Internet en la caverna, encara

Entre aquests cavallons i solcs no creix la brossa, però sí un silenci involuntari, i ja fa dies: una saó imprevisible. Vaig de bòlit, ho sent. Així que, en aquest instant, fugaç com pocs, tinc les ganes i el minuts comptats per a dir dues coses. Primer: recomanar-vos aquest post de Jaume Subirana, que ja és propietari d’un aparell reproductor de llibres electrònics o, com dirien alguns eNtesos, un eReader d’eBooks, supose. El millor de l’escrit és que n’assumeix la caducitat, les incomoditats i les mancances sense perdre de vista la lluna al nostre horitzó rupestre: «És una manera de llegir no en diré nova però sí renovada, en què els papers tradicionals de l’autor, l’editor, el distribuïdor, el llibreter, el promotor i el crític seran (estan essent) redefinits i en què no hi ha cap raó per témer que allò veritablement important (el talent, les històries, la lectura) en surti perjudicat». Aquesta lluna reflecteix sempre un camí de plata damunt la mar, però canvia cada nit i en cada ull que la contempla.
Arròs a banda, en segon lloc, una qüestió a la qual li he pegat vint voltes enguany i, encara més, la darrera setmana: la superació dels webs 2.0. –hi incloc Blogs de Lletres– i de les xarxes socials (o feisbuquianisme epilèptic), que és com parlar d’un mur que, ara per ara, no permet la participació veritablement activa, sinó prioritàriament l’automàtica, de grat arrossegament, ço és, individus involucrats gràcies a una decisió sovint passiva. Sense que se m’interprete, tampoc, que hi reclame cap mena d’implicació o recelós compromís: quina mena de gremis, comunitats o cooperatives internètiques podem aixecar si cadascú va a la seua? Arribe a una conclusió: els nodes virtuals i els nodes mentals de la col·lectivitat s’han de creuar de tard en tard per a poder avançar. De la roda del carro a la roda de l’automòbil han passat segles. Els dos aprofiten per desplaçar-se. On és ara la roda dels llibres electrònics o de les comunitats blogaires? És més, podem dir que ja hem inventat el foc?

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Lady writer», de Dire Straits

Alguns blogs

Escrius, per fi, un comentari en un blog, com qui juga al futbol. Saltes al camp amb les botes reglamentàries. T’agradaria fer de migcampista, poder regalar passades en profunditat, contenir el joc dels atacants o giravoltar com Xavi Hernández, model d’elegància, compromís i efectivitat. Saps que et podries lesionar, sobretot per recàrrega, però t’agrada jugar i jugues amb tot el lleu. Redell! Descobreixes, de sobte, que et trobes enmig d’una plaça de bous i amb un Miura darrere!

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.


«Viva la vida», de Coldplay

Editorials sempre i només?

«Qui va a voler escriure llibres sense una posterior recompensa econòmica?» Joan Carles Girbés, director de publicacions de Bromera i autor del blog Tirant al cap, en una entrevista de l’edició comarcal de Levante-EMV diumenge passat, parlà del món editorial, llibres, blogs, literatura digital… Quan l’entrevistador li preguntà si la indústria de la literatura podria veure’s greument afectada per les vandàliques descàrregues, per l’anomenada «cultura de lo gratis» (també és cultura, això?), Girbés va respondre amb la qüestió que encapçala aquest post: «Qui va a voler escriure llibres sense una posterior recompensa econòmica?» I ell mateix s’hi replicà: «El procés creatiu sempre ha de compatibilitzar-se amb el comercial i l’editorial». Jo ho entenc, a mitges, però ho entenc: el director de Bromera gestiona una empresa i, naturalment, és així com hauria de respondre un empresari. O és com, fins ara, han hagut de respondre els empresaris. Ara bé, atès el salt quantitatiu i qualitatiu que ha experimentat l’edició i l’autoedició digital, potser caldria revisar mínimament l’adverbi, aquest «sempre» usat amb una certa alegria. Pense que, avui, la frase podria ser més cauta escrita d’aquesta altra manera: «El procés creatiu no sempre ha de compatibilitzar-se amb el comercial i l’editorial». Hi guanya equanimitat, pense. I fixeu-vos-hi que no use el «mai». Poc després, el director de Bromera qüestiona la qualitat de les obres literàries que no han passat pels canals tradicionals de producció editorial, i ho exemplifica de la manera següent: «En el món de la premsa, per exemple, existeix allò de què el treball del periodista el pot fer qualsevol, igual que qualsevol pot escriure un llibre. Però, seran bons eixos productes? Això és una cosa que només un bon professional pot fer». Hi estic d’acord que no tothom pot ser periodista, editor o escriptor, però de nou discrepe amb l’ús categòric de l’adverbi. Només? Només un professional? Entenc que la mateixa dinàmica de l’entrevista, la immediatesa del pregunta-resposta, sovint mena l’entrevistat a certes categoritzacions, però, és clar, no per això són menys reveladores dels interessos reals de qui porta un negoci i, en fi, ha d’atendre diàriament un fum de focs. Els professionals han sigut, fins al moment, el col·lectiu més visible entre els creadors i/o creatius literaris, però cal recordar que ni és l’únic ni tampoc el garant en exclusiva de la qualitat i la salut d’una literatura: els professionals són, sobretot, els que estan pagats. I molt hauríem de parlar de la seua qualitat. Internet ha regalat als creadors visibilitat i canals propis per a adreçar-se als lectors: són el que jo vinc anomenant menestrals de la literatura, entre els quals hi ha els blocaires o bloguistes. No han vingut a combratre els amos del paper imprès, a trencar amb els vells canals de l’edició, però sí a mostrar que existeixen alternatives que, tinc la sensació (i no la voldria tindre), no acaben d’agradar als comerciants del llibre, siguen editors, llibreries o professionals de l’escriptura. I, evidentment, aquest debat no té res a veure amb les pirateries.


Lletra