Fase REM

No me prometas sueños.
Dame tus fases REM.
Gerineldo Vargas
demain_ernst

Demain, de Max Ernst

Onsevulla que em gite,
em vetlla el mateix ensomni.
Despullada pel vent entre núvols
de lli, la lluna s’encirera als teus llavis.
L’ocell hi combrega, esclata en trenc
d’albes i en sembra el pinyol.

Floreixen ovelles blanques, salten
els teus murs per l’aire —a cada bel
crisantems i dàlies— i la negra fa nit
als peus inquiets del teu llit.

Hissem dos llençols
i salpem lluny del ramat.
Amb pestanyes d’escuma, la mar
parpelleja als meus ulls i et quequeja:
mar…, mar…, mar…, mar…
Com lloms de gat acaricie les onades
de la teua veu, lentament entreobertes
com al vértex d’un bes: mar… mar…

Em despertes nu.
Onsevulla que em gite,
m’acotxa el mateix ensomni:
no hi ha pressa —sóc la infinita
remor de remar als esculls del teu nom.

Lluny

ulls llunyLluny, ben lluny,
com qui diu mira.
Lluny com llum
caiguda a trossos,
com núvols lluny
al fons dels ossos.
Lluny, ben lluny,
com un cel lluny
buscant les claus
d’obrir els ulls.
Lluny, ben lluny.
Ocells de pedra.
Regust de cucs.
Llàgrimes a mossos.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Posseït», de Miguel Poveda