De política?

«Saps? Fa un parell d’anys vaig decidir no tornar a parlar de política al blog». L’amic bloguer que ahir m’ho confessà tenia raons de pes per a no embrutar-lo de política. Hi anhelava salubritat i assossec. L’entenc perfectament. No vaig voler allargar la meua opinió perquè teníem una altre tema per mastegar i la trobada cronometrada pels glops d’una cervesa. Ja se sap, si tens xiquets… Servidor fa mesos que també intenta deixar-ho i, fins i tot, hi he fet més d’una promesa, una mica com qui vol deixar de fumar o, simplement, no contraure la ràbia de la pautada actualitat, perquè el resultat, moltes vegades, ja el coneixeu: insuficiència respiratoria, gargalls i, al capdavall, bromera. Bromera que s’asseca i s’esvaneix. També amb Vicent Usó vaig comentar fa poc aquesta brutícia. Tot i això, em pregunte si parlar de política és per a mi un vici i, fins i tot, si mai he parlat de política, en aquest sentit de brega partidista. Si parlar de política és parlar de la corrupció i de les mentides dels governants, de la insostenibilitat del sostenibilisme estatal, de la devastació del nostre entorn natural, de l’espoli financer i empresarial, local o instituït, de la desvergonya dels catedràtics a sou, dels jutges estràbics, dels míssils a la llibertat d’expressió, de la tebior sindical, de la tortura latent a les aules valencianes, etc, aleshores sí parle de política. Massa? Potser no tinc cap més remei. Una droga? No ho sé. La sang, els meus valors i l’enteniment m’ho demanen. Ara bé, si parlar de política és eixe joc del bipartidisme, del pensament únic bipolar amb el qual un monstre bicèfal juga al frontó contra el rostre sangonós del poble, aleshores he parlat ben poquet de política. Amb tot, sé que l’amic bloguer parlava de tota la política. Ha de sentir-se afortunat de saber abstenir-se’n.

Acabe. Parlava abans de la devastació del nostre entorn natural. La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament d’Orpesa preparen l’alicatat mortal de La Renegà. Josep Carda és parcial, però Ramón Pardo ho explica bé: «La Conselleria de Cultura deja en 50 metros el área protegida del Bien de Interés Cultural (BIC) de la Torre Colomera, de Orpesa, en la que no se puede edificar. Apenas año y medio después de aprobar la delimitación del BIC con 200 reservados atiende la petición de la empresa Orpeak promotora de un hotel en la zona y reduce el área reservada. La zona tiene gran valor ecológico y paisajístico, ya que en el montículo de la torre hay una microrreserva de flora y un LIC de la Unión Europea». Com ens ho farem si la política permet això? R de Renegà.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Hablando de política», de The Ramblers

La Renegà, ferida de mort

vistarenega

Sempre que anem a la Renegà ens emportem bosses per recollir el nostre fem i, ben a sovint, la consciència —i la xafogosa inconsciència— ens convida a omplir les bosses sobreres amb les deixalles d’individus que podríem qualificar de porcs. Aquesta gentola, però, és infinitament més marrana que els porcs, perquè els animals no ho deixen tot ple de llandes, plàstics, papers o vidres pel terra. Són delinqüents. Des de març que no hi havíem tornat. D’un parell de setmanes ençà que hem agafat la seguida d’anar-hi i, en poc temps, coincidint amb l’inici de l’estiu i, per tant, l’aglomeració de turistes a les nostres platges, hem comprovat com la Renegà s’omplia de brutícia i immundícia subhumana. Tot i això, ens hem alegrat avui de trobar-nos amb una colla de persones que estava netejant la zona. Havien apilat bosses i bosses de deixalles, com si d’un vòmit del paratge es tractara. Li hem preguntat a un dels escombraires si eren alguna mena de brigada dels ajuntaments de Benicàssim o d’Orpesa i, com ja havíem endevinat, ens ha respost que no. Són R de Renegà. L’home ens ha explicat que els camions dels ajuntaments només recullen les bosses dels contenidors, però que no existeix personal municipal destinat a rastrejar i recollir les deixalles que el turistes delinqüents abandonen entre pins, margallons, grava i roques. Encara ha anat més lluny i ho ha pogut dir més alt, però no més clar: que els ajuntaments es desentenen perquè tenen tants interessos com les constructores i que, en fi, segurament, ja els va bé que tot s’embrute i que qualsevol dia, accidental o provocat, s’hi bote foc per requalificar aquest espai únic de costa verge que queda a la Plana Alta. I és absolutament únic perquè no queda gairebé cap altre paisatge a les nostres costes on les muntanyes i el bosc mediterrani baixen com ací fins a vora mar. La Renegà és avui una illa assetjada a l’oest, al nord i al sud per la depredadora construcció de luxosos nínxols amb jardí, piscina i terrassa, des d’on els morts bronzejats, mojito en mà, davant de la mar s’emmirallen per contemplar l’enquitranada putrefacció del Mediterrani. La seua pròpia, al capdavall.

Vídeo de la recollida d’avui