Poeta i mussol, piulades al vol (XXI)

mussol_camuflatge1

 

And Owls do build in Oaks –
So here’s an Amber Sill –

Emily DICKINSON

 

~.~

 

Caiguda i seca, prènsil, la fulla
enyora, com una mà, la branca.

 

~.~

 

Dits oberts sobre ulls
clucs i, a les palpentes,
entre els barrots encara, tu:
parpelles d’una nit de cantons,
brides sense regnes cavalcada.

 

~.~

 

La pluja il·lumina el sender,
la tardor n’agafa dreceres.
I no tu, que ja no m’esperes,
i al cor fas dissabte a recer.

fulla-macro

 

~.~

 

La tardor, l’última
i sola flor que creix
i mor fulla a fulla.

 

~.~

 

Que sola i trista
la gavina aquest vespre
i, ombra tota ella, llum
ignorant-se.

 

~.~

 

Tard o d’hora algú ho cala
i apuntala que “tornant” és.
Passat i futur, adéu pur,
i no gerundi martingala:
algú esperant el present.

 

~.~

 

Fugir per trobar-se no és escapar
per buscar. L’animal n’és exemplar:
fuig, no s’escapa. I sap tornar:
recorda el camí de l’aigua, no el de la set.

 

~.~

 

La vida no pot atendre tantes lliçons
de vida i, cada vegada més, arriba al punt
on on sap fer cap altra cosa que defensar-se.

 

~.~

 

Dent de lleó,
desarreles al cel,
rosa infinita.

 

~.~

 

L’equidistància també és distància.
No òbrigues parèntesis que no saps tancar.

 

~.~

 

ullsnit pellbrisa
i discernir solament
onades properes acordant-se
amb llunyanes remors sostenint-se com
instruments d’un concert

 

~.~

 

Remor de rems.
La mar es rememora
dins dels teus ulls.

Móres vora mar

 

~.~

 

Ni llàgrimes, ni sants.
On plou la pols d’estels?
Les agulles dels pins
i l’arrel dels meus pèls
raonen que els perseids
se suen ben a dins.

 

~.~

 

Encara no plou, però en la matinera
remor de fulles, telonera, ja sona l’aigua.

 

~.~

 

Qui alçava ponts cava túnels.
Així travessem l’amor.

 

~.~

 

Les llunes passen, van
i tornen, però al pou
insondable de l’ull
hi roman, mar de fons,
la besllum de l’esguard.

 

~.~

 

També jo sóc ales
i branca per les urpes
fins a l’arrel. Per molt
que haja de mudar pèl
i m’hagen de caure fulles.

 

~.~

 

Conviu de dia arrelada
a una bessona bruna
i ella mateixa és la nit
quan no arriba a ser ni una.
Ambdues fan escapada
a la penombra del meu dit.

 

~.~

 

Me gustas cuando estallas, porque estás como caliente,
y me oyes desde espejos, y mi voz te trastoca.

#parafrasseig #Neruda

 

~.~

 

Vers l’horitzó –una ratlla–
ho clisses: difícil llegir allò
senzill? Horitzó, camí
incert i directe assetjat
per especuladors de curvitats.

 

~.~

 

Al pedrís dels anys, torne a alçar les mans.
Regira’m, Temps, no hi trobaràs l’infant.
Com els dits de l’àvia, amor sense guants,
contra Tu me’l guarde al fons de l’esguard,
que jo en volia fer deu, i no tants!

 

~.~

 

No tornis mai
a deixar-te el nen sol
dins del mirall.

 

~.~

 

Que cap crit et venci.
H-owl!, sigui secreta
aspiració aquest udol
que alena el mussol
amb l’hac del silenci.

 

~.~

 

Llinatge arcà d’un vent sense rel,
només si alene m’hi sembre a pèl.
Tinc cabells de vols primigenis:
sàmares, cípseles i aquenis.

 

~.~

 

De qui? Per què? Quan?
Rastres de nit vora mar?
Si hi acaces petjades, les desfàs.
No pots de memòria, ni amb lluna
a la mà. Ni amb flash.
Cal ser més breu: un peu
no és un peu, i l’ara sempre
l’adéu.

 

~.~

 

La tardor s’espera
entre ombres humides
perquè li caiguen fulles
en lloc de llàgrimes.

 

~.~

 

No fou pecat, ni serp ni cuc.
D’on regalimà tant de suc?
De l’amor, que també s’esgrana.
No fou poma sinó magrana!

 

~.~

 

Vindrà el dia que l’os
serà qui amague el gos
en un clot.

 

~.~

 

Jo conserve un petit veler
amb un llapis per masteler,
per velam un poema al vent
i somrís de meló d’Alger.

 

~.~

 

no veu son foc per dos parts ser encés
—Ausiàs March, s. XV

My candle burns at both ends
—Edna St. Vincent Millay, s. XX

#afinitats

 

~.~

 

Cim florit, quin cràter
de formiguer buit.
Celler, alma mater,
fora és dins la nit.

formiguer-volca

 

~.~

 

Llums rasants aixequen l’onatge,
cal·ligrafien la memòria de les dunes,
interpreten la mar amb pentagrames del desert.

 

~.~

 

Recordes 
tard com la nit 
qui t’ensenyà a posar jazz
 al tres o al dos i mig, 
al contrapunt
exacte dels dits.

 

~.~

 

Estels llavorers a l’aguait de l’alenada.

 

~.~

 

Camí de la nit, un signe
d’admiració.

¡

 

~.~

 

De quina tardor cauran enguany les fulles?

Poeta i mussol, piulades al vol (XIX)

mussol-bosch

«El niu del mussol», d’El Bosch (1505-1515, museu Boijmans Van Beuningen de de Rotterdam)

 

Blew mimic hootings to the silent owls
That they might answer him.

William WORDSWORTH

 

~.~

 

La nit hiverna.
Els ocells desescriuen
cada poema.

*

El rastre vola.
Blanca tinta a les mans,
una milotxa.

*

Silenci, caus
de la volva més negra.
Ales en pau.

empremtes-ocell

 

~.~

 

Sota els llençols de boira
de fosques nits en blanc,
el vi és llum reversible
del cor bru del Montsant.

 

~.~

 

De la pèrdua, com del porc,
s’ha d’aprofitar tot, car
al cor no surt barat l’art
de baixar a besar l’orc.

aljub-castell-montornes

Aljub, castell de Montornés

 

~.~

 

Aquest perfum de mar i taronges.
Llevant, marjal amunt, travessa
humit l’embullat sedàs de branques
i, destil·lat, ens el puja a la ciutat.

 

~.~

 

Entre dos rius,
la fortalesa em vessa
i besa la llum.

fluvià-besalú-nena

Riu Fluvià, a Bisuldunum

 

~.~

 

Exactament aquesta mateixa fragància
de pluja de novembre, ancestral
i pura, tota present i memòria.

perfum-pluja

 

~.~

 

Solitud
l’illa que per fi salpa
sense tu.

columbretes

Illes Columbretes

 

~.~

 

La marea, definitiva,
morirà de superlluna
i hi cosirà la gavina
un horitzó massa baix.
Lluna beguda, biaix,
quina pobra costura!
Més alta sura, d’alzina,
la fulla insubmisa
que un vers viu s’ensuma.

horitzó-gavina

 

~.~

 

Tanca la porta i surt
quan tot el que resta
ja no suma en tu.

 

~.~

 

Infinit
en via morta.

estacio-marça-falset

Estació de Marçà-Falset

 

~.~

 

Pupil·la dactilar, foradada
t’aprenc l’oblidada
empremta d’un perfum.
Zumzum, zumzum
fa l’adéu com la mar.

 

~.~

 

The autumn slipped across your skin 
Got something in my eye 
A light that doesn’t need to live 
And doesn’t need to die 

LEONARD COHEN

cohen-light

 

 

«Travelling the light», de Leonard Cohen

Poeta i mussol, piulades al vol (XVIII)

mussol-nectari

¿On la rosa i la veu cridant campanes?

Marc GRANELL

 

~.~

 

No deixis, llum,
la fulla caure
d’hora i lluny.

fullacorombra

 

~.~

 

L’ombra despresa
de l’ombra de la fulla cau
tardors després.

fullaempremtada

 

~.~

 

I no sabràs mai, mentre vola,
si arrela abans la fulla o l’ombra.

fullavol

 

~.~

 

Set
de setembre i sense
aigua.

 

~.~

 

Vas estendre els records
perquè s’eixuguessin.
Sabies que el vent abandonaria
l’ombra i se n’emportaria la pell.

robaestesa

 

~.~

 

De quina tardor
cauran enguany
les fulles?

poemabenedetti

 

~.~

 

Vés! Besa
a vessar, car el bes
no s’ajorna i, si un cava
el torna, cap llavi s’acaba.

cavabeso

 

~.~

 

Marxar és un poema que no ha de tornar.
No és breu ni mereix, de passada, ser
escrit amb els peus, ni a mà alçada,
com els adéus.

 

~.~

 

Si la llum fa figa,
l’ombra perfà el cor.

figombra

 

~.~

 

La flor és extraordinària.
Les fulles són una prioritat.

 

~.~

 

Si tot és irrecuperable,
no hi ha res perdut.

 

~.~

 

Girasols a les cadires
s’assolellen, mengen pipes.
En el LA de la bellesa,
girallunes oprimides.

A Luis Eduardo Aute

 

~.~

 

Caminem espectrals i tot se’ns crema.
L’ombra se’ns carbonitza en tocar terra
i, si mirem enrere, agost
no n’ha deixat ni la cendra.

ombrajosep

 

~.~

 

We are always the same age inside.
—Gertrude Stein

aniversri

 

~.~

 

Narcís no s’hi emmirallava.
Vigilava les aigües, l’únic
laberint on quedava Eco.

ecor

 

~.~

 

L’ull a la tija i la tija a l’ull.
Estimbada galàxia al sorral,
lenta és la casa del ciclop mut.
Cap rastre de bava per l’ullal.

cargol-sorral

 

~.~

 

Flor pura, recordar és
l’infinitiu que es fa de nit, mar
desenfocat d’un altre cel
que, estel, encara sura.

records-montaner

 

~.~

 

Si és tel l’estel, cap mel al cel.
Llepa la bresca ran de pell!

nuca

 

~.~

 

Nits d’estiu. L’aigua ensenya estels
i amfibis a la lluna, i a contrapèl
la pell s’adiu amb la llum d’una duna.
Demà set de sorral i dejuna!

 

~.~

 

Sovint som l’adéu de la mà
que altres tenen por d’alçar.

 

~.~

 

Cor hivernacle
el silenci de fulles
caigut a terra.

 

~.~

 

De vida caramulls, un cel
de vainilla la mel als ulls.
Dolç or el cor i el seny sense
brida que abellidor et bull.

crepuscle

 

~.~

 

Mosquits en maig, i piquen, i no plou,
i cap bassal que emmiralle el fibló de la catàstrofe,
i quin poc trellat, i anar fent.

 

~.~

 

A horse rider’s heart
is not a pedestrian hamster.

cavallets-de-fira

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Passion flower», de Mina

Poeta i mussol, piulades al vol (XVII)

Primavera de mussol

Only a hoot owl
hollows, a grassblade blown in cupped hands

Dylan THOMAS

 

~·~

 

Tot sacrifici, a l’ara, i no de l’ara.
Fi de latència i cap record d’empara.

Pedra, roca, ara, altar

#fil

 

~.~

 

Em fas, com rius, la boca aigua.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

vers a negra o verme i ona,
d’alcanna no me’n falta,
car del cor a la boca
l’ena mora i hi ressona:
mannà de la moral més alta!

Mores

 

~.~

 

Errar sense resposta
testimonia un encert:
com el vent engendra
un pòsit de silenci
que ressona com un tret.

Tret a l'aigua

#fil

 

~.~

 

Totes, totes, totes
les flors són xopes,
no només les roses,
quan plou com ara.
Quins, quants amors
paren, encara, les copes?

 

~.~

 

Rosa profunda,
laberint infinit,
d’un tir al blanc
m’has fet formiga.

Fotografia

#Borgiana

 

~.~

 

Crac! Dues vegades
trauré punta al silenci
trencat pels teus ulls.

Crac

 

~.~

 

I vinc de puntetes
del fons de les mines
per dur-te silencis
al fons de les nines.

Fotografia

 

~.~

 

La mà lluny com una branca extremitat
del cor com una arrel quan dius:
batec.

 

~.~

 

No era poma aquell codony
amb bells llavis de magrana.
La mà al foc de la tardor
vaig posar perquè brillara.

Fotografia

#MagranaNord

 

~.~

 

Pel rastre de silenci
flaires la sorda
emboscada dels morts.
Pel rastre de pètals la mel
negra de la negra flor.

#fil

 

~.~

 

A l’arbre despentinat
pel temps torna la fulla, usurpada
al vent.

ocell fulla

#fil

 

~.~

 

Flors de Coleridge
al balcó de casa.
Abelles, brunzits,
cap somni ajaça!

Amargarida

#fil

 

~.~

 

On vas perdre un guant
ha crescut una flor.
Absent, així ha de ser dit
cada pètal.

Guant blau

#fil

 

~.~

 

El buit
d’un guant
és una flor.

Girablau

#fil

 

~.~

 

Ja sóc qui no sóc.
Un cuc que es descús
en fils folls de llum,
un verm veremant ver
al fons del teu vi
la lluna arraïmada
fins que siga plena
de nit.

Fotografia

#fil

 

~.~

 

En nua la més nua l’hivern al cel.
Embranca’t, primavera, i busca’n l’arrel.

embrancat

#fil

 

~.~

 

Hivern desprès, primer groc
del sol, tubercle a la pell
de la tardor, la fosa neu
de la mort, la gran rosa de foc.

Roses flames en la neu

#fil

 

~.~

 

ni orba branca
ni ombra ja ni reflex
ni res de res

bany de brancombres

#fil

 

~.~

 

To be leaf,
not a belief.

leaf & belief

#fil

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl eyes», de Herb Geller

Poeta i mussol, piulades al vol (XVI)

Tardor de mussol

~·~

A Dew sufficed itself
And satisfied a Leaf

Emily DICKINSON

~·~

 

Fulla en la neu

Neu avall bull
un somni com el dol
en blanc d’un full.

 

~·~

 

despullat

Despulla’t com
la branca que no acaba
de perdre fulla.

 

~·~

 

Caragola en la mà

cor a la mà
la caragola creu
mars d’un batec

 

~·~

 

Banc amb fulles seques

Hi ha somnis com fulles
als bancs: sense bitllets
de tornada.

 

~·~

 

font que no assedega

Sota besllums
de penombra, la font
que no assedega.

 

~·~

 

margalló, gatosa, bruc, ginebrera

Margalló, gatosa, bruc, ginebrera…
Cap desert, tot jardí de reravera!

 

~·~

 

No saps amb quina mà

«Krawattennymphe», carta postal de Peter Weiss de l’any 1910

No saps amb quina mà
el meu nu et despulla.
No saps per quin coll
el meu nu es despulla.

 

~·~

 

sigiloses

Sigil·loses rebel·lions cal·ligrafien
il·legibles punts volats que desgeminen
constel·lades vel·leïtats de la il·lusió.
Desig d’aquarel·la mort per pol·lució.

 

~·~

 

ales de papallona

Llum atònita. En flames.
Les ombres s’escorcollen.
On l’ull pigmenta ales
d’un sol llambreig sotsobren.

 

~·~

 

Sender

Només un sender
retorna guarit
al mateix verger
l’animal ferit.
Tremola d’absent
al rovell del dit.

 

~·~

 

Ser complicat és una percepció; ser complex és natural.
Tot conflicte on això s’ignora sembla
paradís artificial o infern inevitable.

 

~·~

 

No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.

 

~·~

 

La muntanya de Queral

Recòndites, abruptes, costerudes
herències indivises.

 

~·~

 

La lluna als queixals.
Tota la nit la boca oberta.
Mos de l’any llum, udol
del llop lluny, la granota
al bassal, estancada,
com brilla d’erta!

 

~·~

 

Galàxia papallona

Quanta pols
d’estels, des de quins forats
de cuc, per veure néixer
una papallona.

 

~·~

 

Laia i la xemeneia del cor

El cor a la talaia és fumeral;
per l’aire illes com somnis de sal.

 

~·~

 

granota peluda

Després del bes, ai, quin ensurt…
Que no era blau sinó pelut!

:-)

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«The wind», per Stan Getz

Poeta i mussol, piulades al vol (XV)

Devant l’eau profonde, tu choisis ta vision; tu peux voir à ton gré le fond immobile ou le courant, la rive ou l’infini; tu as le droit ambigu de voir et de ne pas voir; tu as le droit de vivre avec le batelier ou de vivre avec «une race nouvelle de fées laborieuses, douées d’un goût parfait, magnifiques et minutieuses». La fée des eaux, gardienne du mirage, tient tous les oiseaux du ciel dans sa main. Une flaque contient un univers. Un instant de rêve contient une âme entière. [traducció]
Gaston BACHELARD
«L’Eau et les rêves. Essai sur l’imagination de la matière» (1942)
Ed. Le Livre de Poche, col. Biblio Essais, 1993, p. 63

 

~·~

 

L’amor es mesura en cireres.*
L’enyor, en flors de cirerer.
En pinyols, totes les fal·leres.
I el voler, en melons d’Alger.

El primer vers és d’Alba Camarasa

Melons d'Alger

 

~·~

 

L’eco d’una llum anellant-se, vòrtex
d’un llambreig que s’atarda, vers-
semblança de l’univers.

big-bang-expansion-2-wave

 

~·~

 

Juny i lluny com cendra al vent.
El desig crema en estel:
el vers, el bes, l’aiguardent.
Tot cau guspira al fons del cel.

001_sant_joan_2015

#SantJoan

 

~·~

 

Trona. Miols de vent, gats
per l’aire. Tot urpeja.
La nit roda per terra:
l’espurna del fre, si calles,
no porta el fred que fa covar ales.

 

~·~

 

Com a l’arbre llampat, la llum
forja el motlle dels queviures:
algunes branques s’esberlen,
d’altres s’especien.

002_branca_llamp

~·~

 

El silenci abans del llamp,
el silenci després del tro,
el silenci on no saps dir
si només vol ploure.

 

~·~

 

Entre pluges i animals
no guanye per a bancals.

003_bancals

~·~

 

Finestres dins i ulls després, pura
besllum de nuesa, no pregunta els perquès.
El vent d’ara, respon, la vida comesa.

004_duna_platja_mar

~·~

 

#afinitats
005_simic_strand

The poem I want to write is impossible. A stone that floats.
Charles Simic

afinitat

The moon is a stone that floats.
Mark Strand

afinitat

¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda?
Mario Benedetti

 

~·~

 

El somni de la passió produeix ostres.

006_odilon_redon_naixement_venus

[«El naixement de Venus», d’Odilon Redon, 1912]

 

~·~

 

La fricció supura la realitat.

007_friccio

~·~

 

Sovint està per damunt del bé i del mal
aquell qui no els ha conegut per sota.

008_sota_de_bastos

~·~

 

#afinitats

Poetry is an echo, asking a shadow to dance.
Carl Sandburg

afinitat

If we’re not supposed to dance,
Why all this music?
Gregory Orr

afinitat

How can we know the dancer from the dance?
William Butler Yeats

afinitat

Almost nobody dances sober, unless they happen to be insane.
H.P. Lovecraft

afinitat

And those who were seen dancing were thought
to be insane by those who could not hear the music.
Friedrich Nietzsche

 

~·~

 

Del mos me’n queda el cuc.
Dels seus ulls, tot l’almesc.
Del desig, la bromera.
Pel ròssec de la serp,
la fulla que ha caigut
com un plor de pomera.

011_fulla_de_pomera

 

~·~

 

sobren sants i ens falten llibres
i, de les roses, n’adorem la sang
i no les espines

012_sant_jordi_2015
#SantJordi

 

~·~

 

L’image de la liberté serait le vent.
Edmond Jabès

Poeta i mussol, piulades al vol (XIV)

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

«Owl on a maple branch in the full moon». Hiroshige, 1832-33.

~·~

Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!

Blai Bonet

~·~

 

Pàgina inversa, la nit, mà
de sal als ulls espolsada, blancs
d’un tir que no fa diana.
Nota al peu, asterisc: silenci.
Saliva al dit.

 

~·~

 

En formació i cap al nord,
en l’aire es dibuixa un somriure
d’oques.

 

~·~

 

A la branca més alta
el teu nom s’ha envolat.
Quin niu al cor l’esguard
dels teus ulls sense gàbia!

 

~·~

 

El do de l’aparició
infreqüent, el mur de sobte
travessat, el pes d’un rastre
ingràvid, l’halo dens, inconsútil,
l’autodelació de l’espectre.

 

~·~

 

Il dit non avec la tête, mais il dit oui avec le coeur.

#preguntes

 

~·~

 

Perquè un ocell no pot viure
amb menys branques que ales.

 

~·~

 

lo millor del vent de febrer
són les estrelles que no s’emporta

 

~·~

 

I encara diran
que l’aigua és vida.
Però la vida és set.

 

~·~

 

comissures
del cel als solcs
de la set, la llum
riu

 

~·~

 

A set de gat t’acompararé.
Buit a la vuit, aquesta emplenes.

 

~·~

 

ni pugen ni baixen, els rius corren
al fons

 

~·~

 

tants ocells amunt,
tants peixos avall
i tan poques mans
al fons

 

~·~

 

resposta la fera,
les preguntes que punxen
d’esbarzers desembullen
les flors de la sendera

 

~·~

 

Remors trements
de mar d’hivern.
Plor al·literat.

 

~·~

 

aquell somni al fons
del mirall del corredor,
giravoltant, giragonsant,
espiral blanca de pell
fina estesa, record

#video

 

~·~

 

Música alè color de vi.
L’absent que no presenta al·legacions
rima grinyols de violí.

 

~·~

 

moments clau, busques
sense pany

 

~·~

 

No era poma sinó casa, i cucs
deshabitats, letals, i calçotets
de vidre, i un únic déu
imperdonable.

#vídeo

 

~·~

 

Despullar la veritat és un infinitiu.
Despullada, un participi.

 

~·~

 

I amb aquest vent arrelar
pètals.

 

~·~

 

Corrua, zumzum, trau de verms a la cleda,
giragonses dels dits amb besllum de seda.

 

~·~

 

A mos d’hivern, llum d’ombra als ulls,
el mussol va velant-se com un verm
dins la casa que se li esmuny.

 

~·~

 

Preferisc un llamp ressagant-se a un tro a deshora.

 

~·~

 

La línia de vol del poema. Hauria de ser ‘sensible’ per a tothom.

René Char

 
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Owl», de She Keeps Bees