Tortura a les aules valencianes

Ha de ser molt penós haver de passar aquest hivern sense calefacció. N’hi ha persones, més cada vegada a conseqüència de la recessió, que l’han de restringir severament (cas de tindre’n), no ja per arribar a fi de mes sinó, simplement, per proposar-se d’arribar-hi, perquè les companyies d’electricitat i gas rapinyen sense descans. És un crim, però, que els xiquets i xiquetes de qualsevol escola pública, en la pràctica víctimes de tortura per via administrativa, siguen OBLIGATS A TREMOLAR perquè al Govern del desastrat Francisco Camps no subministra els serveis mínims estipulats, mentre balafia recursos en fórmules (1) per a aparentar, saquejar vots i lucrar-se: «Ande yo caliente…». Ja sé que no dic res de nou, tampoc no ho pretenc, però si els blogs no ho repetim i ho repetim incansablement, qualsevol dia, a la cua dels periòdics, no hi trobareu ni les esqueles dels morts per congelació. Segurament és més important, i rendible políticament, parlar dels municipis candidats a vendre’s per deixalles nuclears que exhibir la insignificant imatge d’un infant que tremola com una fulla quan s’asseu en un pupitre valencià.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Cold cold heart», de Norah Jones