Poeta i mussol, piulades al vol (XVIII)

mussol-nectari

¿On la rosa i la veu cridant campanes?

Marc GRANELL

 

~.~

 

No deixis, llum,
la fulla caure
d’hora i lluny.

fullacorombra

 

~.~

 

L’ombra despresa
de l’ombra de la fulla cau
tardors després.

fullaempremtada

 

~.~

 

I no sabràs mai, mentre vola,
si arrela abans la fulla o l’ombra.

fullavol

 

~.~

 

Set
de setembre i sense
aigua.

 

~.~

 

Vas estendre els records
perquè s’eixuguessin.
Sabies que el vent abandonaria
l’ombra i se n’emportaria la pell.

robaestesa

 

~.~

 

De quina tardor
cauran enguany
les fulles?

poemabenedetti

 

~.~

 

Vés! Besa
a vessar, car el bes
no s’ajorna i, si un cava
el torna, cap llavi s’acaba.

cavabeso

 

~.~

 

Marxar és un poema que no ha de tornar.
No és breu ni mereix, de passada, ser
escrit amb els peus, ni a mà alçada,
com els adéus.

 

~.~

 

Si la llum fa figa,
l’ombra perfà el cor.

figombra

 

~.~

 

La flor és extraordinària.
Les fulles són una prioritat.

 

~.~

 

Si tot és irrecuperable,
no hi ha res perdut.

 

~.~

 

Girasols a les cadires
s’assolellen, mengen pipes.
En el LA de la bellesa,
girallunes oprimides.

A Luis Eduardo Aute

 

~.~

 

Caminem espectrals i tot se’ns crema.
L’ombra se’ns carbonitza en tocar terra
i, si mirem enrere, agost
no n’ha deixat ni la cendra.

ombrajosep

 

~.~

 

We are always the same age inside.
—Gertrude Stein

aniversri

 

~.~

 

Narcís no s’hi emmirallava.
Vigilava les aigües, l’únic
laberint on quedava Eco.

ecor

 

~.~

 

L’ull a la tija i la tija a l’ull.
Estimbada galàxia al sorral,
lenta és la casa del ciclop mut.
Cap rastre de bava per l’ullal.

cargol-sorral

 

~.~

 

Flor pura, recordar és
l’infinitiu que es fa de nit, mar
desenfocat d’un altre cel
que, estel, encara sura.

records-montaner

 

~.~

 

Si és tel l’estel, cap mel al cel.
Llepa la bresca ran de pell!

nuca

 

~.~

 

Nits d’estiu. L’aigua ensenya estels
i amfibis a la lluna, i a contrapèl
la pell s’adiu amb la llum d’una duna.
Demà set de sorral i dejuna!

 

~.~

 

Sovint som l’adéu de la mà
que altres tenen por d’alçar.

 

~.~

 

Cor hivernacle
el silenci de fulles
caigut a terra.

 

~.~

 

De vida caramulls, un cel
de vainilla la mel als ulls.
Dolç or el cor i el seny sense
brida que abellidor et bull.

crepuscle

 

~.~

 

Mosquits en maig, i piquen, i no plou,
i cap bassal que emmiralle el fibló de la catàstrofe,
i quin poc trellat, i anar fent.

 

~.~

 

A horse rider’s heart
is not a pedestrian hamster.

cavallets-de-fira

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Passion flower», de Mina

Spätsommer

nothing but blackberries
Sylvia PLATH

Móres de Josep Porcar

Se’t moren famèlics de nit
silencis que pugen als arbres
com dolces formigues d’ahir.
Estels d’un estiu que se’n va
com brunzent una llengua
eixamora amb saliva els dits.
Multiplicant-se l’esguard,
rememores: dues nines pures.
De quina anyada aquells ulls?
Amb quin vol de mans llunes
al·literades a grapats?
De l’última tardor caigudes,
s’hi escauen ara les fulles,
embriagues de punts finals.
Sender infinit de forats,
t’enamores d’allò no dit…
Punts suspensius arraïmats:
móres avui, licor demà.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Les Mûres Sauvages», de Bïa

Li Cor

La carícia
prescindiria de mà, no
de memòria amb dits.
El rastre de la pell
fa pell del rastre.
Mai és precís.
Sempre, boira.
Som, capbussar-se?
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Heart-Shaped box», de Nirvana
[ Ací la icelàndica versió d’Ásgeir ]

Castell de la promesa

sabrem morir distrets en la claror
Pere GIMFERRER
castell-platja

Primer esborrany del poema

Àvidament, com l’infant trau
rastell, entusiasme i poalet,
vora mar trac llibreta, blaus,
llapis vell i recorde, sonalla
rasposa, la sorra a les dents:
aquest castell ja l’he escrit
—adarb, barbacana, muralla,
merlets, soldats, pont llevadís.
L’he circumval·lat a pleret
amb talaies, fossats i dics.
I perquè la mar, cada nit,
me’l torne a ensorrar, ací
em deixaré ungles i dits.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Sand castle», d’Isaac Delusion

Sea Iris

I

Mala herba, malesa,
al sorral enrinxada arrel,
coltell marí, flor brèvola,
un pètal com una petxina
és clivell,
i una ombra hi empremtes
com una branqueta fina.

Afortunada tu,
flairant i punyent,
ert brot de mirra,
càmfora florida,
dolça i sal –ets el vent
als nostres narius.

II

Dels pescaires de múrex
t’amares quan passen?
Enlaires d’arrel el color
de la sorra?
A sota t’han escolat or—
reblons d’or?

Estol de lliris
per sobre les onades,
tu ets l’emblavida,
tendre pigment d’una proa
pigada entre les algues.
 

HILDA H.D. DOOLITLLE
Trad. J. P.

 

SEA IRIS

I

Weed, moss-weed,
root tangled in sand,
sea-iris, brittle flower,
one petal like a shell
is broken,
and you print a shadow
like a thin twig.

Fortunate one,
scented and stinging,
rigid myrrh-bud,
camphor-flower,
sweet and salt—you are wind
in our nostrils.

II

Do the murex-fishers
drench you as they pass?
Do your roots drag up colour
from the sand?
Have they slipped gold under you—
rivets of gold?

Band of iris-flowers
above the waves,
you are painted blue,
painted like a fresh prow
stained among the salt weeds.

Hilda H.D. Doolittle

 

NOTES
El «sea iris» no equival, com podria pensar-se, al nostre blanc lliri de mar (o assutzena marina), sinó a alguna de les varietats de lliri blau (o girablau, coltell marí, garitjol blau…), bulb que també creix en sòls sorrencs a prop de la mar. No és fàcil determinar-ho, perquè hi ha una gran varietat de lliris (i especialment de la familia d’iridaceae blaves: Iris Germanica, Latifolia, Spuria, Lutencens), per bé que el poema ens permet deduir que es tracta, si no del girablau, sí d’una subespècie molt similar: rivets of gold, painted blue, among de salt weeds. Per un altre costat, està documentat que, entre 1916 i 1918, Hilda H.D. Doolittle va estiuejar a St. Ives, una localitat costanera del comtat de Cornualla, a Anglaterra. Sembla que en algun moment s’allotjà al castell de Bosigran, sobre un penya-segat amb vistes a l’Atlàntic. El poema que he volgut traduir, adscrit al moviment poètic de l’imagisme (imagism), pertany al seu primer llibre, Sea garden, publicat l’any 1916 a Londres (Constable and Company, Ltd). Pescada a la xarxa, la fotografia amb lliris blaus que acompanya el poema va ser presa, curiosament, a St. Ives. Per últim, dir que el poema em va seduir immediatament perquè, a més, vaig escriure fa poc un poema inspirat per aquesta flor.

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Iris», de Mike Posner

Where the bee sucks

On liba l’abella, hi libe jo;
a l’esquella del cucut faig non;
m’hi ajoque quan udola el mussol.
A lloms del ratpenat alce el vol
a l’encalç de l’estiu, ben joiós.
Joiós, joiós vaig ara a sojornar
sota la flor pengívola d’un branc.

 

Where the bee sucks, there suck I;
In a cowslip’s bell I lie;
There I couch when owls do cry.
On the bat’s back I do fly
After summer merrily.
Merrily, merrily shall I live now
Under the blossom that hangs on the bough.

William Shakespeare, «The Tempest» (Ariel, acte V, escena 1)

 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Honey bee», de Zee Avi

Barra espaiadora

World is crazier and more of it than we think
Louis MACNEICE

piano

T’asseus, passeges per la barra
la mirada, tecleges sense més
un títol estrambòtic i al silenci
intermitent afegeixes mans
a les butxaques, distretament,
sense cap afany de trobar-hi res:
forats al dret, engrunes
a l’esquerre, de pètals morts,
gairebé pols, vellut remot i pur
d’un infinit ínfim, finíssim.
Tecles, pètals, blancs silencis
de piano com roses negres en la neu.
Potser això és tot: anar esvanint-se,
desfer l’infinitiu en vells gerundis,
suaument imperceptible, digerible,
com una absència lenta i muda
que abans parlava pels colzes.
Com se’n va aquest vespre la llum
que ja no ens deixa ni llegir
elsespaisenblancd’unúltimvers.
 

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

«Ombre», de Ludovico Einaudi