Arborcers

arborcer1

Avui hem fet un camĂ­ diferent. Les solanes de l’estiu ja han passat i el vent tardoral convida a caminar per la muntanya. Hem pujat el Desert i hem agafat la senda del castell de MontornĂ©s, però, en arribar al pla de les ginebreres, abans de baixar la vall des d’on pot contemplar-se tot BenicĂ ssim, la seua muralla costera d’apartaments i les Columbretes, hem trencat al nord, muntanya amunt. DesprĂ©s d’una breu i lleugera pujada, hem començat a davallar una sendera cada volta mĂ©s estreta que ens ha dut a una fondalada que desconeixĂ­em, plena d’arborcers (Arbutus unedo). Ens ha alegrat molt trobar-los. Hem collit els arborços mĂ©s rojos i abellidors. N’hi havien molts a terra, segurament a causa de les pluges dels darrers dies; no tots se’ls havien menjat els cucs i n’hem recollit un bon grapat. El cunyat m’ha recomanat macerar-los en una ampolla amb generoses cullerades de sucre. Dos o tres setmanes desprĂ©s cal afegir-hi vodka, i que s’estove bĂ© tot el compost. A mĂ©s temps, millor producte. M’ha assegurat que el licor resultant Ă©s deliciĂłs. A vegades cal triar unes altres senderes. Ja ho va dir Frost: «I took the one less traveled by, / And that has made all the difference».

(la foto Ă©s de Caeduiker)