El melic de la taronja (the Navel)

Si jo sabés d’alguna cosa que a mi em fos útil, però fos perjudicial per a la meva família, la faria fora del meu cap. Si jo sabés d’alguna cosa que fos útil per a la meva família, però no ho fos per a la meva pàtria, intentaria oblidar-la. Si jo sabés d’alguna cosa útil per a la meva pàtria però que fos perjudicial per a Europa, o bé que fos útil per a Europa i perjudicial per al gènere humà, la consideraria com un crim, perquè sóc necessàriament home, mentre que no sóc francès més que per casualitat.

Montesquieu (1689-1755)

He collit la citació del blog La Mirada de Tirèsies, que l’empra com a material pedagògic per a alumnes de Batxillerat. La reflexió de Montesquieu ha estat moralment vitamínica com un suc de taronja després d’haver llegit uns ben llaurats raonaments de Joan F. Mira sobre les endogàmies casolanes, la fondària umbilical i les arrels del meninfotisme valencià –genuïnament mediterrànies (p.i.g.s.)– via El rastre de Clarisse. En l’article publicat a l’Avui, l’autor d’«Els valencians i la terra» reivindicava la vigència d’un estudi sociològic realitzat per Edward C. Banfield en un poble del sud d’Itàlia (la Lucània, 1958) que explicaria també el familisme amoral (en terminologia del nord-americà) heretat pels valencians, que avui infecta encara les relacions polítiques, econòmiques i socials del país. Per si les casualitats no havien estat poques en la meua singladura, un poc abans havia quedat tocat per un suggestiu apunt d’Emili Morant sobre la legitimitat sentimental d’una mirada massa agraïda del nostre paisatge aparentment natural en un territori solcat per un passat agropecuari no sempre innocu que, a vegades, «la nostra ridícula modernitat convida a idealitzar». De fet, el monocultiu de tarongerars no ha estat cap paradís contemplatiu per als nostres pintors. El fil que al meu cap relaciona totes aquestes lectures, en principi deslligades, no acaba ací perquè, fa un parell de dies, servidor havia dedicat un escrit de Salms a la degeneració de l’hàbitat humà servint-me d’uns llenços de Constable i d’una elegia de Larkin que denunciava la devastació d’un paisatge mil·lenari i d’uns símbols més o menys bucòlics a l’est d’Anglaterra. Encara no he trobat el zoom òptim en aquesta panoràmica i ho veig tot desenfocat, però tinc la sensació que una altra tela pot ser cosida amb aquest fil, que podríem contemplar un nou paisatge si som capaços de superar les tenebres que pinta Larkin en la darrera estrofa: «Moltes coses es fan sense voler. / Aquesta també, probablement: però la cobdícia / i la porqueria ja s’ha / escampat massa / perquè ara es pugui fer neteja, o inventem / excuses que les justifiquin. / Crec que això passarà ben aviat». No m’agrada gens l’expressió «el temps ho dirà», si abans ho podem dir nosaltres.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«La taronja no funciona», de Bajoqueta Rock

Pla S: Pla de Foment del Suïcidi

Reportatge de cartró pedra: «La generación ‘peter pan’ está hipotecada». Una vegada més, la culpa de tot, també de la crisi, és de la Generació X, dels qui vam nàixer amb el Baby Boom. Kidults, JASP, peterpans, mileuristes, adultescents… En fi, els egoistes i conformistes de sempre. Són les etiquetes i el P.V.P. mediàtic que ens col·loquen cada volta que a l’intrèpid i rigorós periodista de Societat li manen que n’ha de parlar, és a dir, que ha d’inventar alguna cosa per a les planes dominicals o bé tirar de nevera. Vaig, però, a la molla del cas. Cal molt poca vergonya, o ser ben curtet i/o  fluixet, per sostenir que la causa del nostre atur de cada dia és dels nascuts als setanta, simplement perquè «en són massa». De puta mare! No ho puc qualificar d’una altra manera. Res d’abusos financers i empresarials: els responsables de la recessió són els hipotecats peterpans, uns idiotes que se n’han anat gairebé tots a l’atur, engreixen la morositat  i han emmerdat el meravellós mercat dels santíssims apòstols Díaz Ferrán, Mafo i Trichet, el seu paradís capitalista. Uns delinqüents! Tasteu quin caldo: «El problema de los treintañeros arranca -y nunca mejor dicho- de su pecado original: su propio tamaño generacional. No es que nacieran muchos: nacieron demasiados. La tasa de fecundidad alcanzó los 2,8 hijos por mujer fértil. Este estigma les ha marcado desde entonces: masificaron las aulas de las escuelas, después las del instituto, las de la Universidad y, una vez con el título debajo del brazo, las colas de demanda de empleo y las oficinas del paro». Pecats! Estigmes! Ho massifiquem tot, som una plaga, y asín están hundiendo las espanyas… Als 18 anys ens van dir que érem uns drogadictes; poc després, que erem uns conformistes; i ara, ben entrats els 30, ens diuen que en sobrem molts, que en som massa i que no hi ha treball per tots. Bon moment per a recordar de nou la cançó de Quico Pi de la Serra: «Si els fills de puta volessin no veuriem mai el sol». Paraules d’un profesor de Marketing Social de l’escola de negocis Esade, és a dir, d’un Sociòleg Pare, saturnal: «Para sus padres el éxito y progreso profesional representaban una meta; en cambio, los treintañeros tienen otra escala de valores y dan mayor importancia a otra serie de elementos como el ocio y a colmar sus emociones». Per adobar-ho bé, el saberut d’Esade hauria d’afegir: Quina morralla! Està clar, doncs, que la única solució per a aquest Ramat de Jutges de la Sociologia Contemporània és un extermini sel·lectiu de la Generació X (salvaran només la princesa), perquè torne així a funcionar tot, definitivament, com Déu mana. Més fàcil encara: promocioneu el suïcidi… Que l’Estat plante per tot arreu cartells del nou Plan S i que l’obra pública s’hi destine a la construcció de cementeris. Un negoci rodó per als sociòlegs sociòpates i per als apòstols Díaz Ferran, Mafo i Trichet.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


Black Box Recorder | Lletra