Preguntes, de Josep Porcar

> CLIC ACÍ PER DEMANAR-NE UN EXEMPLAR NUMERAT <

preguntes-exemplars

¿Com porà amar qui no és entenent?
¿Com serà ferm lo qui és tremolant?
Ausiàs March

 

SINOPSI. Del pròleg de Dolors Miquel
Josep Porcar ens porta pel terrible i pantanós terreny de l’anguniós deslliurament, de l’amor que ha de ser deixat enrere, abandonat; i ho fa a través de la reflexió, de les preguntes, i de la «paraula que consola», tal com ho expressa Carles Riba en el poema que precedeix aquest pròleg. L’amor, aquest paradís ple de trampes i llocs insospitats; l’amor, la idea construïda per la vella Europa, la bella invenció, el miratge inexistent, en paraules de Joan Fuster; és visitat per Porcar, a l’hora d’abandonar-lo, i és visitat a través d’un intent de racionalització. És transitat des de la passió més ardent, i des del turment de les entranyes i de la boca, de la geniva i del llavi. És viscut a partir de l’absència vehement d’un Ella sense definir, d’un Ella present i llunyà que turmenta i que es converteix en «la més bella // resposta sense preguntes».
(Llegir-ne més a Núvol)

simulacio-llibre-1 simulacio-llibre-3 simulacio-llibre-2 simulacio-llibre-4
>> Veure’n més imatges

Llibre il·lustrat pel pintor Porcar Queral (Castelló de la Plana, 1946), pare del poeta. Porcar Queral és un dels millors pintors de l’impressionisme valencià, on destaca com a excel·lent paisatgista pel mestratge en el tractament de la llum i el vigor cromàtic, així com per l’acurada tècnica de la composició i un profund coneixement de l’entorn natural, la seua terra i història. Nombrosos guardons i més de 50 exposicions avalen el seu ofici. És professor titular de l’Escola d’Arts i Oficis de Castelló des de fa més de 30 anys. La seua creació recent més rellevant és el monument pictòric que penja a l’Altar Major de la Sagrada Família de Castelló.

 

 

 

 

 

 

LES RESPOSTES DELS LECTORS

Carme Pinyana Garí, editora 
«Josep Porcar […] ens posa a les mans una obra redona, i si més no, mengívola, perquè l’ajudem a pair el que va ser per a ell un mos amarg» (Facebook, anotació, 5 de març de 2015).

Fina Iglesias Ferrer, gestora administrativa i traductora 
[Sobre «Quarta pregunta»] Confesso que sóc d’aquelles que necessito acompanyar les paraules, les mirades i els gestos amb contacte i les mans em són l’eina perfecta per comunicar les meves emocions i, sovint, el canal directe per rebre les de l’altre, siguin quines siguin, perquè cadascú és com és i hi ha a qui no li agrada, o qui ho rep com una invasió. Quan la resposta és recíproca és una petita meravella: la complicitat, les bones vibracions es multipliquen i ja no res serà com abans. D’aquí la intensitat, la força, al meu parer, d’aquests versos. (Minibloc, apunt, 29 de maig de 2015).

Ramon Solsona, escriptor 
«Els poemes pregunta de Josep Porcar són la veu del desabellament a escala humana; cada vers és una abella confosa» (Avui, article, 1 de juny de 2015).

Carme Andrade, poeta
«Mag de la paraula, el poeta fa de la íntima trencadissa un cant de deslliurament semàntic on la sintaxi es trastoca, es subverteix en un joc intencionat (o no) d’una expressió en aparença caòtica, absurda i aparentment allunyada de la raó, ara bé… què hi ha més a prop de la raó i la lògica que alinear contingut i forma en una sola direcció quan el contingut és la perplexitat de l’abandonament amorós?» (La casa del racó, 27 de maig de 2017).