Lectures

  • 32 MANERES DE DIR ADÉU

    Almudena Puchol Serrano (Alcàsser, Horta Sud, 1979) és una poeta que apareix en el panorama literari valencià el 2013 amb la publicació, en l’editorial Germania, del llibre Paraules que mosseguen la nit, un volum on trobem algunes dels trets més característics de la seua poesia, una certa propensió a la narrativitat, un realisme de marcat caràcter intimista i uns poemes amb imatges senzilles i un ritme interior amb batec diàfan.L’any 2015, en l’editorial Neopàtria, publica el seu segon poemari, El desig quotidià, ací Almudena Puchol afegix una nova peça en la construcció d’una poètica que vol sòlida i […]

  • Inventari d'arbres (3)

    Un arbre en un test no té aquí, és un arbre amb sabates. Un arbre en un viver, és un arbre en vigília, en vigílies d'un viatge. Perejaume  (Instal·lació i col·loqui al CCCB. Ciutat oberta. Barcelona) […]

  • TURISME I CIUTATS

    Aquest dijous a la tarda inaugurem a Barcelona, a l'auditori Mercè Rodoreda de la UPF, el tercer seminari de la International Society for Polysystem Studies (ISPS), coorganitzat enguany juntament amb l'Institut de Cultura de la Universitat Pompeu Fabra i Trinity-in-Barcelona. I ho fem amb una conferència sobre "Turismo como aliado o amenaza: identidades y espacios públicos en Santiago d […]

  • De la sèrie 'poemes abstractes'

    Tan colossal el cosmoscom exigu el món subatòmic.Tan i tant, que el seu empatar a zero fa girar la roda del món. Dues cares de la moneda d’existirpagada a fons perdut.&nbs […]

  • ESPOSES SACRIFICADES, PERÒ POTSER NO TANT

    Cada vegada intento més acostar-me a llibres, pel·lícules i el que sigui sense prejudicis ni lectures prèvies, cosa, avui, gairebé impossible. Sobre La buena esposa he llegit de tot, bo, dolent i normalet, però he de dir que a mi m'ha agradat i citant Txékhov diré que no conec cap altre criteri que el gust personal. És clar que una gran part de mèrit és de la protagonista, Glenn Close, tot i que a mi la resta del repartiment també m'ha fet el pes, àdhuc aquest carallot insegur el qual de jove, no sé si fet expressament, retira a Jim Carey, i, és que, de fet, això dels Nobel sembla una mica allò del Show de Truman. I que de […]

  • Teologia dominguera

    la impossibilitat com apunt de partidai erra que erraanar-la omplint de vidaMATIAS COLL I el riu sencer de la teva vidano és sinó una gran gotapenjant de la baba de Déuen plena becaina. […]

  • Cita dominical / 517: Jaume Corbera Pou

    Fidel a la llengua catalana fins al final, el novembre de l’any anterior havia anat a Andorra a fer testament, per a poder-lo fer en català. Jaume Corbera Pou, «Pompeu Fabra i els escriptors i lingüistes dels altres Països Catalans», Pompeu Fabra: llengua, civisme, país (coord.: Lluís Duran i Jordi Manent). […]

  • Sunday Morning 2018-10-21

    Photo by Terra Evans on Unsplash Lectures potser remarcables d’aquests darrers dies. Digital immortality: How your life’s data means a version of you could live forever [Hossein Rahnama] is building an application called Augmented Eternity; it lets you create a digital persona that can interact with people on your behalf after you’re dead. We can […]

  • L'evidència conseqüent

    Diu Carme Miquel en el Plaerdemavida que hem vist hui en À Punt que, durant la seua experiència com a mestra durant el franquisme, va aconseguir conformar un grup de mestres preocupats per proporcionar continguts i no doctrina. Això va generar un grup de mestres en què les classes i les experiències eren molt positives i diferents. I també va provocar l'hostilitat de molts mestres, però eixa […]

  • QUI CERCA, A INTERNET, TROBA I COMPROVA

     Searching, de moment, tan sols es pot veure, a Barcelona, als Mélies. Es tracta del primer llargmetratge d'Aneesh Chaganty, que també és l'autor del guió. John Cho, el protagonista, és un actor d'origen coreà relativament conegut. Es tracta d'una història de misteri, d'enjòlit, com havíem dit en d'altres temps, la gràcia de la qual rau en el fet de què se'ns explica, exclusivament, a través dels estris digitals del nostre temps. Pot semblar original però sembla que ja existeixen algunes iniciatives semblants, anteriors,  sense massa ressò, de tota manera.La història és convencional, l'hem vist en moltes ocasions. Un […]

  • Resurrecció pendent

    La segona de Mahler insinua que podem «renàixer» o, si més no, un reviscolament, una «resurrecció». És música, però et deixa esperant que, a l'eixida del Palau de la Música de València, s'haja fet de dia a pesar que és de nit i vol ploure. La tenim pendent, la resurrecció, però mos n'han avançat com sonarà eixe dia. […]

  • En successió

    La sal de llàgrimesdissoltes en l'oceà; no sabries dirsi són de mort o són de vida. Tot el mar que hi naufraga. En tastesel seu regalimar fins a la boca,el no saber-ne dir                            la costuraque les salla i les cus.      &nbs […]

  • ALGUN DIA, POTSER

    Aquest país pobre, trist, deixati dilatat també hi és, també són els Estats Units. El vídeo és de fa trenta anys però podria ser d'ara, posant-hi una mica de color i quatre mòbils. Bon cap de setmana als viatgers que surten de l'autopista. […]

  • Família

      No sé si som conscients de la influència que la família té en nosaltres. Ara que les filles ja tenen una edat —la gran és adulta i la menuda adolescent— podem mantenir interessants converses al voltant del tema. El punt de vista de la filla gran, que ja fa uns anys que viu a […]

  • PEDRA PLANA

    Diumenge a Sant Cugat, dins del programa del Festival de Poesia, s'organitza la Samperíada, un homenatge a Màrius Sampere. Jo no hi podia ser però hi volia ser, i llavors, com diu la cantarella digital, el que va passar et sorprendrà: vaig acabar escrivint un poema. Si aneu a la Samperíada el podreu escoltar (també a Sam Abrams, Lala Blay, Carles Duarte, Núria Martínez-Vernis, Marc Romera, Cèlia […]

  • HISTÒRIES DE LLIBRES ANTICS I DE POLÈMIQUES TERGIVERSADES

    Existeix això que avui en diuen un relat sobre el primer premi Sant Jordi, el d'aquell llunyà 1960, hereu del Joanot Martorell, que s'havia començat a lliurar el 1947. En aquells anys tot allò era minoritari i més ranci que no pas ara. Les biografies dels intel·lectuals de l'època, en l'àmbit català, donen moltes pistes sobre les misèries i envegetes d'un món lligat a l'inevitable mecenatge privat dels empresaris rics.El relat ens diu que Rodoreda va presentar La plaça del Diamant amb el folklòric títol de Colometa, cosa que explica el fet que, d'entrada, allò ja fes caure d'esquena alguns heterodoxos com Pla. Pla va ser el dolent […]

  • Al canyaret si no muden el cantet

    Descobrixc en un article de Jaume Corbera Pou («Pompeu Fabra i els escriptors i lingüistes dels altres Països Catalans») l'expressió «canviar de cantet». Veig que està més documentada per escrit la versió «mudar de cantet» i que també hi ha la versió «fer un altre cantet». La cosa és canviar de parer o ser contradictori. No està malament com versió suau per a unes actituds que no solen ser preses […]

  • Èsquil- Prometeu encadenat

    Èsquil (segle V a.C.) Prometeu encadenat  (fragment)         MERCURI  Però tu no has après de cap manera a tindre seny.         PROMETEU:                            Si tingués seny, pots creure que amb un esclau com tu no hi parlaria.         MERCURI Sembla que res vols dir del que vol Jove?         PROMETEU Després que ell m'ha lligat, haig de servir-lο?         MERCURI Me tractes com a un nen?         PROMETEU               […]

  • FELIÇOS ELS MALDESTRES

    "Hi ha un conte de Carner que acaba dient que la felicitat, quan arriba, ens agafa amb cara d’enzes. I hi ha aquell poema commovedor, inoblidable, en què Borges, ja avançada la seva vida, es retreu no haver estat feliç. De vegades, sentint històries de gent, fa ganes de pensar que el que caracteritza més aquest animal que som és la seva malaptesa colossal per a la felicitat. O per al sim […]

  • Sense paraigües no plou

    Els problemes mal gestionats poden convertir-se en conflictes; ben gestionats, poden ser una oportunitat per a millorar la gestió de l'administració. Es fàcil endevinar cap a on tiraran la indolència i la desídia polítiques i administratives. ¡I com els agraden les faŀlàcies!: «Si és funció vostra, ho feu; si ho feu, és funció vostra». He eixit de casa sense paraigües, per tant, no plovia. […]

  • Big-bang balumba

    Parla el brill de salCom un big-bang que recomençaDe l'ona expansiva on fem videta. […]

  • Una breu història de la gravetat (II)

    Arc i fletxa, i veloç el temps vingut a dar-s’hi,el temps que, amb gravetat, enclava l’infinit al món.El passat que ens avança vers un trajecte que s’hi corba i s’hi replega, centrípet, que fa una volta sencera,  ataca per l’esquena el futur.                Arc i fletxa, l’espai de present i de fat que s’obre entre ells, vibrant i tens, corb i recte, a l’uníson,a punt per a tornar a ser disparat.  &nbs […]

  • Pelegrinatges

    Pelegrinatgedel fets i deixats estarentorn el buit que els subjecta,l'ull de-ment que s'hi esdevéper defecte, huracanat.Floridura de la Històriaque sedimenta a la selva del cap.Una certa consciència de límitvessada en el seu sí.Ésser la fruita i voler tastar-ne el suc,ésser pel voler fins al pinyol d’un deler que et vol a tu,incert, poruc i optimitzat en trossetsa la màquina d’exprimir.      &nbs […]

  • Ficció?

    Ja em disculparan, però no em veig amb cor d’escriure sobre res relacionat amb l’actualitat. Estic de vacances mentals —que no laborals—, desconnectat d’unes notícies cada volta més allunyades de la realitat que jo conec. Sé que els lectors d’aquest mitjà valent busquem (jo el primer) anàlisis i opinions que ens ajudin a entendre […]

  • Poètica

    XUFRÉ, Eulàlia Doble exposiciódins Associació Fotogràfica Jaume OllerM'agrada fer poesia de la poesia,bellesa de la bellesa,sentiment del sentiment.Aquesta és la meva únicarecepta per escriure bé,entremesclar el que dicamb el que vull dir. […]

  • La fragilitat del vol

    Quan l’he vist, el pit-roig ja era al peu de la finestra amb el cap cot i molt quiet, tant que d’entrada he dubtat si era viu o mort. Es mantenia dempeus però no es movia gens. Un lleu tremolor ha recorregut després el seu cosset minúscul i ha tombat el cap com si m’hagués […]

  • L'atrocitat del desig aliè

    Títol: La presonera, IAutor: Marcel ProustEditorial VienaBarcelona, 2018Traducció de Josep M. Pinto222 pàgines  El narrador reté Albertine a sa casa de París. La hi manté captiva –presonera- i així dóna nom al nou volum de la Recherche, el que fa cinc. Ha enxampat la noia en flor, com qui agafa una papallona, i la vol només seva, perquè voletege dins un delicat parany exclusivament per al seu plaer. Però l’amor –això ja ho saben els bons lectors d’aquesta narració inacabable- és una complexa patologia. Segons Proust, “l’amor només té per objecte un cos si s’hi fonen una […]

  • sobre eduardo arroyo

    Eduardo Arroyo no fue solo un espléndido pintor y dibujante, un artista en toda la extensión de la palabra, sino un escritor más que notable. La lectura de sus memorias, tituladas Minuta de un testamento, me impresionó. De esa lectura, y de la frecuentación intermitente de su obra, surgió este escrito, «Retrato del artista en el ring», que publiqué en su día (allá por el 2012) en la revista Minerva del Círculo de Bellas Artes. Creo que ahí se dicen cosas sobre la obra de Arroyo que son aplicables a la creación en general, o eso me ha parecido al releerlo. Descanse en paz. […]

  • Roger Mas. Parnàs. Jordi.

    Mentre caminava en la boira d'hivern,de bon matí als camps d'ordi,vaig sentir d'una dona el lament,es planyia pel seu Jordi.Penjaran en Jordi amb una corda d'or,que a pocs és reservada;caçà sis cérvols al bosc del reii els vengué per la contrada.Per valls i muntanyes, sense repòs,cavalca nit i diaper arribar a temps a la corta implorar per la seva vida.En Jordi no ha robat mai, ni tan sols per mi,un fruit o una flor rara;caçà sis cérvols al bosc del reii els vengué per la contrada.Salveu els seus llavis, salveu el seu somriure,no té vint anys encara;és innocent com el cant d'un ocell una matinada clara.El jutge li digué: «Bona dona, em […]

  • "La idea de desaprendre és una idea de les elits"

    “La idea de desaprendre és una idea de les elits” - Spívak […]

  • "L'educació és que aquesta gent [subalterns, pobres] entre a allò mainstream per sabotejar-lo"

    “L'educació és que aquesta gent [subalterns, pobres] entre a allò mainstream per sabotejar-lo” - Spívak […]

  • "Si saps ja llegir i escriure, però què fas amb això? […] Després, els oprimits es tornen..."

    “Si saps ja llegir i escriure, però què fas amb això? […] Després, els oprimits es tornen autoopressors” - Spívak […]

  • "Estem atrapats en la impossibilitat de llegir i escriure"

    “Estem atrapats en la impossibilitat de llegir i escriure” - Marina Garcés […]

  • "Les ments dels nens estan destruïdes fins al punt que no poden concentrar-se, no poden pensar."

    “Les ments dels nens estan destruïdes fins al punt que no poden concentrar-se, no poden pensar.” - Spívak […]

  • "Els rics fan treballar el cap i els del poble, el cos. Durant milers d'anys, no tenen imaginació. No..."

    “Els rics fan treballar el cap i els del poble, el cos. Durant milers d'anys, no tenen imaginació. No poden distingir entre els bons i els tirans. Això és dany cognitiu perquè els han ensenyat només a treballar amb el cos” - G. Spívak […]

  • "La filosofia és un treball des del carrer que ens ensenya a diferenciar entre la veritat i la..."

    “La filosofia és un treball des del carrer que ens ensenya a diferenciar entre la veritat i la mentida, A preguntar-nos qui sóc i qui som” - Gayatri Spívak […]

  • "L'aprenentatge amb els llibres són útils però en el camp de l'acció cal que recordem que tota..."

    “L'aprenentatge amb els llibres són útils però en el camp de l'acció cal que recordem que tota ciència és un intent de cobrir amb dispositius explicatius i, per tant, d'ocultar la gran foscor del tema” - Gayatri Spívak […]

  • "La pràctica és més potent quan saps de les teues limitacions"

    “La pràctica és més potent quan saps de les teues limitacions” - Spívak […]

  • Plor de pluja

    Plora per mi vaig pregar a la pluja.I ella obeïa. […]

  • "No volem ser subjectes invulnerables, la norma masculina és aquesta, la invulnerabilitat, volem..."

    “No volem ser subjectes invulnerables, la norma masculina és aquesta, la invulnerabilitat, volem viure la vulnerabilitat lliurament” - Judith Butler […]

  • "La diferència entre cultural i natural genera més problemes que altra cosa"

    “La diferència entre cultural i natural genera més problemes que altra cosa” - F. Birulés […]

  • "Al feminisme se li demana resposta a qualsevol desafiament, no se li demana a un altre moviment,..."

    “Al feminisme se li demana resposta a qualsevol desafiament, no se li demana a un altre moviment, […] aquesta exigència, des del feminisme no s’han d’explicar tots els temes” - Fina Birulés […]

  • "La llibertat té a veure amb el desplaçament simbòlic i físic, i també [poder] anar on no tenies..."

    “La llibertat té a veure amb el desplaçament simbòlic i físic, i també [poder] anar on no tenies previst.” - Fina Birulés […]

  • "Com practicar la no-violència en un món on quan practiquem la no-violència ens acusen de violents"

    “Com practicar la no-violència en un món on quan practiquem la no-violència ens acusen de violents” - Judith Butler […]

  • "Violència és una paraula desbordant. Canvia de significat al llarg de la història."

    “Violència és una paraula desbordant. Canvia de significat al llarg de la història.” - F.Birulés […]

  • "L’acció sempre es fa a partir d’un cos. Sempre són els cossos els que estan involucrats en l’acció..."

    “L’acció sempre es fa a partir d’un cos. Sempre són els cossos els que estan involucrats en l’acció política.” - Judith Butler […]

  • "No som lliures a través dels nostres actes, sinó a través de les relacions, de la dependència [a..."

    “No som lliures a través dels nostres actes, sinó a través de les relacions, de la dependència [a partir de]” - Fina Birulés […]

  • "Hem de deixar d’entendre la vulnerabilitat com a privació"

    “Hem de deixar d’entendre la vulnerabilitat com a privació” - Fina Birulés […]

  • "El nostre compromís polític ve de la imaginació: imaginem que una altra cosa és possible, i des..."

    “El nostre compromís polític ve de la imaginació: imaginem que una altra cosa és possible, i des d'aquí podem pensar que és injusta” - Fina Birulés […]

  • "La literatura empeny els límits de la realitat o el que se’ns ha dit que és real. Necessitem les..."

    “La literatura empeny els límits de la realitat o el que se’ns ha dit que és real. Necessitem les perspectives de la no realitat, per no estar atrinxerats a la realitat confinada.” - Judith Butler […]

  • visto / oído

    Ni devolver el golpe ni poner la otra mejilla; basta con apartarse. El adolescente que va por la calle con sus padres. Lo que tiene de guapo lo ha heredado claramente de su madre. Si tuviera un padre bien parecido podría ser incluso modelo. ¿Lo intuye al mirarse en el espejo? ¿Hará comparaciones? ¿Habrá empezado a odiar un poco a su padre sin darse cuenta? En la sala de espera de radiología: «Ay, hija, el oído lo tengo más fino que el coral…». […]

  • Estimades merles

    La merla és negra perquè l’ombra és seua.Eduard MarcoNo faig cap descobriment si afirme que, en aquestes latituds occidentals nostres, l'estació més sorollosa de l'any és l'estiu. Tret del cant dels ocells. No soc cap experta en ornitologia, però observe que, amb les altes temperatures, els ocells callen. Durant la primavera, des del llit estant, no necessite mirar el rellotge, ni tan sols cal obrir els ulls, per endevinar que el dia ja llostreja. Ho anuncien, millor que cap altre ocell, les merles, amb el seu cant net com un doll d'aigua clara. Entre les cinc i les sis de la matinada, durant el mes de maig d'albades fresques, un bell cant de merla vetlla amb mi. Escoltant-la torne a […]

  • La llum més alta

    El silenci de les coses, un tros de pa oblidat, la floridura de la taronja…   Entre les pedres del  mur, la pedra. Aquest no res que sura entre tu i l’altre, i el mar, aquest mar…   El silenci de les coses, tancar els ulls             …i la llum més alta. […]

  • 140 anys d'Eixample noble de València: els barris de Pla del Remei i Gran Via

    El Mercat de Colom (1916) de l'arquitecte Francesc Mora. Foto: Domingo Leiva Els barris del Pla del Remei i Gran Via formen part, juntament amb el de Russafa, del districte de l'Eixample de València Les ciutats hispàniques no es van incorporar a la contemporaneïtat política fins al segon terç del segle XIX, quan, després de morir Ferran VII en 1833 i d'acabar la Primera Guerra Carlina&nbs […]

  • w. b. yeats / recuerda la belleza olvidada

    Cuando te estrecho entre mis brazos arrimo al corazón una belleza que se extinguió del mundo hace ya mucho; coronas enjoyadas que al huir sus ejércitos los reyes arrojaban a lagunas sombrías; cuentos de amor que damas soñadoras hilvanaban con seda en telas que ha mordido la polilla asesina; rosas que desde siempre las doncellas prendían a su pelo, lirios frescos como el rocío que las damas lucían por pasillos sagrados donde el incienso alzaba tales nubes que sólo Dios podía abrir los ojos: pues aquel pecho pálido y aquella mano persistente provienen de una tierra más sumida en el sueño, de un tiempo más sumido en el sueño que el […]

  • Toni Prat.

    […]

  • Blanc de lluna (diàlegs espill) X

    Clivells de nitsper on s'escorren somnisque giravolten.Són com els mots d'enlloc,arraps d'heura al silenci.Vicent Alonso, Albes d'enllocArraps d'heura al silencique insistent m'agombolasón els meus somnis.Quina olor d'herba frescasura en la nit! […]

  • ¿hay alguien ahí?

    Peter Redgrove, 1969 © Penelope Shuttle Quizá el ejemplo más curioso de lector de poesía puro que conozco (o del que tengo noticia, al menos) sea el de un tal J. H. Barclay, que en su vejez se aficionó a la poesía de Peter Redgrove y se dedicó a coleccionar todos sus libros e incluso a recopilar sus publicaciones en periódicos y revistas. El señor Barclay había dejado la escuela a los trece años y trabajó hasta su jubilación como pastelero y fabricante de galletas (biscuit-maker) en un pueblo cerca de Liverpool. Dice Neil Roberts, el biógrafo de Redgrove, que llegó a viajar a Londres sólo para asistir a una lectura del poeta y […]

  • nunca en doma

    a Fernando Menéndez La voz de Cassandra Wilson, esta noche, después de no haberla escuchado durante años. Una voz por turnos amarga, insinuante, colérica, llena de lentitud y temblor, tirando de un nudo que se deshace en cada tema, que parece juntar las cuerdas disímiles de la dulzura y la rabia. El disco (Travelling Miles) es un homenaje a Miles Davis, y suenan en esta voz los riffs y vuelos del trompetista, el mismo golpe de aliento que los dedos moldeaban a su antojo, pero con la aparente desgana de quien está más allá de la canción, de quien ya no se preocupa por cantar porque todo su ser es canto, aliento, el alambre nervioso del ritmo hecho cuerpo. Corre por debajo un […]

  • MARCEL P.

    Soc inconstant de mena, tant en la lectura com en l'escriptura. Vaig picant ací i allà. Soc de vermut, no de grans menús, mea culpa. Tanmateix, no és d'això del que volia parlar-vos. Us ho dic perquè no suposeu que havia llegit A la recerca del temps pedut complet, no. Però una part, sí. Afortunadament. Ha passat el temps i encara recorde com em va impressionar el fragment de la magdalena. Mai no havia llegit res de semblant. Aquella lectura va fer caure els murs com si haguessen sonat les set trompetes i em va obrir una inesperada finestra, sense parets, que em va permetre observar la mestria d'escriure. Un despertar. Això és escriure, vaig pensar, i la resta fer […]