Pebreretes i paparres

Per què Costa sí i Camps no? Tot i que els periodistes (precaris o no), eren ben conscients del que Costa havia costat d’extirpar i de quantes hores extra més els pot costar la deconstrucció de Camps, aquesta ha estat avui la pregunta del milió durant la roda de premsa del moll, engalipat i desdenyat Rajoy. Hi afegiria, però, en aquesta nova moda de les destitucions a la valenciana Peperilàndia, que la pregunta dels 10 milions hauria de ser una altra més harmònica amb l’ètica peperament insòlita de Cospedal: per què Costa sí i Fabra no? En fi, Fabra, el dels casos Fabra, que aquests dies fins i tot li ha tocat públicament la gaita a Rajoy. I la resposta és que ni a Cospedal, ni a Rajoy, ni tampoc a la premsa socioliberal, li interessa gens això de l’ètica. No gens. Al mapa, Castelló no és més que una taqueta políticament insignificant. El pijo pebrereta ha estat el boc expiatori gurtelià de Camps. Costa assegura que només va fer, osea, el que li manaven. Evidentment. Com si no? No sembla prou intel·ligent com per a corrompre’s tot solet. I dubte, tan innocent com es proclama, si arriba a tenir aqueixa intel·ligència mínima que permet a una persona adonar-se d’haver estat corrompuda. D’altra banda, tampoc sembla prou intel·ligent com per a arrossegar el Gens Honorable cap a la destitució. Costa no ha estat imputat, cas de Fabra, per falsificació de documents, tràfic d’influències, malversació de fons públics, etcètera. Insistisc, aleshores per què Costa sí i Fabra no? Per què la contundència de Cospedal amb el pijo pebrereta i no amb l’imputat per antonomàsia? Potser perquè ací tots són paparres? Camps, Rajoy, i Fabra el primer, el primer des de fa molts anys. Paparres que s’amuntonen unes damunt d’unes altres. Quan es mou una de grossa, les altres trontollen. I sembla que les falses eufòries, les transfusions de sang, ja no funcionen, ni entre veïns ni entre amics.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


Lletra

Bartolo

Açò ho conte i no s’ho creu ningú. Però és cert. Casualment m’he trobat la meua germana al paratge natural de Les Santes. M’ha contat que, caminant per una de les sendes, uns forasters li han dit que els havien dit que ben a prop hi havia un bar, però que no el trobaven. Els ha explicat que si volien un bar havien d’anar a la Pobla Tornesa, a Cabanes o bé pujar per l’altra vessant del Desert de les Palmes. La meua dona, sovint perspicaç, ens ha regalat la solució: segurament es referien al Bar Tolo.

(Aquests forasters eren potser com els que fan el Camí de Santiago amb xancletes, osea, dins d’un Infiniti)

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Pijos powers», de Gatillazo

Parapipi! Parapipi!

Qué bonito! Parapipi! Bronzejats com van, tard o d’hora havia d’entrar en escena algun iot para-pijis. Un nom curiós, el de Parapipi, per a una embarcació d’esbarjo: para-pipi. Para quién? Para Pipi. Quina casualitat: fonèticament, en anglès, PiPi és PP. Especulacions meues. Pipi també podria ser el nom d’alguna prostituta gurteliana, com una berluscona de luxe, indumentada amb tratge de cuir i, és clar, amb una bona corretja. Fuets a banda, sembla que, després de les eleccions, la Justícia no ha quedat encallada, que la investigació té calat i que un sastre amb toga li està agafant l’ample dels camals (i l’estretor de l’entrecuix) al Gens Honorable. En els darrers dies, la premsa infiltrada i filtrant ha fet públiques dues qüestions que recolzen l’obertura del judici a l’indimitible. 1) El presumpte declarà que no guardava les factures i que ell va pagar, personalment i en metàl·lic, els tratges; en canvi, les dates registrades per l’arqueig de caixa de la tenda Forever Young revelen que, els dies en què s’efectuà el pagament, el desastrat es trobava personalment en actes oficials a Villena i a Alcoi. 2) Parapipi és el nom d’un iot, propietat «de la trama», fondejat en el port esportiu d’Altea, on la policia ha trobat noves proves que estrenyen la corretja (bondage al curita!), concretament un ordinador portàtil amb correus electrònics i altres documents que acreditarien el pagament de regals per part de l’hampa de Correa als polítics exemplars. L’oposició ha tornat a demanar la dimissió del Gens Honorable. El PP no. Continua la causa. Judici oral el dia 15. Hi anirà Pipi? Carpe diem.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Forever Young», de Bob Dylan

La Renegà, ferida de mort

vistarenega

Sempre que anem a la Renegà ens emportem bosses per recollir el nostre fem i, ben a sovint, la consciència —i la xafogosa inconsciència— ens convida a omplir les bosses sobreres amb les deixalles d’individus que podríem qualificar de porcs. Aquesta gentola, però, és infinitament més marrana que els porcs, perquè els animals no ho deixen tot ple de llandes, plàstics, papers o vidres pel terra. Són delinqüents. Des de març que no hi havíem tornat. D’un parell de setmanes ençà que hem agafat la seguida d’anar-hi i, en poc temps, coincidint amb l’inici de l’estiu i, per tant, l’aglomeració de turistes a les nostres platges, hem comprovat com la Renegà s’omplia de brutícia i immundícia subhumana. Tot i això, ens hem alegrat avui de trobar-nos amb una colla de persones que estava netejant la zona. Havien apilat bosses i bosses de deixalles, com si d’un vòmit del paratge es tractara. Li hem preguntat a un dels escombraires si eren alguna mena de brigada dels ajuntaments de Benicàssim o d’Orpesa i, com ja havíem endevinat, ens ha respost que no. Són R de Renegà. L’home ens ha explicat que els camions dels ajuntaments només recullen les bosses dels contenidors, però que no existeix personal municipal destinat a rastrejar i recollir les deixalles que el turistes delinqüents abandonen entre pins, margallons, grava i roques. Encara ha anat més lluny i ho ha pogut dir més alt, però no més clar: que els ajuntaments es desentenen perquè tenen tants interessos com les constructores i que, en fi, segurament, ja els va bé que tot s’embrute i que qualsevol dia, accidental o provocat, s’hi bote foc per requalificar aquest espai únic de costa verge que queda a la Plana Alta. I és absolutament únic perquè no queda gairebé cap altre paisatge a les nostres costes on les muntanyes i el bosc mediterrani baixen com ací fins a vora mar. La Renegà és avui una illa assetjada a l’oest, al nord i al sud per la depredadora construcció de luxosos nínxols amb jardí, piscina i terrassa, des d’on els morts bronzejats, mojito en mà, davant de la mar s’emmirallen per contemplar l’enquitranada putrefacció del Mediterrani. La seua pròpia, al capdavall.

Vídeo de la recollida d’avui