Marrades?

Marrada (voltera): volta que es fa desviant-se del camí que va més dretament d’un punt a un altre. Ex: «Si agafem aquest sender, farem marrada». Amb la corrupció, poques marrades més podem pegar els valencians, encara que siga aquest el segon cognom de l’estrenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de València: María Pilar de la Oliva Marrades. De fet, així ho ha declarat ella mateixa: cal ser «inflexible» i actuar de manera «implacable». A veure si és veritat, senyoria! Tot i les declaracions, sabem que Juan Luis de la Rúa, l’anterior president, i Pilar de la Oliva, comparteixen alguna cosa més que una preposició aristocrática al primer cognom –un detall, per cert, no determinant però tampoc desdenyable. María Pilar de la Oliva és membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM) i, alerta, compta amb el vist i plau de Fernando de Rosa, vicepresident del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), exconseller, recel de Garzón i, com De la Rúa, amic íntim de Camps. La premsa conservadora, que coneix pèls i senyals del procés de votacions, assegura que algunes fonts asseguren que l’exconseller impulsà la candidatura de De la Oliva. Qui té el cul llogat, no seu quan vol, diuen. Tot i això, existeixen sensibles diferències amb De la Rúa i altres aspirants conservadors com Castellano: De la Oliva no tingut mai un càrrec de govern en el CGPJ (hi ha un recurs per això); no ha estat frontalment recusada per la minoria progressista del CGPJ; té prestigi d’objectiva, sensata i «exageradament treballadora» dins del gremi; i per últim, sembla que, ara per ara, no és amiga íntima del president de la Generalitat (sona més obscè que amic íntim). S’ha sentit dir que, potser, per aquestes i altres raons, durant la sessió de descontrol ahir a les Corts, hi havia un cert hieratisme en les cares del Consell. El cas és que, després d’un any i tres mesos esperant que el CGPJ nomenara un sustitut, hi ha per fi una renovació del Tribunal Superior de Justícia de València. Levante dedica avui l’editorial a la nova titular del tribunal i li recorda la gran pèrdua de confiança dels valencians en la justícia. Ella ha manifestat que vol ser «eficaç i creïble». Li deixaran ser-ho? Una curiositat: no és la primera vegada que María del Pilar de la Oliva té un paper rellevant en la societat valenciana: l’any 1973 fou Fallera Major. No és per xafardejar; ho dic perquè, a la seua manera, que no té per què ser la meua, s’estima aquesta terra. Que els valencians parlen poc de la corrupció i que la premsa parle tant dels jutges que l’haurien de penar és tot un símptoma. A veure si De la Oliva no pega volteres, ens regala per fi un desenllaç per a Gürtel i a Ferran Torrent un nou filó novel·lable.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Setze jutges», d’Adrià Puntí

Del penó lluner i dels corcons atarantats

Lunar o lluner, l’informe hissat i brandat pel portaveu del PSPV a les Corts ha aconseguit, si més no, esmussar la plana major del PP, a València i a Madrid. Aquest penó pericial, que detalla com tot el Govern de Camps hauria manipulat facturació i regalat contractes a les empreses de Gürtel, remata el sargit que la premsa socioliberal (i part de la preliberal) ha anat esfilagarsant els darrers mesos amb la mirada fixa en el pròxim dia 12, quan cinc magistrats del Suprem dictaminaran sobre la legalitat de la més que dubtosa exoneració concedida a Camps l’any passat pel tribunal presidit pel seu amic De la Rúa (no de l’ànima, però sí íntim). El penó lluner del portaveu ha funcionat, de moment, com la palleta amb què un xiquet furga en un forat de corca. Els tèrmits s’han bellugat immediatament, exhibint (en només 48 hores!), tot un recital corconer de percussió i muntanyes de serradura: 1) La compareixença insòlita de no dos sinó tres alfils del Molt Tapat, per a guarir-li les ferides: consellera+advocada+interventor; 2) La petició de revocació per part de l’exministre Trillo, perquè, segons ell, els informes de la Unitat d’Auxili Judicial de l’Estat (encarregat de vigilar on van a parar els nostres diners), no tenen cap validesa pericial ni judicial; 3) La servil campanya de descrèdit del document per part de la premsa adjacent i de periodistes juxtaposats; 4) El to indulgent, gairebé confés, d’Aguirre, que considera «consustancial» la corrupció a les institucions; 5) El recurrent forrellat del PPCV, avui, al voltant de l’encara president. Aquest tancament de files és també conseqüència de l’ultimàtum de Rajoy, que sembla –aparenta– no tindre més marge per a consentir un altra visita de Camps als jutjats. Alguns corcons ja no tenen massa fusta a rosegar i, de fet, ahir la premsa adjacent saludava gràcilment l’oferiment dels pardals de Génova (L’Informatiu indaga avui el tresquiló). Oasi o miratge, el cas és que el jutge instructor ha demanat saber la identitat dels 17 alts càrrecs que contractaren amb les empreses de Gürtel, i això no només allarga la quarantena política del Molt Irresponsable, sinó la de tots els valencians, perquè en volta de dimitir prefereix mantenir en els llimbs la democràcia i el futur del País Valencià.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«World so corrupt», de Ziggy Marley