Interior del conflicte (2)

Vaig teclejar en principi”, també, perquè és tan fàcil com còmode caure en la tova candidesa de pensar que la superació d’un conflicte només depèn d’un conjunt de voluntats oposades o tangents que presumptament s’entreguen, en cor i ànima, a resoldre’l. L’estrenada ministra de Sanitat n’és un cas extrem… D’acomodament. Mirem de reüll el món, patim massa de cervicals, i sabem que les coses no van així, per més cristianisme que hagem mamat. La consigna és desconfia i encertaràs. De l’arrap a la guerra, no hi ha gairebé cap conflicte que no siga un conflicte d’interessos i, ben a sovint, un dels més forts, si no el més potent, és precisament mantenir el conflicte. La candidesa, real o aparent, rau en menystenir el poder d’aquest cercle viciós i dels seus més àvids defensors, sobretot quan el conflicte funciona com una mena de banc central que garanteix el més alt interès. Exemples concrets, recents i a flor de pell: l’actual crisi econòmica, el despietat retorn del thatcherisme, el darrer maquillatge del Govern espanyol (amb rímel barat), els recels dels Estats davant del canvi climàtic, el negoci de la Grip A, etcètera. Aquest vici, però, és homologable a qualsevol altra mena de confrontacions interpersonals; només cal doblar la paraulota “interès” a l’idioma interior de cada mortal, d’acord amb els colors, tamanys, intensitats, utilitats, etc., i apareixeran d’una tongada, com una immensa crosta, tots els nostres granets adolescents solcant el vell rostre de la puta verge: anhels, afanys, delers, desigs, aspiracions, expectatives, apetències, ganes, ànsies, ambicions, cobejances, usures, avarícies… Saurí de desgràcies, oracle de vora séquia i mestre en pessimisme, un amic m’amolla per correu una de les seues: Fa temps que hi ha guerra; quanta gent pot dir que viu en pau?

PREC

Calla, cor.
                Deixa,
només un instant,
de repetir, incansable,
jo vull, jo vull, jo desitge.

Sigues, cor,
                   només
un instant, etern,
llum.

Marc Granell

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Underground», de Tom Waits

Interior del conflicte (1)

En principi, quan hi ha un conflicte personal, interpersonal o comunitari, l’actitud més valenta, digna i honrada hauria de ser entregar la nostra sensibilitat, reflexió i capacitat crítica per intentar resoldre’l pacíficament i amb una certa enteresa. Dic en principi perquè, avui dia, en canvi, la tendència generalitzada és exactament la contrària, i l’entorn constantment ens diu que és preferible mentir, amagar-se, callar, insultar o matar-se per no haver d’acarar els conflictes. És més fàcil. És el que toca. D’això se’n diu signes del temps? Això que escric podria ser una tautologia poètica més de les meues si, acaçats per la barbàrie, no fóra tan fàcil negar la Llei de la Gravitació Universal. Fins al punt que, si per una d’aquelles, algú guarda encara un bri d’audàcia o tenacitat per practicar aquella actitud primera, aquest individu, als ulls miops de l’entorn, no és més que un temerari o un idiota, quan no, sense més pretextos, una mala persona. Finalment, per si aquestes percepcions adverses no l’acaben de persuadir, el ramat hi afegirà que el seu és un conflicte interior i que potser hauria d’anar al psicòleg o al psiquiatra. Potser. Potser perquè segurament serà en això que, per fi, posaran molt de sentit i sensibilitat.

Facilitat i felicitat són xifres
que busquen els qui canten
dins una gàbia. Però si,
per a mantenir el foc,
us cal agafar una brasa
encesa, poseu-vos cendra
al tou de la mà.

I, de la tristesa,
feu-ne llenya.

Joan Brossa

A Elies Barberà.

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Hinematov», de Brossa Quartet de Corda