¿Com porà amar qui no és entenent?
¿Com serà ferm lo qui és tremolant?
Ausiàs March
SINOPSI (del pròleg de Dolors Miquel)
Josep Porcar ens porta pel terrible i pantanós terreny de l’anguniós deslliurament, de l’amor que ha de ser deixat enrere, abandonat; i ho fa a través de la reflexió, de les preguntes, i de la «paraula que consola», tal com ho expressa Carles Riba en el poema que precedeix aquest pròleg. L’amor, aquest paradís ple de trampes i llocs insospitats; l’amor, la idea construïda per la vella Europa, la bella invenció, el miratge inexistent, en paraules de Joan Fuster; és visitat per Porcar, a l’hora d’abandonar-lo, i és visitat a través d’un intent de racionalització. És transitat des de la passió més ardent, i des del turment de les entranyes i de la boca, de la geniva i del llavi. És viscut a partir de l’absència vehement d’un Ella sense definir, d’un Ella present i llunyà que turmenta i que es converteix en «la més bella // resposta sense preguntes». (Llegir-ne més a Núvol)
Llibre il·lustrat pel pintor Porcar Queral (Castelló de la Plana, 1946), pare del poeta. Porcar Queral és un dels millors pintors de l’impressionisme valencià, on destaca com a excel·lent paisatgista pel mestratge en el tractament de la llum i el vigor cromàtic, així com per l’acurada tècnica de la composició i un profund coneixement de l’entorn natural, la seua terra i història. Nombrosos guardons i més de 50 exposicions avalen el seu ofici. És professor titular de l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló des de fa més de 30 anys. La seua creació recent més rellevant és el monument pictòric que penja a l’Altar Major de la Sagrada Família de Castelló.
Videopoemes
RESPOSTES DELS LECTORS
- Carme Pinyana Garí, editora. «Josep Porcar […] ens posa a les mans una obra redona, i si més no, mengívola, perquè l’ajudem a pair el que va ser per a ell un mos amarg» (Facebook, anotació, 5 de març de 2015).
- Fina Iglesias Ferrer, gestora administrativa i traductora. [Sobre «Quarta pregunta»] Confesso que sóc d’aquelles que necessito acompanyar les paraules, les mirades i els gestos amb contacte i les mans em són l’eina perfecta per comunicar les meves emocions i, sovint, el canal directe per rebre les de l’altre, siguin quines siguin, perquè cadascú és com és i hi ha a qui no li agrada, o qui ho rep com una invasió. Quan la resposta és recíproca és una petita meravella: la complicitat, les bones vibracions es multipliquen i ja no res serà com abans. D’aquí la intensitat, la força, al meu parer, d’aquests versos. (Minibloc, apunt, 29 de maig de 2015).
- Ramon Solsona, escriptor. «Els poemes pregunta de Josep Porcar són la veu del desabellament a escala humana; cada vers és una abella confosa» (Avui, article, 1 de juny de 2015).
- Carme Andrade, poeta. «Mag de la paraula, el poeta fa de la íntima trencadissa un cant de deslliurament semàntic on la sintaxi es trastoca, es subverteix en un joc intencionat (o no) d’una expressió en aparença caòtica, absurda i aparentment allunyada de la raó, ara bé… què hi ha més a prop de la raó i la lògica que alinear contingut i forma en una sola direcció quan el contingut és la perplexitat de l’abandonament amorós?» (La casa del racó, 27 de maig de 2017).
Un cuc sense cap. Això sembla el signe gràfic de l’interrogant. La pregunta és l’última resposta que li queda a un cos sense mans. Decapitat i mutilat, negre sobre blanc, vermell distant, el punt pren cos i mida al doble interrogant dels amants, multiplica, infinit, preguntes que giravolten i giragonsen amor endins i enllà. Punt sense pont, el poeta Josep Porcar s’interroga en aquest llibre sobre els vòrtexs de l’experiència amorosa i hi qüestiona les rodonors dels vuits i els forats dels buits, aquell miratge inexistent –en paraules de Fuster– de la parella d’uròbors famejants que acaben mossegant-se cua i cap. Vint-i-dos anys després de «Vint-i-dues mans de pintura», el seu primer llibre, el poeta torna ara a capbussar-se, gràcies a un intens treball d’introspecció, en un dels grans temes de la literatura universal: l’amor.
Fitxa tècnica
Edició d’autor
Pròleg: Dolors Miquel
Il·lustracions: Porcar Queral
Primera edició: març de 2015
ISBN: 978-84-606-5626-5
Dipòsit legal: CS 45-2015
Tiratge: cent exemplars, numerats
de l’1 al 100 i signats per l’autor
Segona edició: abril de 2105
ISBN: 978-84-606-7203-6
Dipòsit legal: CS 140-2015
Tiratge: dos-cents exemplars
Disseny i maquetació: vetavisual.com
Impressió: Llar Digital
Català. 64 pàg., 120 × 190 mm
Enquadernació rústica amb solapes
Què se n’ha dit…
«En la manera fins i tot de fer les preguntes, i en funció de quines preguntes es fan, hi ha la diferència entre aquells que estimen la saviesa –que els permet deixar la resposta en blanc– i aquells altres que s’hi capfiquen i, lluny de guanyar en clarividència, enterboleixen l’existència amb el neguit que provoca de vegades la no resposta.»
Susanna Lliberós
«Porcar aconsegueix caminar amb pas ferm sobre aquest camp de mines de la literatura a força de tensar els mots al màxim, d’evitar les sendes fàcils, d’escorcollar-se minuciosament les entranyes del desengany. Aquest és el triomf del poema: alçar-se entre les ruïnes, afirmar-se sense titubejos des d’un esquinçament interior que no admet les tèbies escaramusses de les respostes ni l’oli mel·liflu de l’autocommiseració.»
Manel Rodríguez-Castelló
«Hem après que la pèrdua, i les emocions que provoca, no tenen un sentit únic, poden desblocar, impulsar la construcció d’altres realitats. I com una resposta, el patiment del poeta es transmuta en la unitat artística d’aquest llibre. La veu singular d’en Josep Porcar salva tots els paranys que la temàtica d’amor/desamor podrien parar-li, en el terreny literari.»
Empar Sáez
«Amb una recursos esfereïdors, metàfores, comparacions, metonímies que exigeixen vertigen, el poeta és capaç d’elevar a categories universals els petitíssims detalls de l’observació personal, una observació intel·ligent i calculadora de les repercussions literàries de cada element que introdueix. Als poemes de Josep Porcar no sobra absolutament res.»
Alexandre Navarro
«La pregunta és producte del dubte, però també de la necessitat que l’autor té de respostes. Un autor que a mesura que va enunciant la pregunta busca d’una manera conscient i interessada la bellesa a través del llenguatge.»
Manel Alonso
Agenda de presentacions
23 D’ABRIL, DIJOUS
CASTELLÓ » CASA DE LA CULTURA
Amb Susanna Lliberós
19.30h
*
9 DE MAIG, DISSABTE
VINARÒS » ESPAI MARIOLA NOS
Amb Antoni Albalat
19h
*
21 DE MAIG, DIJOUS
VALÈNCIA » LLIBRERIA 3i4
Amb Alexandre Navarro i Tomàs
19.30h
*
26 DE MAIG, DIMARTS
BARCELONA » ESPAI VILAWEB
Amb Dolors Miquel i Empar Sáez
19.30h
Banda sonora de Preguntes