Causa iudicati individua est

Trages i ultratges. Continue amb el meu judici paral·lel… Per què no? També els governants imputats han fet de les eleccions europees un judici paral·lel, exonerant, en el seu cas. De fet, tanta gent alhora dient beeeeeeeee! (o en rus: aleshores gairebeeeeeee!) no és cap broma: cal ser molt respectuós amb la força dels tancs, dels rics i, sobretot, dels imbècils. O a llançar pedres, com els palestins. Com ha fet Costa, per a rebre la triomfal absolució, l’honorable imputat també acaba d’al·legar «falta de proves». En canvi, de trages provats, corpus delicti, n’hi ha tot un armari. És més, entre la falta (=insuficiència) de proves i l’absència de proves hi ha una irreductible capa de cel·lulitis, i els trages provats pel ninot indultat, facturats a Forever Young i possiblement pagats per Orange Market, per molta inhibició que hi reclamen, no deixen de pertànyer a la trama i a la causa, part de la qual ha estat recentment elevada al Suprem i, per tant, haurien de ser objectes, com a mínim, d’una certa observança cautelar per a preservar —causa iudicati individua est— una eventual vinculació als contractes milionaris obtinguts de la Generalitat pel Bigotes. Dotze conselleries concernides podrien tindre més colesterol que les lletades del tresorer d’un partit. Podrien. Per tant, la cautela judicial hauria de ser preferent i això, en principi, obligaria al manteniment de la imputació al presumpte innocent. Hauria. Una altra cosa és que, passades les eleccions, per fi sone la corneta a retirada des d’alguna torre decebuda amb la punteria dels arquers, i que els jutges paral·lels tornem a la sendera de l’habitual incredulitat sovint profètica que ací mateix vaig expressar quan vaig escriure: «És la Justícia la que ara hauria de prendre mides a la presumpta corrupció, agafar-ne el llarg i l’ample, però en sóc escèptic, perquè una cosa és que, de refiló, l’agulla els punxe, i una altra que file prim per saber qui, com i a canvi de què els hi van cosir les vores. Precedents vigents, com els interminables casos Fabra, no ens fan confiar en la perícia judicial». Tornem-hi: corrupció, impunitat, desconfiança. Qué bonito! Muuuuuy bonito!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Bonito», de Jarabe de Palo

«Pucherazo histórico» (II)

Confirmat. De tupinada n’hi ha, i molt més que indicis. Hi ha «proves». Així ho ha expressat Iniciativa Internacionalista en un comunicat en el qual parla de «pucherazo histórico». Només calia veure ahir la llista de denúncies, queixes i anomalies que els votants havien anat comunicant via Twiter. Pel que fa a les comarques valencianes, als 100 vots trascolats a la ciutat Castelló (i Nules, Manises, Gandia, Alacant…), que avançava ahir ací mateix, s’afegeixen ara noves reclamacions a Benicarló i també a Benicàssim, on hi ha 161 vots afectats. «Hi ha votants que ens han dit que, després d’haver depositat el vot, en ocasions amb tota la família, en l’acta o en les dades del MIR hi apareix la xifra de zero vots per a II», s’afirma al comunicat. La formació política ha qualificat de «més que sospitosos» els resultats obtinguts als Països Catalans, perquè molts ciutadans diuen haver votat II i després no hi han aparegut computats els seus vots a les actes. El comunicat explica que «el vot blanc i nul als Països Catalans és exagerat». I ho és? Hi apuntaré només un càlcul: gairebé el 20% dels vots en blanc de tot l’Estat (220.000) s’han registrat a Barcelona  (41.000), i en són molts més si comptabilitzem els Països Catalans. De fet, si sumem els vots en blanc del Principat (57.450), País Valencià (20.400) i les Illes (4.760), conformen més del 40% de vots en blanc de tot l’Estat. I això sense comptar Euskadi o Galícia, on també s’han registrat irregularitats.

Parlem aleshores d’un veritable desencant traduït en vots blancs, quan el desencant, a les nostres comarques, sovint es tradueix en meninfotisme i no anar a votar? O parlem de transvasament, d’emblanquinat de vots i d’un ús del desencant com a maquillatge de la presumpta tupinada? No sé si l’adjectiu adient és «exagerat», però sens dubte són xifres considerables i ben sospitables, i caldria investigar-ho (Rubalcaba no ho farà!) per saber si això respon a veritables accions de vot (!) o a una tupinada monumental. A Zentik, basant-se en les mitjanes i desviacions típiques en relació a comicis anteriors, han fet un primera aproximació matemàtica al possible frau i conclou: «Estos datos muestran claras anomalías estadisticas a las que falta encontrar la razón. Si los votos nulos pueden ser una anomalía natural choca que se situen en Castilla, Paisös Catalans y en una provincia limítrofe a Euskadi». I hi afegeix: «El dato más destacable de este análisis por lo tanto, son los votos blancos. Una anomalía que tiene mucha importancia: los votos nulos pueden ser analizados en la Junta Electoral. Pero los votos blancos son automáticamente destruidos después del recuento, y no pueden ser analizados a posteriori». Porte tot el sant matí telefonant a la Junta Electoral de Castelló per a poder confirmar les reclamacions o denúncies.

Actualització migdia:
Vilaweb ho acaba de penjar
El web català d’II també ho explica

Actualització nit:
I un altre comunicat: «Quan tinguem tota la informació estarem en condicions de valorar la possibilitat, que a hores d’ara no descartem, d’impugnar les eleccions europees en el conjunt de l’Estat Espanyol. En qualsevol cas tenim ja elements més que suficients per denunciar-les políticament».

Reforma laboral, tercer round

Ja vaig avisar hui fa dos setmanes que el Govern central havia començat a sondejar mediàticament l’estat d’opinió al voltant d’una nova reforma laboral. La passada setmana, amb la fabulosa ajuda de Montilla i el recolzament de Carod, el govern de Zapatero tornà a marcar l’agenda dels mitjans de comunicació amb l’habitual escenificació del «reforma sí, però…». El president Montilla tirà la pedra i la ministra Salgado amagà la mà, esquiva, escenificant el paperot de la vacil·lació inhibitòria: «reforma sí, però no abaratiment de l’acomiadament». La jugada és rodona: els quatre milions d’aturats són ara el nou mercat explotable, i la patronal en vol traure treballadors molt més dòcils, molt més submisos i, sobretot, més barats i acomiadables. Ja veure-ho com, en passar les eleccions, s’engreixa espectacularment la màquina retroliberal del PSOE. Recorde-m’ho, és el mateix PSOE que deia que la crisi no l’anaven a pagar els treballadors «de cap de les maneres», com afirmà Corbacho. Una nova reforma laboral convertirà el següent vídeo de campanya en un document clau de la història de la hipocresia, sinó es que ja ho és… Podeu esmentar vosaltres alguna acció concreta i efectiva del Govern central contra la impunitat d’aquestos capitalistes lladres amb què ara el PSOE fa demagògia electoral?

Per cert, parlant d’impunitat, quina solemne infàmia aquest titular acròbata i impersonal del local Periódico Mediterráneo: «La crisis cierra en un año casi 2.200 empresas en Castellón». Qui és la crisi? Jo t’ho diré, Maribel: la crisi no és ningú, i les empreses només les poden tancar els jutges, i a petició dels empresaris. Ara els jutges es queixen del col·lapse. Naturalment: això els passa després d’haver admès a tràmit tants concursos de creditors. Les autoritats laborals no són agents socials innocus en l’actual situació de crisi. Un dia en parlaré. Si hagueren fet millor la seua feina, els menjadors socials tampoc s’haurien col·lapsat.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Flexible», de Depeche Mode