[Desficios constant] Clàssics avalotapobles

[Link]

[A tall d'invocacio] "Marges" de Roger Vilà

Marges és una novel·la sorprenent. En una col·lecció dirigida per Jordi Llavina, ha estat publicada per l'editorial Barcino i el Museu Vida Rural. Amb Marges s'estrena com autor Roger Vilà, un professor i animador sociocultural de la Selva. L'obra té un gust ben peculiar. Tot gira al voltant de la instal·lació que un jove, Menna, fa a un mas del Montsant. L'estança servirà de recomposició anímica i de reorientació vital. Ho serà a través de les activitats que porta entre mans per conèixer els marges –sobretot de pedra seca– i que el fa recórrer la contrada, relacionar-se amb els veïns i connectar-se amb la vida dels seus avantpassats. L'obra, de fet, sembla un pretext per homenatjar el Priorat, una comarca despoblada, amb un paisatge ben especial, amb el masís de la muntanya santa, amb l'estesa de turons saus o més abruptes; en molts trossos de terra dividida en feixes de … [Link]

[Entrellum] Un pom de flors

Baixant de Sant Onofre he fet un pom de flors Espigolant-les al vol mentre cantava el rossinyol Liles i grogues i blanques i rosades A l'ombra dels castanyers he sabutla teva mortMiro el cel i la mar, propera i llunyanaTanco els ulls i m'endinso en els recordsTe n'has anat de puntetes, silenciósQui ens podria robar la teva rialla?Baixant de Sant Onofre he fet un pom de flors Liles i grogues i blanques i rosades Són, amic meu, per a tu [Link]

[Flux] LA GENT ES MOR

Que la gent es mor és una obvietat. Que de vegades mor algú proper pot ser una realitat ajornada, però també acaba essent evident. El que depassa la simple evidència és la capacitat per parlar de la mort amb paraules que no sonin buides, ni ensucrades, ni mentideres. Parlar-ne o escriure'n. Això és el que fa Josep M. Fonalleras a la seva darrera… [Link]

[Desficios constant] Programari mentirós

[Link]

[Foravial] Ritmes circadians monàstics

Ritmes circadians i monàstics són els que et fan llevar a les 6 per a veure el breu incendi d'aquest nostre sol, ara ben proper al solstici. L'espectacle ha sigut breu. Temps d'anar a treure els gossos i ja el teníem rere el tendal d'una boirada molt com un Sumi-e. Tot, els serrats i el bosc, com una aiguada japonesa i melancòlica.Una estona més tard, no gaire. Després d'unes gestions -com ara la d'anar a la granja a acomiadar un camió curull de porcs-, ja havia composat i enllestit aquesta visió augmentada del nostre reduït espai vital.Aquí m'he dit: Jordi, el dia promet meravelles!I… oi tant que l'he endevinat. Us en faríeu creus! Vinga! Una, ni que sigui una, que valgui d'exemple:A Cardona aneu-hi els dilluns… La fortalesa sencera serà per a vosaltres sols. Podreu, si és que us vaga, dansar al cim de la Torre de la Minyona -el … [Link]

[Flux] CONTRA EL PECAT

"13tv nació en noviembre de 2010 con un objetivo claro: una apuesta por la televisión de calidad dirigida a todos los públicos. La Conferencia Episcopal Española es el principal accionista de este canal generalista que tiene en la pluralidad y el respeto sus principales máximas. 13tv está abierta a todas las posturas, opiniones y creencias, pero… [Link]

[La panxa del bou] CANÇONS DE LA RODA DE LA VIDA

Y vosotros diréis: se quedó descansado el Andreu con la crítica que hizo de FILL DE CAÍN. Ejerció su libertad de expresión, FUE LIBRE de decir aquello que pensaba. Menudo desahogo. Pues no. Me cargué alegremente el trabajo de todo un equipo que había trabajado duro, dando de sí todo lo que podían, poniendo su ilusión y sus esperanzas en ello. Los he privado de unos cuantos espectadores que son sumamente valiosos para ellos, ¿y todo para qué? Para hacerme el listo. ¿Por qué será que siempre parece más inteligente el que hace una crítica destructiva que el que dice "Pues a mí me gustó" -o el que se calla?Así vamos. (Andreu Martín, a Facebook)Amb certa curiositat m'ensopego de bon matí amb aquesta mena d'examen de consciència autocrític de l'escriptor Andreu Martín sobre una valoració negativa, feta a una pel·lícula per ell mateix. Té raó en el fet que sempre … [Link]

[La decadencia del ingenio] lunes 10 de junio de 2013

creo que robar es siempre una actitud despreciable (sea un libro, electrodoméstico, joya…) excepto cuando se trata de robar para comer y cuando este robo se hace a una persona que tiene dinero o comida de sobra. Aún así robar me parece lamentable y creo que casi siempre suelen haber opciones más moralmente correctas [Link]

[Flux] PEDRA FOGUERA

El començament del primer (larghetto, e staccato) o encara millor el segon concert per a orgue Op. 4 de Händel. Dos o tres minuts, amb això n'hi ha prou. I llavors posar-se a treballar, a badar o al que toqui. [Link]

[El basar de les especies] La música de les esferes (25)

Avui a la música de les esferes estarem molt ben acompanyats. El Leo, la June, el Quincy i l’Annie, amb la seva Nau, ens portaran per un munt de móns i d’històries plenes d’aventures. Són els Little Einstein, una sèrie de dibuixos animats en què l’art pictòric i la música clàssica estan a la base de totes les trames dels capítols. Us puc ben dir que resulten ser una fantàstica manera d’aprendre música per als més menuts de la casa, així que en aquesta entrega els farem un petit homenatge, i tot ben amanit amb peces de música clàssica que apareixen a la sèrie. » Johann Sebastian Bach · Concert núm. 5 de Brandemburg (allegro) » Johann Sebastian Bach · Suite per a orquestra núm. 2 (Minuet i Badinerie) » Georges Bizet & Ernest Guiraud · Suite de Carmen núm. 1 (Preludi Acte I & Aragonaise i Intermezzo Acte III … [Link]

[Entrellum] Sani Girona

La primera vegada que vam coincidir va ser el juny de 2005 a Sant Cugat, a les jornades sobre el nou dietarisme dels blogs que va organitzar Vilaweb. Fa vuit anys! Aleshores ningú en sabia gran cosa, del fenomen catosfèric. Ell era allí, amb la seva incofusible còrpora, amb aquell entusiasme encomanadís, excessiu de mena, energèticament inesgotable. Recordo que no parava de fer fotos i que va perpetrar alguna intervenció de les seves. Quan agafava el micròfon era perillós. Garlava i garlava pels descosits. Si en Sani era present, segur que no passava desapercebut. La paraula que el definiria és "entranyable". Després vam continuar la nostra relació virtual a través dels blogs i dels mails. Era un brollador d'idees, sempre estava rumiant projectes. Jo li retreia el nom del seu blog: Dipofilopersiflex. Déu n'hi do, li deia, no podies buscar-te'n un de més complicat? Ell reia. En Sani sempre reia. … [Link]

[Entrellum] Sunny Sani

Descansa en pau, amic.Sani Girona a Entrellum (Ara no puc escriure res…)En parlen en Miquel i la Júlia [Link]

[Flux] PISUERGA'S

No és que tingui idees sobre tot: és que li pregunten sobre qualsevol cosa. I ell/a respon. [Link]

[La panxa del bou] SANI GIRONA I ELS PROJECTES PENDENTS

Costa entendre la vida, no la mort.En la mort no s'amaga cap enigma.Paisatge de la Conca (fragment), Joan MargaritDe bon matí llegeixo en el blog del Miquel que ens ha deixat ja fa alguns dies en Sani Girona, un blogaire dels primers temps, ben conegut per la majoria dels qui fa temps que voltem per aquesta ciutat imprecisa de la xarxa virtual. Feia temps que tenia problemes de salut els quals anava entomant amb el coratge i la vitalitat que formaven part de la seva manera de ser. Sempre proposava moltes coses per fer, de vegades gairebé impossibles. El vaig conèixer en persona, com al Francesc Puigcarbó i a d'altres, en aquelles primeres jornades inoblidables de la Catosfera, quan això dels blogs era una novetat sobre la qual les elits intel·lectuals elaboraven complicades teories i es discutia si havia de ser un bloc, un blog, un dip o una bitàcola … [Link]

[Des de Vila-real] LA IL·LUSIÓ DE TOT UN POBLE

Quan a l’abril de 1998, el vicepresident del Villarreal C.F., Pedro Tomás, m’encarregà la lletra de l’Himne de l’equip del meu poble, mitjançant l’amic i compositor musical Alfredo Sanz, em vaig il·lusionar molt. I no solament perquè van pensar en mi, un professor que, de tant en tant, escriu, sinó per tot el que suposava per a un vila-realenc nascut a poc més de 100 metres del Camp d’Esports El Madrigal, a la casa dels meus pares del carrer de l’Ermita, i després d’una infantesa al voltant de la Plaça del Calvari (després del Llaurador) on els xiquets ens repelàvem els genolls pensant en arribar algun dia a ser Luis Suárez o Amancio, els ídols futbolístics dels seixanta.Més endavant, però, vaig coincidir amb Joaquín Font de Mora, el fill del president d’aleshores (el malaguanyat Pasqual, de grat record), a l’escola del Cedre (CEIP Cervantes) i, entre tots els companys, vam … [Link]

[Des de Vila-real] BARÇA B, 0 – VILA-REAL, 3: CRÒNICA FOTOGRÒCFICA

Memorable jornada futbolística de més de 10.000 aficionats del Vila-real al Miniestadi de Barcelona: bon oratge, millor ambient i tres punts que ens deixen a un de la glòria. Però dissabte que ve, a partir de les 19 hores, amagarem els ànecs que venen els d'Almeria: Tornarem! [Link]

[Desficios constant] Cita dominical / 238: Albert Branchadell

[Link]

[A tall d'invocacio] Joan Borja "Café del temps"

Amb la mar com a pantalla misteriosa i com a confident discreta -capaç de suportar confessions de tota mena sense immutar-se- Joan Borja va fent anotacions sobre la (seua) vida en el dietari Café del temps (XIV Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta). Ho fa sobre la quotidianitat alteana, sobre la tasca docent a la universitat, sobre l'experiència familiar… Tot plegat forma una peça que té quelcom de simfonia. El leitmotiv, ja ho hem dit, és la mar davant de la qual fa les anotacions assegut a un café de l'Albir, en la bella badia d'Altea. Aquest Café del temps s'amera de fragàncies diverses: reflexions d'abast múltiple, ara és la vida digital, ara la situació política, ara és una notícia d'actualitat, anècdotes i successos locals (on destaquen les morts i soterraments de persones estimades), recorreguts en bicicleta, records infantils… Tot són moments salvats i reviscuts mitjançant l'escriptura. (n'hi ha … [Link]

[Desficios constant] Picot

[Link]

[abcd xavier farre] Objecte IV

En aquest poema que segueix el cicle de Micha? Sobol la dificultat principal rau en mantenir aquesta frase tan allargassada que quan comença ja no es detura fins al final, com si fos un pensament serpentejat.OBJECTE IVAquesta saviesa del corredor de llarga distància. Amuntegada als soterranis mitja humanitat condemnada, enfonsada en el gel,la resta instal·lada més o menys en idèntiques proporcions en regions més ben escalfades. I en un espai de centenarsde pàgines impreses cap escletxa, cap ocasió de llençar un ràpidi efectiu pensament, sols imatges, com si fos més real i treballaten cada detall els ecos petris del que en la superfície està ple d'un polsim rosat de les muntanyes erosionades que cau a la ciutatquan amb el temps que ens queda per marxar a penes podem veurea la cantonada d'un edifici convertit en museu una placaencastada amb la inscripció que aquí va viure Dante. [Link]

[Desficios constant] Les gorges de Conca

[Link]

[Desficios constant] Amb wakame

[Link]

[A tall d'invocacio] Pepe Ribas, Bakunin i les nacions oprimides

Vaig sentir una gran decepció en llegir els darrers números de la revista Ajoblanco. Com a portaveu de l'anarquisme, els articles eren visceralment "antinacionalistes", segons ells. Ço és "anticatalanistes" en la pràctica. A mi em van semblar també una altra cosa: feixistes. Per una estranya raó, per alguns, el nacionalisme és el que ens passa als catalans, valencians o bascos; o als kurds o als palestins. Però el que ocorre, senten i fan els espanyols-castellans no. Això no és nacionalisme. Ens han robat fins i tot les paraules. Ara torne a reviure la història arran de l'entrevista al director de la revista, Pepe Ribas, al diari Público. http://charlas.publico.es/pepe-riba~ on es depenja dient que tots els nacionalismes són de dretes. Alça pilili! S'haurà mirat a l'espill? Haurà vist el CUP en un estat ebri? Només voldria deixar un apunt de Mikhaïl Bakunin sobre el tema. (Algú discutirà la seua autoritat dins … [Link]

::: BLOGS DE LLETRES :::

[Dos poals de sabó] I ja està!

No es pot ser més intel·ligent. [Link]

[Radiacions] Rabieta

Ara faré allò que fa tanta rabieta, que és parlar d'una exposició que ja han tancat. Mala sort. Jo la vaig agafar un dels últims dies, quan semblava un agradable mercat de Kalaff –per dir-ho a la manera dels anys trenta– que feia justícia al seu leitmotiv: el Paral·lel d'abans de la guerra. Un ampli grup heterogeni –escolars, senyores grans,… [Link]

[La mirada del balcó] 4 de Llagostera

Si us ve de gust enviar-me fotografies de balcons, podeu fer-ho a lgiraltt@gmail.com. Gràcies!? [Link]

[Poemes al Pati] L'Art Poètica de Pere Gimferrer

Un poema molt curt de Pere Gimferrer. Curt, intens. ART POÈTICA Alguna cosa més que el do de síntesi: veure en la llum el trànsit de la… [Link]

[Lourdes Boïgues] HA NASCUT UNA HEROÏNA…

…i li diuen Arc. És una princesa, però també és una proscrita. Els bruixots de l’Oracle l’han maleït, el Rei vol matar-la, els boscatans la fan presonera, ha esclatat un guerra cruel al seu voltant… Però res d’açò atura Arc, perquè una heroïna mai no es rendeix. Arc vencerà per damunt de totes les dificultats i vosaltres també,… [Link]

[Salvador Jàfer] Vicent Baydal: "Balansiyya en cinc actes"

Ben poca cosa ha quedat dels més de cinc segles de la València andalusina (c. 714-1238). Algunes traces de la muralla urbana i unes quantes peces arqueològiques extretes de baix terra, com ara ceràmica o monedes. Tanmateix, no ens han quedat ni mesquites, ni banys ni altres bells edificis que han conservat ciutats que foren conquerides… [Link]

[atlàntida] COM SI NO SE N'HAGUÉS ANAT

Fa un any que morí Emili Teixidor, el 19 de juny de 2012. A Roda de Ter es trobaran amics seus per a compartir el buit que va deixar i l’ompliran amb la presència de la seva obra literària, que no… [Link]

[Titivil] Sardenya o l’illa germana

Caminem distrets per Via Roma capital de capitals, fixant-nos en algun dels creuers vinguts regularment des de la península, que descansa fondejat al port, mig adormit. Girem a mà dreta, seguint… [Link]

[Costumari Durbà] Un any de CAMINS AL SUD

Sagunt va acollir la presentació més multitudinària i la més emotivaUn any després de la publicació de Camins al sud per l’editorial Germania (Alzira), torne a aquest costumari en un intent de… [Link]

[La presó de l¹aigua] AQUEST DIJOUS, ACTIVITATS A OLIVA I GANDIA

–Al Casal Jaume I de Gandia, a les 20.00h, Carles Miret presenta el llibre BELLESES ARBITRÀRIES, guanyador de l'any passat del premi Senyoriu d'Ausiàs March de poesia. En parlarà Isabel Canet. De menuda t'agradava menjar magranes. Intentava recordar totes les magranes: sobretot les menjades, però també les penjades, les tendres, les madures i… [Link]