Presentació de Nectari a València

And spill their nectar in each drop of dew
Henry David Thoreau
marc-granell-josep-porcar-2

Foto: Alexandre Navarro

Fa uns dies que apareix ací al blog, a la columna de la dreta, la imatge de la coberta de Nectari, llibre de poemes ara publicat que vaig començar a escriure durant la tardor de l’any 2012. Buc n’ha preparat la presentació en companyia de l’altra novetat de l’editorial, Els temps interromputs, del company Ramon Ramon, i serà aquest dimarts 27 de setembre, 19h, a la Fan Set de València, abans 3i4, coincidint a més amb la renovació de la imatge de la llibreria. Ens acompanyaran els poetes Marc Granell i Begonya Mezquita. Hi esteu convidats.

nectari-valencia

Dels nostres, de casa

Ja en teniu prou amb els reclams editorials. Enguany no en recomanaré cap. Perquè avui també és el dia dels nostres llibres. Dels llibres que tenim a casa, vull dir. Sant Jordi també és un dia per a recordar-los, per a revisar quin és l’estat dels volums ja adquirits, per a passejar-nos entre prestatgeries –de casa o de la biblioteca pública– i, ens ve de gust, reordenar-los, fullejar-los, o rellegir-los, que és una de les lectures més fiables i plaents. El llibre rellegit mai no et decebrà. O no tant, potser, com la deliciosa però incerta aventura de triar-ne un d’il·legible entre tants títols promocionats. Tots els anys, en arribar la primavera, els fumigue. Ho vaig fer la setmana passada. Ja ho sé, això no és tan festiu, delicat i simbòlic com regalar una rosa, però també és una manera de celebrar la seua existència: allargant la seua vida. I la meua, perquè l’al·lèrgia i l’asma mai no acaben d’anar-se’n. Ja n’estic escarmentat. Fa anys, unes larves (de corca, supose) se’m van fotre més de mitja prestatgeria, ves a saber si per la humitat del meu antic estudi –no massa salubre, cal reconèixer-ho– o per algun volum que m’arribà contaminat. Els experts diuen que hi ha al voltant de 67 espècies d’insectes que viuen dels llibres: coleòpters, ortòpters, pseudoneuròpters, himenòpters, aràcnids, lepidòpters… Poca broma. Segurament, també per aquesta raó abril és el més cruel dels mesos, com va reescriure Comadira. No digueu que escric açò per a no fer propaganda a llibreters i escriptors. No, no… Hi ha llibres que, inevitablement, els has de comprar.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Els llibres», de Miquel Martí i Pol

Conservo encara l’hàbit del silenci
de quan vivia temps menys sorollosos
i era feliç sense saber-ho. Algun ectoplasma de mi sovint ordena
prestatges invisibles, treu la pols,
endreça, fa dissabte. Jo me’l miro
condescendent, bonhomiós, tranquil,
i fins i tot hi parlo en veu tant
baixa que no em sent, o fa veure que no em sent.
Tardes enllà d’uns anys que no he viscut
ni tal volta viuré, si algú despenja
qualsevol llibre sentirà una lleu,
amable i molt subtil esgarrifança
que potser li desvetllarà el desig mig adormit de fer-ne la lectura.

Els llibres i la literatura

«La majoria dels editors que conec viuen dels llibres que publiquen. Tanmateix, la majoria dels escriptors que conec no poden viure, ni malviure, dels llibres que escriuen. Malament una cultura pot bastir una literatura com cal, homologable, si els seus escriptors estan condemnats a fer-la des de l’amateurisme extenuant, des del voluntarisme recremador
Toni Cucarella.

Llegir-ne més