L’apocalipsi de l’apocalipsi?

Alguns no som escèptics per sistema però sí ens fem descreguts per rutina. O això em passa a mi. L’escepticisme sistemàtic sovint ens obliga a renunciar a certa empatia i equanimitat. En canvi, una certa incredulitat preventiva, altrament dit suspicàcia, és un saludable i instintiu mecanisme de defensa, més o menys sofisticable, contra les rutines diàries amb què ens tabulen i assetgen. Que les nostres respostes, de recel o de sospita, no acaben mutant també en rutinàries –l’autèntic virus de la paranoia– dependrà, doncs, de nosaltres mateixos, encara que no per això la nostra confiança deixarà de rebre les incansables embranzides de la indústria de la por. Tot això ve a tomb del fins i tot celebrat primer aniversari de la Grip A, més encara si atenem a la simple constatació de fets: ni un sol cas de grip A la setmana passada al País Valencià. Un fet aïllat, direu, terminal, a conseqüència de la pujada de temperatures. Potser. Però n’hi ha més: un any després de la pandemització de la por, que no del virus, i després de l’hivern més fredhumit dels darrers anys, només s’han utilitzat 9.000 antivirals, d’un total de 15 milions adquirits pel Govern de l’Estat, augmentant d’aquesta manera la despesa sanitària pública en 300 milions d’euros! Una altra: gairebé el 80% de les vacunes comprades pel govern balear no han estat usades. En voleu més? En resposta a aquesta i altres crítiques, el comissari europeu de Sanitat i Consum, John Dalli, ha dit que «si la pandèmia no ha provocat una alta morbiditat no ha estat perquè no haja suposat una amenaça real, sinó perquè s’han adoptat les mesures oportunes per contrarestar els seus efectes». El comissari i la ministra de Sanitat, als qui ningú els ha demanat la dimissió, consideren «mesures oportunes» balafiar 300 milions d’euros en medicaments i l’alarmisme permanent i incorregible a càrrec dels comerciants de la por: farmacèutiques, governs i mitjans de comunicació. Recordaré simplement aquest temible titular de l’agost passat: «Un millón y medio de valencianos contraerá la gripe A en dos años». Redell! Donald Rumsfeld no l’hauria redactat millor, vaig dir en un apunt. El cas és que els apocalipsis ja no són el que eren. Abans hi havia el diluvi universal, el cataclisme d’Abbatia, els quatre genets, el trio de les Açores… Avui els apocalipsis tenen principi i final, poc apocalíptic, allargassat com una pel·lícula roïna: triquinosi porcina, febre aftosa, encefalopatia espongiforme, grip aviària, grip porcina… A l’hemisferi sud torna el fred i les multinacionals reinicien –reset!– el seu particular agost: ArgentinaParaguaiBolíviaXile… És decebedor. Això no pot seduir cap director de cinema. Ja estic fent les meues juguesques: després de l’estiu, una modificació genètica dels tomàquets escamparà un virus letal i incontrolable que acabarà amb el 90% de la població mundial.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«El último día», de The Killer Tomato

Mutació del virus a València: la grip Felder

Dissabte migdia. Relax. Zapping desganat: cinc, sis, set, vuit, nou… De sobte, cortineta i capçalera: Avanç Informatiu [no programat]. Tenim mascletà, pense. Serà un atemptat? Serà una catàstrofe? Serà pel derby València/Vila-real d’avui? Ventríloqua de pot: «Creix la indignació…». No! No pot ser! No m’ho puc creure! Serà pel Tio Paco? Impossible! Efectivament: impossible. La paraula indignació, pronunciada per la locutora en llauna, s’hi referia a protestes contra el govern central per una presumpta negligència en la propagació de la porca grip que una dotzena de soldats espanyols han inoculat misteriosament. Que la virulència del misteri puga o no infectar els eurovots dels socialistes, la veritat, m’esvara: democràcia porcina. Greix. El virus més apegalós era escoltar, per fi, la parauleta indignació en la insondable gola d’una ventríloqua de la poc pública televisió valenciana. «Indignant» és el qualificatiu que en tota la setmana no hem pogut escoltar al canal de la Degeneralitat per referir-se a l’infecciós cas Felder, ni tan sols per adjectivar les enceses pregàries de decència que han ressonat a Les Corts des dels bancs de l’oposició. Ho repetiré les voltes que faça falta: el microbi més contagiós és la impunitat dels governants irresponsables. Com als soldats infectats, caldria posar-los en quarantena. Torne a l’enllaunada. Avanç Informatiu. Hi ha titelles embeinades amb els dits i unes altres, molt més dilatades i manejables, que s’embeinen amb el puny sencer. Tant, que a voltes el puny els forada la gola, els ix per la boca i ens apallissa la pantalla: creix la indignació…

A banda d’això… què, tot bé? Què…, que ve qui?