Sea Iris

I

Mala herba, malesa,
al sorral enrinxada arrel,
coltell marí, flor brèvola,
un pètal com una petxina
és clivell,
i una ombra hi empremtes
com una branqueta fina.

Afortunada tu,
flairant i punyent,
ert brot de mirra,
càmfora florida,
dolça i sal –ets el vent
als nostres narius.

II

Dels pescaires de múrex
t’amares quan passen?
Enlaires d’arrel el color
de la sorra?
A sota t’han escolat or—
reblons d’or?

Estol de lliris
per sobre les onades,
tu ets l’emblavida,
tendre pigment d’una proa
pigada entre les algues.
 

HILDA H.D. DOOLITLLE
Trad. J. P.

 

SEA IRIS

I

Weed, moss-weed,
root tangled in sand,
sea-iris, brittle flower,
one petal like a shell
is broken,
and you print a shadow
like a thin twig.

Fortunate one,
scented and stinging,
rigid myrrh-bud,
camphor-flower,
sweet and salt—you are wind
in our nostrils.

II

Do the murex-fishers
drench you as they pass?
Do your roots drag up colour
from the sand?
Have they slipped gold under you—
rivets of gold?

Band of iris-flowers
above the waves,
you are painted blue,
painted like a fresh prow
stained among the salt weeds.

Hilda H.D. Doolittle

 

NOTES
El «sea iris» no equival, com podria pensar-se, al nostre blanc lliri de mar (o assutzena marina), sinó a alguna de les varietats de lliri blau (o girablau, coltell marí, garitjol blau…), bulb que també creix en sòls sorrencs a prop de la mar. No és fàcil determinar-ho, perquè hi ha una gran varietat de lliris (i especialment de la familia d’iridaceae blaves: Iris Germanica, Latifolia, Spuria, Lutencens), per bé que el poema ens permet deduir que es tracta, si no del girablau, sí d’una subespècie molt similar: rivets of gold, painted blue, among de salt weeds. Per un altre costat, està documentat que, entre 1916 i 1918, Hilda H.D. Doolittle va estiuejar a St. Ives, una localitat costanera del comtat de Cornualla, a Anglaterra. Sembla que en algun moment s’allotjà al castell de Bosigran, sobre un penya-segat amb vistes a l’Atlàntic. El poema que he volgut traduir, adscrit al moviment poètic de l’imagisme (imagism), pertany al seu primer llibre, Sea garden, publicat l’any 1916 a Londres (Constable and Company, Ltd). Pescada a la xarxa, la fotografia amb lliris blaus que acompanya el poema va ser presa, curiosament, a St. Ives. Per últim, dir que el poema em va seduir immediatament perquè, a més, vaig escriure fa poc un poema inspirat per aquesta flor.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Iris», de Mike Posner

Barra espaiadora

World is crazier and more of it than we think
Louis MACNEICE

piano

T’asseus, passeges per la barra
la mirada, tecleges sense més
un títol estrambòtic i al silenci
intermitent afegeixes mans
a les butxaques, distretament,
sense cap afany de trobar-hi res:
forats al dret, engrunes
a l’esquerre, de pètals morts,
gairebé pols, vellut remot i pur
d’un infinit ínfim, finíssim.
Tecles, pètals, blancs silencis
de piano com roses negres en la neu.
Potser això és tot: anar esvanint-se,
desfer l’infinitiu en vells gerundis,
suaument imperceptible, digerible,
com una absència lenta i muda
que abans parlava pels colzes.
Com se’n va aquest vespre la llum
que ja no ens deixa ni llegir
elsespaisenblancd’unúltimvers.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Ombre», de Ludovico Einaudi

Poeta i mussol, piulades al vol (XVII)

Primavera de mussol

Only a hoot owl
hollows, a grassblade blown in cupped hands

Dylan THOMAS

 

~·~

 

Tot sacrifici, a l’ara, i no de l’ara.
Fi de latència i cap record d’empara.

Pedra, roca, ara, altar

#fil

 

~.~

 

Em fas, com rius, la boca aigua.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

vers a negra o verme i ona,
d’alcanna no me’n falta,
car del cor a la boca
l’ena mora i hi ressona:
mannà de la moral més alta!

Mores

 

~.~

 

Errar sense resposta
testimonia un encert:
com el vent engendra
un pòsit de silenci
que ressona com un tret.

Tret a l'aigua

#fil

 

~.~

 

Totes, totes, totes
les flors són xopes,
no només les roses,
quan plou com ara.
Quins, quants amors
paren, encara, les copes?

 

~.~

 

Rosa profunda,
laberint infinit,
d’un tir al blanc
m’has fet formiga.

Fotografia

#Borgiana

 

~.~

 

Crac! Dues vegades
trauré punta al silenci
trencat pels teus ulls.

Crac

 

~.~

 

I vinc de puntetes
del fons de les mines
per dur-te silencis
al fons de les nines.

Fotografia

 

~.~

 

La mà lluny com una branca extremitat
del cor com una arrel quan dius:
batec.

 

~.~

 

No era poma aquell codony
amb bells llavis de magrana.
La mà al foc de la tardor
vaig posar perquè brillara.

Fotografia

#MagranaNord

 

~.~

 

Pel rastre de silenci
flaires la sorda
emboscada dels morts.
Pel rastre de pètals la mel
negra de la negra flor.

#fil

 

~.~

 

A l’arbre despentinat
pel temps torna la fulla, usurpada
al vent.

ocell fulla

#fil

 

~.~

 

Flors de Coleridge
al balcó de casa.
Abelles, brunzits,
cap somni ajaça!

Amargarida

#fil

 

~.~

 

On vas perdre un guant
ha crescut una flor.
Absent, així ha de ser dit
cada pètal.

Guant blau

#fil

 

~.~

 

El buit
d’un guant
és una flor.

Girablau

#fil

 

~.~

 

Ja sóc qui no sóc.
Un cuc que es descús
en fils folls de llum,
un verm veremant ver
al fons del teu vi
la lluna arraïmada
fins que siga plena
de nit.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

En nua la més nua l’hivern al cel.
Embranca’t, primavera, i busca’n l’arrel.

embrancat

#fil

 

~.~

 

Hivern desprès, primer groc
del sol, tubercle a la pell
de la tardor, la fosa neu
de la mort, la gran rosa de foc.

Roses flames en la neu

#fil

 

~.~

 

ni orba branca
ni ombra ja ni reflex
ni res de res

bany de brancombres

#fil

 

~.~

 

To be leaf,
not a belief.

leaf & belief

#fil

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl eyes», de Herb Geller

Poeta i mussol, piulades al vol (XVI)

Tardor de mussol

~·~

A Dew sufficed itself
And satisfied a Leaf

Emily DICKINSON

~·~

 

Fulla en la neu

Neu avall bull
un somni com el dol
en blanc d’un full.

 

~·~

 

despullat

Despulla’t com
la branca que no acaba
de perdre fulla.

 

~·~

 

Caragola en la mà

cor a la mà
la caragola creu
mars d’un batec

 

~·~

 

Banc amb fulles seques

Hi ha somnis com fulles
als bancs: sense bitllets
de tornada.

 

~·~

 

font que no assedega

Sota besllums
de penombra, la font
que no assedega.

 

~·~

 

margalló, gatosa, bruc, ginebrera

Margalló, gatosa, bruc, ginebrera…
Cap desert, tot jardí de reravera!

 

~·~

 

No saps amb quina mà

«Krawattennymphe», carta postal de Peter Weiss de l’any 1910

No saps amb quina mà
el meu nu et despulla.
No saps per quin coll
el meu nu es despulla.

 

~·~

 

sigiloses

Sigil·loses rebel·lions cal·ligrafien
il·legibles punts volats que desgeminen
constel·lades vel·leïtats de la il·lusió.
Desig d’aquarel·la mort per pol·lució.

 

~·~

 

ales de papallona

Llum atònita. En flames.
Les ombres s’escorcollen.
On l’ull pigmenta ales
d’un sol llambreig sotsobren.

 

~·~

 

Sender

Només un sender
retorna guarit
al mateix verger
l’animal ferit.
Tremola d’absent
al rovell del dit.

 

~·~

 

Ser complicat és una percepció; ser complex és natural.
Tot conflicte on això s’ignora sembla
paradís artificial o infern inevitable.

 

~·~

 

No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.

 

~·~

 

La muntanya de Queral

Recòndites, abruptes, costerudes
herències indivises.

 

~·~

 

La lluna als queixals.
Tota la nit la boca oberta.
Mos de l’any llum, udol
del llop lluny, la granota
al bassal, estancada,
com brilla d’erta!

 

~·~

 

Galàxia papallona

Quanta pols
d’estels, des de quins forats
de cuc, per veure néixer
una papallona.

 

~·~

 

Laia i la xemeneia del cor

El cor a la talaia és fumeral;
per l’aire illes com somnis de sal.

 

~·~

 

granota peluda

Després del bes, ai, quin ensurt…
Que no era blau sinó pelut!

:-)

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The wind», per Stan Getz

Folia

folia haud ullis labentia ventis
VIRGILI, Geòrgiques, II, 109-135

De tots els vents,
de tots els arbres
del gueto, cap vent
m’he emportat, ni cap
arbre. Només un mar
de fulles cremant-se:
l’or serè on l’oblit
llambreja, l’ull obert
a la llum de l’ull.
Arrels d’albes, anhels
plens com una plaça:
un niu per a les ales,
un jaç de guants,
un sol a casa.

 
Bon Nadal.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Sonata 12 en D menor La Folia, part 1», d’Arcangelo Corelli (pel Trio Corelli)

Novembre (o Pensament silvestre)

El pensament pur
de no dir té grocs
de novembre:

no bulb, no verm,
no vent, no ventre
no verbal.

També té pètals
d’anar-se’n la flor
de no tornar:

i no ve, i no ve,
i novembre no
tremola.

No mes! No més
només! No res més
que una viola.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Viola da Gamba, Sonata in G Minor, BWV 1029», de Johann Sebastian Bach (Per Jordi Savall i Ton Koopman)

Equinocci

Gabriel Ferrater i Narcís Comadira
Camp de carabasses (m)

Fotografia de Roger S. Hart

 

Tardor, sinestèsia quasi axioma,
si no hi volies sabor, tres tasses:
de cor de síndria, d’olor de poma
i color remor de carabasses.

«Autumn nocturne», per Lou Donaldson

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.