Corretjola, corretjola…

corretjola

Seran les pluges? Les rierades? La saó? Finalment, però, no és corretjola, tal com afirmava Rajoy. És corretja. Avui també la fueteja El Mundo, imagina’t… Em pregunte quina és aquesta erràtica estratègia del PP de decorar la merda amb flors. A Castelló en diem un cagalló amb floretes. Sembla, doncs, que això ja se’n va de mare, com el nostre Riu Sec, que en realitat és un barranc i estava tan brut (i tan assetjat per edificacions a la vora) que en les últimes pluges ha regolfat per totes bandes. De merda, més que d’aigua. Com el PP. Tenia, doncs, tota la raó Rajoy quan va dir que no creia que Camps puguera «vendre’s per uns tratges». És clar. N’hi ha més. Com ara els favors de González Pons, el requalificador.  L’obertura parcial del sumari també revela que al PP de Galícia i al de Castella i Lleó també els agradava la corretja. A Costa li agradava especialment. Ja de lluny se’l veu ben capritxoset. Amb l’aigua al coll, heus ací la consigna de Rajoy: indiferència i oblit.

Entrevista a Alarte
«-P. Yo le preguntaba si usted percibe una crisis del Estado de derecho en la Comunidad Valenciana.
-R. Si me permite, quisiera sobrevolar por encima de esta cuestión del fraude electoral.»

Com els voltors?

(la foto és de Toni Albalat)