisbuc. Per això m’hi he esborrat. No és la raó primera ni, parlant-ne en modern, la més proactiva, és clar, però no m’abelleix gens explicar-ne les altres, tret d’una que, per si sola, t’insulta més que un anunci d’Actimel. Es tracta d’un missatge que m’acaça nit i dia: «Paco Melic s’ha fet admirador/a de Paco Melic al Facebook i t’ha suggerit que tu també te’n facis». Un artista! Conec poc el Paco i ja massa el seu melic. Vaig cometre, però, l’error de llistar-lo com a “amic” al llibre de les cares. El cas és que no he llegit res de l’obra del Paco Melic. Ni ganes. Per tant, no puc admirar-lo. Per això l’he “ignorat” feisbuquianament no sé quantes voltes. Però Paquito Melic, mestre en redundàncies, continua insistint-hi: vol que jo l’admire. «Continua insistint» és una de les expressions més lamentables que conec, típica del nostre Neogòtic. Que em face admirador! No problema. Entesos. Adéu al Facebook.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El Llibre de les Cares», per Del Revés