El mussol

Fotografia de Dan Behm

Fotografia de Dan Behm

Què va passar, tant de temps fa
que els mateixos arbres han oblidat?
En la foscor, en la solitud,
escodrinyant com un ancià
entre antics manuscrits,
alguna cosa que anheles saber
t’esquiva, i formules
una pregunta que ningú respon, i ningú pot.

Si no fos per tu i el teu llarg esgarip,
podria oblidar
com de vell és el món, i quant de temps,
cant rere cant,
s’ha esvanit com una fletxa d’argent cap a la llum,
de rosa i de porpra tenyit al trenc
del dia i de la nit.

Louise Driscoll
(trad. J. P.)

 

The owl

What happened, so long ago
The very trees have forgotten?
In darkness, in loneliness,
Searching like some old man
Among old manuscripts,
Something you wish to know
Eludes you, and you ask
A question no one answers, for none can.

If it were not for you and your long cry
I might forget
How very old the world is, and how long
Song after song
Has gone like a silver arrow toward the light
Tinted with rose and purple at the breaking
Of the day and night.

Louise Driscoll

La biografia de Louise Driscoll no apareix al Google, o jo no l’he sabuda trobar. Qui és Louise Driscoll? És potser agosarat qualificar-la de “poeta oblidada”, però sembla que un oblit la ronda. Si teniu ganes, en aquest enllaç se’n parla una mica. Si no pots oblidar un jardí, podries oblidar un poeta? Ulls de mussol de dia i de nit: tenim tot l’oblit ple d’esgarips.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl waltz», de Seabear

Un vaixell de marbre

Pal de vaixell sense velaGeorge Gray

He examinat moltes vegades
el marbre que van cisellar per a mi:
un vaixell amb veles calades, descansant a port.
Realment, això no retrata el meu destí
sinó la meva vida.
Car se’m donava l’amor i jo em resguardava dels desenganys;
la tristesa trucava a la meva porta, però jo restava espantat;
l’ambició m’esperonava, però m’aterrien els riscos.
Així i tot, tenia la fam de donar sentit a la meva vida.
I ara reconec que hem d’hissar la vela
i aprofitar els vents del destí
onsevulga que menin el vaixell.
Donar un sentit a la vida pot portar a la follia,
però una vida sense sentit és la tortura
del desassossec i del desig errant:
un vaixell delint-se pel mar, sempre espantat.

Edgar Lee Masters
(trad. J. P.)

 

George Gray

I have studied many times
The marble which was chiseled for me—
A boat with a furled sail at rest in a harbor.
In truth it pictures not my destination
But my life.
For love was offered me and I shrank from its disillusionment;
Sorrow knocked at my door, but I was afraid;
Ambition called to me, but I dreaded the chances.
Yet all the while I hungered for meaning in my life.
And now I know that we must lift the sail
And catch the winds of destiny
Wherever they drive the boat.
To put meaning in one’s life may end in madness,
But life without meaning is the torture
Of restlessness and vague desire—
It is a boat longing for the sea and yet afraid.

Edgar Lee Masters

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«A sailboat in the moonlights», per Duke llington

Símils

Fotografia de Betsy

Fotografia de Betsy

Indiferent com una estàtua
a la inscripció
gargotejada al seu pedestal.

La manera amb què un tren de llarga distància
ignora els passatgers d’una estació de rodalies.

Com un quadern oblidat al seient d’un autobús,
ple de noms, adreces i números de telèfon:
important, sens dubte, per al seu propietari—
i sense cap interès
per ningú més.

Paraules com gotes d’aigua en una estufa—
un xiuxiueig i adéu.

Charles Reznikoff
(trad. J. P.)

 

SIMILES

Indifferent as a statue
to the slogan
scribbled on its pedestal.

The way an express train
snubs the passengers at a local station.

Like a notebook forgotten on the seat in the bus,
full of names, addresses and telephone numbers:
important no doubt, to the owner—
and of no interest whatever
to anyone else

Words like drops of water on a stove—
a hiss and gone.

Charles Reznikoff

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Light years», de Pearl Jam

Despentinar-se

Jornada Filcat 2015Aquest dijous diré, entre d’altres, alguns poemes de «Preguntes» en el recital de la IV Jornada FilCat UAB que organitza l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana i que se celebra a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, des de les 17.30 h. Ho faré en companyia del poeta Isidor Marí (les Balears) i dels prosistes Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord) i Jaïr Domínguez (el Principat). També podeu gaudir, pel matí, d’una conferència de Joan Veny i d’un interessant col·loqui sobre l’estat de l’edició; per la vesprada, abans del nostre, un recital de poesies de Montserrat Abelló, en homenatge a la poeta, a l’Auditori.

I aquest dissabte 9 de maig viatjaré a Vinaròs amb el poeta Antoni Albalat, a qui agraïsc que haja acceptat presentar el meu nou llibre. Ens acollirà l’Espai Mariola Nos, que de bon principi es va interessar per «Preguntes» i va fer tot el possible perquè el públic lector del nord i del sud del Sénia pogués conèixer l’obra de primera mà. I així serà. Amb aquest motiu, estrene avui en xarxa la «Tretzena pregunta» del llibre, el tercer dels videopoemes creats per a oferir una lectura més visual entre d’altres possibles, després de la seua projecció durant la diada de Sant Jordi a la Casa de la Cultura de Castelló. Com sempre, podeu anar a Vimeo per veure’l amb més alta definició.

Abril i el silenci

La primavera jeu deserta.
Vellut obac, el fossat
serpeja vora meu
sense cap llambreig.

L’únic que brilla
són flors grogues.

La meva ombra em porta
com un violí
en la seva caixa negra.

L’únic que vull dir
resplendeix fora d’abast
com l’argenteria
a la casa de l’usurer.

 

Tomas Tranströmer
«La gòndola trista», 1996 / Trad. Josep Porcar*

 
 

APRIL OCH TYSTNAD

Våren ligger öde.
Det sammetsmörka diket
krälar vid min sida
utan spegelbilder.

Det enda som lyser
är gula blommor.

Jag bärs i min skugga
som en fiol
i sin svarta låda.

Det enda jag vill säga
glimmar utom räckhåll
som silvret
hos pantlånaren.

 
Tomas Tranströmer
«Sorgegondolen», 1996

* Versió catalana transportada des de traduccions pont: alemany, anglès, castellà, francès, italià i portuguès.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Peça de concert per a violí i orquestra Op. 7: II Cadenza- A tempo», de Tor Aulin

«Preguntes» ja es pot reservar

Impresos i relligats, està previst que els exemplars de Preguntes, el meu nou llibre de poemes, em siguen entregats a primers de març. Ja podeu visitar-ne el web i, si així ho voleu, reservar-ne un exemplar. Aquesta primera edició té un tiratge de cent exemplars numerats i signats, ha estat prologat per la poeta Dolors Miquel i il·lustrat pel pintor Porcar Queral, mon pare. Un poemari peculiar –dins de la meua trajectòria–, escrit d’una revolada durant les nits de l’agost de l’any passat i en revisió constant fins a gener. Com explique a les notes finals, per bé que tota creació literària és sempre un nou pont, o la reconstrucció d’un pont, aquesta té per mi la particularitat de ser-ho pel seu simbolisme i intimisme, pel delicat i honest treball ètic i estètic que m’implorava i, sobretot, per les circums­tàncies vitals que l’originaren. Us en deixe un tast amb un videolit de 2 minuts del poema que obri el llibre. Podeu anar a Vimeo per a veure’l en alta definició.

 

 

simulacio-llibre-1PRIMERA PREGUNTA

De l’estam al pulmó, si pura
i definitiva la mel serà en flor
la reina, per què fer pols
del pol·len, per què d’un fibló
d’or tot l’eixam dins la boca:
per quin cor brescat ales bat
l’abella entre geniva i llavi?

Man be my metaphor

EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DEL POETA DYLAN THOMAS
WEBS DEL CENTENARI: dylanthomas.com | dylanthomas100.org

Veu: Dylan Thomas

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

IF I WERE TICKLED BY THE RUB OF LOVE

Dylan_Thomas_mIf I were tickled by the rub of love,
A rooking girl who stole me for her side,
Broke through her straws, breaking my bandaged string,
If the red tickle as the cattle calve
Still set to scratch a laughter from my lung,
I would not fear the apple nor the flood
Nor the bad blood of spring.

Shall it be male or female? say the cells,
And drop the plum like fire from the flesh.
If I were tickled by the hatching hair,
The winging bone that sprouted in the heels,
The itch of man upon the baby’s thigh,
I would not fear the gallows nor the axe
Nor the crossed sticks of war.

Shall it be male or female? say the fingers
That chalk the walls with green girls and their men.
I would not fear the muscling-in of love
If I were tickled by the urchin hungers
Rehearsing heat upon a raw-edged nerve.
I would not fear the devil in the loin
Nor the outspoken grave.

If I were tickled by the lovers’ rub
That wipes away nor crow’s-foot nor the lock
Of sick old manhood on the fallen jaws,
Time and the crabs and the sweethearting crib
Would leave me cold as butter for the flies,
The sea of scums could drown me as it broke
Dead on the sweethearts’ toes.

This world is half the devil’s and my own,
Daft with the drug that’s smoking in a girl
And curling round the bud that forks her eye.
An old man’s shank one-marrowed with my bone,
And all the herrings smelling in the sea,
I sit and watch the worm beneath my nail
Wearing the quick away.

And that’s the rub, the only rub that tickles.
The knobbly ape that swings along his sex
From damp love-darkness and the nurse’s twist
Can ever raise the midnight of a chuckle,
Nor when he finds a beauty in the breast
Of lover, mother, lovers, or his six
Feet in the rubbing dust.

And what’s the rub? Death’s feather on the nerve?
Your mouth, my love, the thistle in the kiss?
My Jack of Christ, born thorny on the tree?
The words of death are dryer that his stiff,
My wordy wounds are printed with your hair.
I would be tickled by the rub that is:
Man be my metaphor.

SI EL FREC D’AMOR EM FEIA PESSIGOLLES

Trad. Isidre Martínez i Marzo

Si el frec d’amor em feia pessigolles,
el parany d’una al·lota que em furtà per ser seu,
per la seua molsa m’obriria pas, trencant-se’m la bena de les fibres.
I si les pessigolles, vermelles com vedell,
encara em treien dels pulmons una rialla,
no tindria jo por de la poma ni del diluvi,
ni de la mala llet de la primavera.

Serà mascle o femella? diuen les cèl·lules,
i cauen les prunes com foc de la carn.
Si em feia pessigolles l’obscura cabellera,
l’os alat que brostà als talons,
la ronya de l’home en les cuixes de l’infant,
no tindria por de la forca ni l’estral,
ni dels bastons oblics de la guerra.

Serà mascle o femella? diuen els dits dibuixant
amb guix a les parets minyones verdes i els seus homes.
No tindria por del “no hi ha més remei” de l’amor
si em feia pessigolles la fam, múrria com és,
assajant l’escalf damunt d’uns nervis crus en punta.
No tindria por del diable en pèl,
ni de la tomba francament dita.

Si el frec dels amants em feia pessigolles,
el frec que no neteja la pota de la graula ni un pany
sobre maixelles caigudes de l’antiga humanitat malalta,
el temps, els crancs, l’entranyable pessebre,
em deixarien fred com mantega per a mosques,
i la mar d’escumes m’ofegaria
així que mor al turmell de les núvies.

Aquest món és meitat del dimoni i meitat meu,
miserable quan les drogues consumeixen una noia
irritant el capoll que fen el seu esguard.
La cama d’un vellard, ossos que són de la meva ossada,
i tots els arengs que ensumen l’oceà:
m’assec i llambrego el llambric davall l’ungla
menjant-se’m la pell.

És aquesta la qüestió, l’únic frec que pessigolleja.
El mico bonyegut que se la pela des de la foscúria
d’un amor humit i la trena de la infermera, no poden mai
suscitar una riota a mitjanit,
ni quan ell troba la bellesa al pit de l’amant,
de la mare, dels amants, o els seus sis peus
en la fregadissa de la pols.

Quina és la qüestió? La ploma de la mort a punt?
La teva boca, amor meu, el card dins el bes?
El col·lega Jesucrist ficat en un mal pas?
Les paraules de la mort estan més eixutes que els mateixos morts,
les ferides, xerraires, les porto escrites pels teus cabells.
Prou que em divertiria amb aquest refrec:
home, sigues tu la meva al·legoria.

Ací totes les traduccions d’Isidre Martínez i Marzo

L’andana

Una ovella fuig, no s’escapa.
Roger Aleu

Dits al llenç
com cues de sargantana,
i un bassal d’or
que fou pulmó dissecat
fins a la llàgrima.
La veritat canta.
Samarucs hipnòtics
gronxats pel cerç
n’esquiven l’esgarrapada.
Un tornaveu sec, bosc
endins, multiplica la set
de l’última destralada.
Ulls d’oblit
com caps de sargantana
volen pel cel, ploren
llum, assaonen llim
al fons de la saliva.
Més sang, més sal, més
vida, algú demana.
Ningú, a l’altra banda.
Un cervatell, coixejant,
a beure s’hi atura ara.
Tot ell, al bassal d’or,
és la fulla que hi cau
i l’espanta. Fuig.
Corre, corre, corre.
Jo, a l’andana.

A Dream Within A Dream

 

A Dream Within A Dream

Take this kiss upon the brow!
And, in parting from you now,
Thus much let me avow–
You are not wrong, who deem
That my days have been a dream;
Yet if hope has flown away
In a night, or in a day,
In a vision, or in none,
Is it therefore the less gone?
All that we see or seem
Is but a dream within a dream.

I stand amid the roar
Of a surf-tormented shore,
And I hold within my hand
Grains of the golden sand–
How few! yet how they creep
Through my fingers to the deep,
While I weep- while I weep!
O God! can I not grasp
Them with a tighter clasp?
O God! can I not save
One from the pitiless wave?
Is all that we see or seem
But a dream within a dream?

Edgar Allan Poe

Llegir-ne més