Li Cor

La carícia
prescindiria de mà, no
de memòria amb dits.
El rastre de la pell
fa pell del rastre.
Mai és precís.
Sempre, boira.
Som, capbussar-se?
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Heart-Shaped box», de Nirvana
[ Ací la icelàndica versió d’Ásgeir ]

Arborcers

arborcer1

Avui hem fet un camí diferent. Les solanes de l’estiu ja han passat i el vent tardoral convida a caminar per la muntanya. Hem pujat el Desert i hem agafat la senda del castell de Montornés, però, en arribar al pla de les ginebreres, abans de baixar la vall des d’on pot contemplar-se tot Benicàssim, la seua muralla costera d’apartaments i les Columbretes, hem trencat al nord, muntanya amunt. Després d’una breu i lleugera pujada, hem començat a davallar una sendera cada volta més estreta que ens ha dut a una fondalada que desconeixíem, plena d’arborcers (Arbutus unedo). Ens ha alegrat molt trobar-los. Hem collit els arborços més rojos i abellidors. N’hi havien molts a terra, segurament a causa de les pluges dels darrers dies; no tots se’ls havien menjat els cucs i n’hem recollit un bon grapat. El cunyat m’ha recomanat macerar-los en una ampolla amb generoses cullerades de sucre. Dos o tres setmanes després cal afegir-hi vodka, i que s’estove bé tot el compost. A més temps, millor producte. M’ha assegurat que el licor resultant és deliciós. A vegades cal triar unes altres senderes. Ja ho va dir Frost: «I took the one less traveled by, / And that has made all the difference».

(la foto és de Caeduiker)