L’apocalipsi de l’apocalipsi?

Alguns no som escèptics per sistema però sí ens fem descreguts per rutina. O això em passa a mi. L’escepticisme sistemàtic sovint ens obliga a renunciar a certa empatia i equanimitat. En canvi, una certa incredulitat preventiva, altrament dit suspicàcia, és un saludable i instintiu mecanisme de defensa, més o menys sofisticable, contra les rutines diàries amb què ens tabulen i assetgen. Que les nostres respostes, de recel o de sospita, no acaben mutant també en rutinàries –l’autèntic virus de la paranoia– dependrà, doncs, de nosaltres mateixos, encara que no per això la nostra confiança deixarà de rebre les incansables embranzides de la indústria de la por. Tot això ve a tomb del fins i tot celebrat primer aniversari de la Grip A, més encara si atenem a la simple constatació de fets: ni un sol cas de grip A la setmana passada al País Valencià. Un fet aïllat, direu, terminal, a conseqüència de la pujada de temperatures. Potser. Però n’hi ha més: un any després de la pandemització de la por, que no del virus, i després de l’hivern més fredhumit dels darrers anys, només s’han utilitzat 9.000 antivirals, d’un total de 15 milions adquirits pel Govern de l’Estat, augmentant d’aquesta manera la despesa sanitària pública en 300 milions d’euros! Una altra: gairebé el 80% de les vacunes comprades pel govern balear no han estat usades. En voleu més? En resposta a aquesta i altres crítiques, el comissari europeu de Sanitat i Consum, John Dalli, ha dit que «si la pandèmia no ha provocat una alta morbiditat no ha estat perquè no haja suposat una amenaça real, sinó perquè s’han adoptat les mesures oportunes per contrarestar els seus efectes». El comissari i la ministra de Sanitat, als qui ningú els ha demanat la dimissió, consideren «mesures oportunes» balafiar 300 milions d’euros en medicaments i l’alarmisme permanent i incorregible a càrrec dels comerciants de la por: farmacèutiques, governs i mitjans de comunicació. Recordaré simplement aquest temible titular de l’agost passat: «Un millón y medio de valencianos contraerá la gripe A en dos años». Redell! Donald Rumsfeld no l’hauria redactat millor, vaig dir en un apunt. El cas és que els apocalipsis ja no són el que eren. Abans hi havia el diluvi universal, el cataclisme d’Abbatia, els quatre genets, el trio de les Açores… Avui els apocalipsis tenen principi i final, poc apocalíptic, allargassat com una pel·lícula roïna: triquinosi porcina, febre aftosa, encefalopatia espongiforme, grip aviària, grip porcina… A l’hemisferi sud torna el fred i les multinacionals reinicien –reset!– el seu particular agost: ArgentinaParaguaiBolíviaXile… És decebedor. Això no pot seduir cap director de cinema. Ja estic fent les meues juguesques: després de l’estiu, una modificació genètica dels tomàquets escamparà un virus letal i incontrolable que acabarà amb el 90% de la població mundial.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El último día», de The Killer Tomato

Els frares sodomites

Malauradament, el temps ha acabat donant-me la raó. Corbacho i Zapatero han mentit i han enganyat els treballadors. Aquest govern és un frau de cap a peus. Fa gairebé un any, el ministre de Treball s’embafava proclamant que els contractes no s’abaratarien «de cap de les maneres». Està a les hemeroteques i ací mateix en vaig escriure un post. Doncs bé, l’estudi preliminar que, ara mateix, el Govern està presentant a patrons i sindicats, ens ho deixa ben clar: «El Gobierno maneja un documento preliminar sobre la reforma laboral, al que ha tenido acceso RNE… Sobre la mesa está hasta ahora la ampliación [fal·làcia interna] del contrato indefinido, con despido más barato -33 días en lugar de 45- a nuevos colectivos, concretamente a los parados. Se trata de esa modalidad de contrato que patronal y sindicatos pactaron en el año 97 y que hasta ahora estaba reservada a algunos colectivos…». Ara TOTS els contractes, tret dels que continuen en vigor, s’abaratiran de 45 a 33 dies d’indemnització per comiat, segons els jocs preliminars de ZP i Corbacho. Zapatero resava ahir: «No explotes al jornalero, su vida depende de su jornal». Ara sabem què és un frare sodomita. Veurem si els sindicats s’uneixen a l’orgia. No m’estranyaria gens. Com no, per al patró de patrons aquests preliminars van camí de l’orgasme. Si voleu aprofundir en els antecedents de la desvergonya, podeu llegir les batalles dels darrers mesos a Salms. Corbelles a l’horitzó.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El frare carmelità», de Tom Bombadil

Un suborn és un suborn?

pperiodisme

Engrandiu la imatge adjunta. Un ppresumpte defensa un altre ppresumpte. Pperiodisme, ppresumptament. Tema del dia: les anxoves en llanda. ¿És aquest el ppacte de silenci? Més afonia encara? Fabra a la dreta, a tres columnes, ppàgina tres, senar, ppreferència visual, ppredomini visible, esgarrant un cobdiciable 3×4 de mòduls ppublicitaris en crisi. Un ppresumpte defensa un altre ppresumpte: regal fitosanitari al curita ganaslocas. Revotuadéu, això sí que és un pperiòdic de dretes com Déu mana, o gairebé, i no com eixos diaris infidels i inductors, comerciants de converses telefòniques punxades que fins i tot gosen qüestionar científicament els flowerppowers, desembeinant Popper contra flors i violes… I no sense indicis: com se demostra que Déu no existeix? Com se demostra que un suborn no és un suborn? Com se demostra que un subornat —que ha mentit— no s’ha deixat subornar? Com se demostra que uns fets demostrats han estat demostrats i que demostren alguna cosa? Com demostra un jutge que és un jutge? Com se demostra que la democràcia existeix? Carpe diem.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Rita troglodita», de Biskuti