Lectures

  • Falta de compromís institucional

    Encara enmig de decensís perquè esta ¿primera? presidència d'Enric Morera i d'una mesa de les Corts plural i progressista s'acaba amb la sensació que la legislatura ha estat desaprofitada —no perduda, però sí prou malbaratada, ¡i encara queda quasi un any!— pel que fa la millora institucional, a la reorganització administrativa de les Corts, a les possibilitats d'avanç laboral i professional, […]

  • T'HO DONARÉ TOT

    Si en la seua anterior novel·la, Temps de llum (Columna edicions, 2016), Sílvia Tarragó ens oferia una història que abastava quatre dècades de la segona meitat del segle XX a la ciutat de Barcelona, en la seua segona novel·la, T’ho donaré tot(Columna edicions, 2017), Tarragó ho fa dels trenta primers anys de la mateixa centúria. En aquesta ocasió l’excusa són els orígens de la urbanització de la muntanya del Tibidabo.La imatge que ens oferix de Barcelona la nostra autora és la d’una ciutat cosmopolita, capdavantera i un tant bohèmia, una ciutat immersa en grans transformacions urbanes i socials, centre de […]

  • FORA DE MIDA

    (via @etfelicitofill) […]

  • U d'únic

    Cançó de la setmana: Es glänzt so schön die sinkende Sonne (H. Pfitzner) - S. Hasselhorn, T. Miyazaki   Sempre m'ha interessat aprendre sobre els mecanismes que porten el nostre cervell a valorar aquesta o aquella música. Per què a uns ens apassionen coses que a uns altres ens deixen indiferents? Preparant aquest article m'ha vingut al cap una entrada antiga en la que us explicava breument de quina manera funciona el cervell quan escolta música. Resumint-ho molt, que una música ens agradi o no depèn del compromís entre el que anticipem, perquè ja ho coneixem, i el que ens sorprèn, perquè és nou. […]

  • Suant com un carreter

    M'entretinc fent un poc de recerca sobre una expressió que Eugeni Reig volia aclarir si venia o no de l'anglés: «sweat like a porc». Certament, es veu que l'han popularitzada en anglés, però el cas és que la versió més antiga que localitze per Internet —i ja sé que és ben limitat, això— és francesa, del 1690: Antoine Furetière, Dictionnaire universel (Google Llibres). En l'entrada «porc»: «il su&eum […]

  • La consciència en un plat

    Fa uns mesos, en el debat posterior a una taula rodona en la qual participava, vam discutir sobre l’impacte de la ciència en la societat. En resposta a una intervenció del públic, vaig dir que la ciència és la nova filosofia. Això no va caure gaire bé a uns filòsofs que hi havia a l’audiència, que de seguida van arrufar el nas. Però, més enllà dels ànims de provocar, realment pensava, i encara penso, que l’afirmació és cada cop més certa.Per començar, la definició etimològica de filosofia, l’amor al saber, es pot aplicar literalment a qualsevol ciència moderna. Tot els que fem […]

  • RETRAT DIGITAL D'UNA DAMA NOUCENTISTA

    Hi ha autors als quals no nego mèrits però els quals, per raons inexplicables i subjectives, no m'acaben de fer el pes. Un d'ells és el molt lloat Banville, candidat possible i probable a algun proper Nobel. Tampoc em fa sempre el pes en el seu alter ego, Black. I això em passa, així mateix, amb una de les icones de Banville, Henry James. Tot i amb això admeto que un i altre escriuen molt i molt bé, per això paga la pena agafar sense prejudicis qualsevol llibre seu.Una de les novel·les de James més coneguda, que hem pogut veure en pel·lícula, com d'altres, és el Retrat d'una dama, un llibre molt llarg, considerat per alguns entesos el millor de […]

  • Baldament valencià

    Hui hem tingut l'última reunió sindical —taula negociadora— de la temporada. Espere. L'ànsia prèvia i el cansament posterior no han tingut més recompensa que intentar mostrar que els nostres criteris contraris tenen més fonament que quasi totes les decisions adoptades per la majoria i avalades per un politiqueig absurd. En suma: es pot aprovar un concurs oposició en les Corts amb una qualificaci&oacut […]

  • Violència paratextual i de pretesa crítica

    I qui ens rescabalarà del greuge que aquest món editorial tan cregut i tan modern, tan feminista, està causant a les obres de les dones que publica? Cobertes, solapes, faixes; falques audiovisuals, ressenyes amigues, presentacions íntimes, etc. Qui n'inventariarà l'imaginari i els llocs comuns, el llenguatge argòtic, buit, anacrònic, precari, aliè a la literatura que embolcallen...? És un crim. […]

  • Què et suggereix...?

    Aquesta imatge? […]

  • 2n any Llegir el Teatre a Santa Coloma de Gramenet

    Per segon any consecutiu, la Biblioteca Central de Santa Coloma, ha organitzat un taller de Lectura de Teatre, amb l'Andreu Banús com a conductor de les tertúlies. Des de l'octubre fins al juny, hem llegit un total de 8 obres dels autors: Eugène O'Neill, Lope de Vega, Josep Maria Benet i Jornet, Gabriel Calderón, Òscar Wilde o Yasmina Reza. El cert és que a través, de diferents autors/res i compartint opinions o interpretacions de les obres amb els altres lectors i lectores hem après a llegir més enllà de les línies. També hem anat a veure algunes obres, una d'elles La importància de ser Frank, dirigida per David Selvas amb una adptació […]

  • Article: Es pot ensenyar a escriure teatre?

    La setmana passada, vaig cursar un intensiu titulat "Quines són les veritables normes?", a l'Obrador de la Sala Beckett, i conduït per la dramaturga i autora Victòria Szpunberg. I a partir d'aquí, podem preguntar-nos: es pot ensenyar a escriure teatre? El cert és que aquests sis dies tan intensos, la professora ens va explicar les diferències entre autor i dramaturg, entre escena i extraescena... I mitjançant diferents exercicis d'escriure escenes, acotacions, monòlegs, soliloquis, cada dia els aprenents llegíem els textos, i tant la mestra com els i les companys i companyes ens oferien consells per millorar-los Ensenyar a tenir un estil potser no, però ensenyar les eines […]

  • Estiueig.

    Hui comença el meu estiueig; per circumstàncies que no vénen al cas, aquest estiu més tard que mai. Per ser exactes seria millor dir que ahir vam fer el trasllat a la segona residència sense abandonar la primera, que és el que te, tenir el costum de canviar a un lloc prop, allò que s'anomena al raval, canviar d'aires sense canviar ni d'aigua.Parle d'estiueig perquè aquest trasllat temporal el faig ara, a l'estiu, però en realitat si estiueig és sinònim de canvi de vida, de rutina, d'hàbits, en realitat tot just hui fa quatre anys que estiuege, per estar gaudint de la jubilació.Si, hui, a més a més de la tradicional festa de la Verge del […]

  • JARDINS A LA BUTXACA I LA RÀDIO SOTA EL COIXI

    Elegía XI (fragment)Cuando derrite el cielo el sol de juliobuscan los bueyes las espesas sombras;los segadores de color cobrizo,las frescas jarras y los pozos húmedos,las cabras, los retoños del olivo,y yo -lento y errante por el día-la terrestre dulzura de tu cuerpo. Ricardo Molina (1916-1968)Moltes coses que sé i recordo les he après gràcies a la ràdio. Escoltar la ràdio des del llit, a les fosques, en aquelles èpoques llunyanes de la meva infantesa, tenia un valor afegit, una mena de misteri lligat a l'escassedat de possibilitats de l'època. Tan sols posseíem, aleshores, un aparell, una voluminosa Telefunken comprada de segona mà, que calia […]

  • Glaçades de maig

    Un altre poema del darrer llibre de Marzanna Bogumiła Kielar, que vaig presentar un temps enrere al blog.GLAÇADES DE MAIGUna glaçada tardana a la primavera ha fet malbé els capolls plens,ha mossegat els brots dels fruits en els pomers de tronc baix,les groselles roses i vermelles als arbusts.Ara els hem d’ajudar: s’han de desglaçar lentament, ens diu la memòria. Se’ls ha de donar ombra perquè l’aiguano es mogui massa ràpid, no trenqui els teixits. Embolcats, s’han de desglaçar a poc a poc, en la foscor,sense aferrar-se gaire a la vida. Els capolls glaçats,llambrejants, han d’aprendre a renèixer instant a instant, i en un instant […]

  • Cita dominical / 504: Detlev Claussen

    L'inteŀlectual ha de considerar més important la qualitat de la seua mercaderia que l'èxit i la carrera. Tan sols així mantindrà viva la memòria de la llibertat. Detlev Claussen, «Els inteŀlectuals, entre la "crisi de la raó" i la "fi de la hitòria"», segons la traducció de Gustau Muñoz, L'Espill, núm. 1, hivern 1999. […]

  • Dia de missa...

     Avui és diumenge i el diumenge és la Pasqua de la setmana. Recorda, en el ritme setmanal del temps, el dia de la resurrecció de Crist. Pels cristians, catòlics i practicants és precepte dominical, assenyalat per Déu en el tercer manament del Decàleg, "santificar les festes", és obligació, testimoniatge i pertinença de fidelitat a Crist i a l'església.Però les esglésies cada dia al nostre País estan més buides. El nombre de fidels practicants i també, el de preveres oficiants, disminueix pràcticament dia a dia. En l'actualitat, els uns i els altres, som majoritàriament gent gran, molt gran, la qual cosa fa […]

  • GRONDEUR

    A París, el 14 de juliol. […]

  • Sunday Morning 2018-07-15

    Photo by Denny Müller on Unsplash Algunes lectures d’aquests darrers dies. African Multiregionalism: the New Story of Humanity’s Origins Several new discoveries suggest that our species didn’t arise from a single point in space. Instead, the entire continent was our cradle. Brutalist Web Design A website’s materials aren’t HTML tags, CSS, or JavaScript code. Rather, […]

  • Somnis i inquisicions

    Estem malparlant d'Europa i desitjant que arribe realment a concretar-se eixe espai dels somnis democràtics. A pesar que a voltes tenim malsons que mos fan despertar a mitges abans d'hora, i mos vegem enmig d'una mar comprenent que tots som migrants cap algun món millor. I el cas és que només hi ha un món possible. Que siga possible no vol dir que haja de ser pitjor, però va com va, entr […]

  • La remor de les ones

    La remor de les ones ens balanceja somni endins trencant la rigidesa dels esculls, deixant fluctuar clares la nit, la set i l’ombra. El vent apropa els cossos àvids d’estrelles, una lluna invisible regalima dels llavis amants. La mar és una gran pell, un gran jardí. En som l’aigua, en som la llum. […]

  • QUÍMICA ESTIVAL

    Enmig de tanta tonteria ambiental, sàpiguen que acaba de sortir el primer senzill d'un disc nou (Evening Machines) de Gregory Alan Isakov. Als senyors @ClaretVives, @danicapoblog i a mi una cosa així ens arregla el mes. Espero que ara a algú altre, si no el coneixen, també. Apa, i bon cap de setmana. Ah, i visca els països petits. […]

  • Estiu comercial

    Encara que ha pegat un arruixó —havien dit que seria de fang—, no ha refrescat gens. Ja estem definitivament assetjats per la calor. Mos pega per anar a vore mobles a un centre comercial. Essencialment, uns cadirots per a seure quan decidim llegir-mos ho tot, tot lo del món que mos queda per llegir. Un somni d'estiu. Entenem que això siga un recurs per a passar el dia de maner agradable en estes […]

  • White Flowers by Brendan Bonsack

    A new videopoem from Australian poet Brendan Bonsack. […]

  • The Hungriest Animal Alive by Patricia Killelea

    A new, author-made videopoem by Patricia Killelea. […]

  • Blanc de lluna (diàlegs espill) VII

    Verals ignotscreuen l'espai del tedi.Amics de l'alba,portem la llum als musclesd'un espill esquerdat.Vicent Alonso, Albes d'enllocD'un espill esquerdathem tret rajos de llum,flascons de versosque hem vessat rost amunti s'enlairaven. […]

  • Anyone Can Buy a Seat in the Cinema by Laura Seymour

    Maggie Clark's film of a poem by Laura Seymour, part of a collaboration between Magma Poetry and the University of Edinburgh. […]

  • Vaques pasturant als afores del paradís

    Títol: La penúltima bondat: assaig sobre la vida humanaAutor: Josep Maria EsquirolQuaderns CremaBarcelona, 2018175 pàgines  L’assaig és un territori esquiu. Per definició conté incerteses i càlculs de probabilitats que contribueixen a desdibuixar les seues fronteres. El seu creador, Montaigne, va voler que fóra així: no va infantar un gènere tancat, de regles precises, sinó que va preferir proporcionar una manera de conduir-se pels viaranys de la vida, un sistema de lectura i un patró d’escriptura que bevia directament de les fonts més recòndites del jo. Aquest subjectivisme l’acostava a la poesia, però al mateix […]

  • Tresor

    Entre les fulles del llibre que et llegeix, llisca una postal antiga d’un poble travessat per un riu. En acariciar la troballa, navegues amb la barca dels dits riu endins en busca d’una llum capaç d'encendre els dies sense sol. Cerques, a les palpentes, però confiat, el llambreig d’una vida. Saps que el teu tresor amaga un rostre nou i que a través dels seus ulls de pont passarà aquell riu. Que hi passarà amb els corrents invisibles dels versos que t’hi porten.Troballa […]

  • The Shadow by Lucy English

    Jack Cochran and Pamela Falkenberg of Outlier Moving Pictures collaborate with poet Lucy English. […]

  • Two poems by Liu Xia

    A secretly filmed video of Liu Xia reading her poetry while under house arrest. […]

  • Brindis

    Passejava pels carrers de la ciutat, en festes, i semblava que l'atmosfera se n'hagués impregnat, tant que li va fer la impressió que no respirava oxigen, respirava festa. I això que ara, a mitjan matí, no hi havia música, ni desfilades, ni res que ho delatàs, només l'aire que es respirava. De vesprada, i sobretot de nit, ja seria una altra cosa però ara, al matí, tothom treballava, anava i venia, comprava al mercat... i en les cares de la gent, en les seues paraules no dites, en els seus gestos farcits d'un silenci animós, hom percebia la impregnació generalitzada d'aquesta atmosfera festiva que sobrevolaria la ciutat tota la setmana fins que el darrer dia, […]

  • Threshold by Ocean Vuong

    A poem by the justly celebrated young poet Ocean Vuong, translated to film by Michelle Cheripka for the Visible Poetry Project. […]

  • La vida secreta de les paraules: «safareig»

    «Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»Isabel CoixetSegons aquest Passa la vida, hi vam publicar l'última entrada de la secció «La vida secreta de les paraules» el dia 17 d'abril de 2017. En aquella ocasió, ens hi vam recrear en la vida secreta de «sitiet». I un any i quasi tres mesos després —això pot ser?!— hi tornem, amb una paraula que és antropologia pura, amb tot de contalles relacionades i de dites populars, i amb un ric patrimoni associat que en deixa constància de la seua bellesa arquitectònica —i si no, que li pregunten a Agnès Vidal i Vicedo, que deu ser qui més en sap, en tot el País […]

  • Misery by Sarah Sloat

    A collaboration between Sarah Sloat (words, images) and Marie Craven (video) with music by Gurdonark. […]

  • The Bird by Matt Dennison

    Two interpretations of a Matt Dennison poem by Jutta Pryor, the first incorporating a flute improvisation by Bruno Gussoni. […]

  • Un Museu del Segle d'Or en el Convent de Sant Doménec de València, per què no?

    Ciutat Vella de Lübeck, Patrimoni de la Humanitat. Foto: H. Blosey Lübeck és en l'actualitat una ciutat mitjana de la República Federal d'Alemanya, amb uns 220.000 habitants (com, per exemple, Elx, Oviedo o Cartagena). Ubicada entre Hamburg i Rostock en la desembocadura del riu Trave, és, juntament amb Kiel, la principal urbs germànica de tota la zona bàltica, molt propera a Dinamarca […]

  • L'ánima i els seus pèls púbics

    Títol: JerusalemAutor: Gonçalo M. TavaresQuid Pro Quo EdicionsPollença, 2018Trad. d’Anna Cortils Munné247 pàgines  Quan un escriptor que comenta els llibres que ha llegit s’enfronta a un títol com aquest, automàticament només té una tasca possible: intentar fer arribar al lector que encara no ha tingut la sort de navegar per les seues pàgines una part significativa de les sensacions que hi ha atresorat goludament. Aquest és l’únic repte raonable.  Dir que m’ha agradat Jerusalem seria poc: m’ha entusiasmat. Feia temps que no m’acarava amb un relat de tanta potència literària, amb un estil tan […]

  • Escriure a les palpentes [Fleur Jaeggy]

    Fleur Jaeggy, Proleterka (Edicions Les Hores) Traducció: Anna Casassas “Començo a escriure suprimint text dins del meu cap des del minut u”, declarava Fleur Jaeggy en una de les poques entrevistes que ha concedit al llarg d’una carrera llarga i poc “productiva”, si té cap sentit mesurar les carreres literàries a pes. Nascuda l’any 1940 […]

  • "Hic et nunc Aquí i ara hem esmicolat l'àmfora lacrada de fang antic i ens hem afanyat a vessar..."

    “Hic et nunc Aquí i ara hem esmicolat l'àmfora lacrada de fang antic i ens hem afanyat a vessar l'oli a les nafres arcaiques de la nit. El temps robat no esdevindrà futur sense batre el present a l'altar orc dels sacrificis. Forçats, negat l'ús del visceral llenguatge, el valor  dels nous signes, jocs sorgits de les boires, urpeja el dol dels nàufrags. A recer del llarg hivern, covats el gra i el foc a l'aixopluc fecund, sacseja el temps. Aquí i ara  el poema no és vàlid si no esmolem el tall dels mots, clau i eina per escorxar l'obscur pes dels taüls. Perquè  el temps robat ens fueteja” - Convivència d’aigües, Zoraida […]

  • "—La nostra connexió és eròtica-anunciava jo ara i adés. —¿Ah, sí? —responia Joe amb interès. —Ni tu..."

    “—La nostra connexió és eròtica-anunciava jo ara i adés. —¿Ah, sí? —responia Joe amb interès. —Ni tu ni jo sabem apreciar l'estructura ni el contingut de la ment o l'esperit de l'altre. Només ens compenetrem per mitjà de l'excitació sexual. Ell es feia un tip de riure. Jo havia inventat la roda. —Sí, estimada —deia amb paciència—. Així es com són les coses entre homes i les dones. La connexió, com en dius tu, és eròtica.. ¿I què? ¿Què vols dir, descrivint així la nostra relació? —No m'agrada gens —li vaig […]

  • say your prairies by Martha McCollough

    The latest author-made videopoem by Martha McCollough. […]

  • Torno l'1 d'octubre

    […]

  • Blanc de lluna (diàlegs espill) VI

    Cap als teus llavis,tota una mar d'afanysporta l'onada.Que mai la llenya estèrilno creme els meus desigs! Vicent Alonso, Albes d'enllocNo creme els meus desigsmentre la nit avança!No en sap, d'amor?Si em parlasses de tut'ensenyaria. […]

  • An Antelope’s Eyes by Sophia Buchanan Bannister

    Directed by Christina Ellsberg for the Visible Poetry Project. […]

  • L'únic i veritable motiu

    Títol: Llum a l’atzucacAutor: Ramon RamonEditorial BromeraAlzira, 2018322 pàgines  Ramon Ramon (Catarroja, 1970) es va donar a conèixer com a dietarista amb el volum Dins el camp d’herba (Perifèric, 2014). Molts vam saludar aquella incursió prosística com l’estrena d’una veu interessant, amb coses a contar. El volum incloïa anotacions datades entre els anys 2009 i 2012. Llum a l’atzucac, ara, renova l’excitació monològica de Ramon, aquesta vegada en el lapse 2012-2016.   Venint del camp de la poesia, era inevitable que la prosa de Ramon tinguera el treball de cisell d’algú avesat a resoldre els conceptes fent-los passar […]

  • J. V. Foix, investigador en poesia. Manuel Guerrero. Editorial Empúries. 1996.

    El més extens dels assaigs sobre el pastisser de Sarrià. Vida, obra, context i derivats que expliquen amb prou detall i una àmplia bibliografia un dels autors més importants de la cultura catalana, és a dir, universal. “J. V. Foix, un univers múltiple i divers els esclats lluminosos del qual tot just comencem a entreveure. La vida del poeta s’inicia i es clou a Sarrià, Barcelona. Fora de les seves estades estivals al Port de la Selva, les seves caminades pel país i algunes sortides escadusseres a l’estranger, la biografia de Foix és sobretot una profunda aventura interior, espiritual i intel·lectual, de la qual ens han previngut els rastres […]

  • Blanc de lluna (diàlegs espill) V

    La nit es perdal fons del teu esguard.Verges d'oblit,ja grifolen imatgesal celobert del somni!Vicent Alonso, Albes d'enllocAl celobert del somnihe vist un brot de llum.Són els teus ullsque encenen focs d'hivernquan prop meu passes. […]

  • Jordi Mas i el camí que mena fins a 'La destral del vespre, l'aixada de l'alba'

    El poeta Jordi Mas, el qual hi afegeix el seu segon cognom, López, quan allò que publica són textos acadèmics o traduccions del japonès d'altres poetes o escriptors, va presentar el seu últim llibre, La destral del vespre, l'aixada de l'alba (Edicions del Buc, 2018), entre dijous i dissabte passat, a València, a Gandia i a Alcoi. El vaig acompanyar en els dos últims llocs i, entre moltes altres, aquestes són algunes de les idees que van sorgir mentre vam conversar en els actes compartits.Portada del llibre, amb el segell inconfusible del dissenyador Dídac Ballester. Jordi Mas (poeta) havia publicat Autoretrat amb esfinx (Omicron, 2008), Horus al desert (Ajuntament […]

  • Festa de la Poesia a Sitges

    Que la Cèlia Sànchez-Mústich em truqués i ella i el Joan Duran em convidessin a participar a la Festa de la Poesia a Sitges d’enguany em va fer molta il·lusió, tanta que gairebé sense pensar-m’ho vaig dir de seguida que sí que hi aniria. Fins ara havia anat a la Festa de la Poesia com […]

  • Aroma

    En els marges dels caminson construïm el futurnaixen flors que desprenen,indòcils i insubmises,la flaire dels versos d’allò possible.Respirem-la,aquesta aroma que ens inventa. […]

  • L'heroi inequívocament humà

    Títol: Tirant lo BlancAutor: Joanot MartorellEdició a càrrec de Víctor LabradoInstitució Alfons el MagnànimValència, 20181.384 pàgines  Un escriptor valencià és obligat que observe un tracte ben íntim amb Tirant lo Blanc. Al capdavall, és la novel·la que ens representa al món, el relat fundacional del que va ser i podria haver sigut aquella València munífica del Segle d’Or, quan uns pocs cavallers i alguns burgesos entusiastes van arborar en poc de temps una literatura prodigiosa, un passaport extraordinari per al conjunt de les lletres occidentals.  He llegit sencer el Tirant en un parell d’ocasions. La […]

  • Iehuda Amikhai. Clavats a la carn del món. Continuar vivint. Negar l’oblit per uns moments.

    Traducció de Manuel Forcano. Negar l’oblit per uns momentsno et portarà res de tot allò que fousinó el fardell buit del recordcom la feixuga bola lligadaa una clau d’hotel.Però el record no t’obrirà mai mésaquelles cambres.Recordo que vam seure al costat de la finestrai de sobte va començar a tronari de sobte la plujai de sobte vam començar a desestimar-nos. […]

  • D’Hortons 2018 / Poetes a la Bassa Gran

    Aquest any que en fa 200 que Sant Llorenç d’Hortons es va convertir en un municipi independent del de Gelida, l’Ajuntament ho ha volgut celebrar amb tota una colla d’actes i, entre aquests, hi haurà també un recital de poesia que hem anomenat D’Hortons 2018 / Poetes a la Bassa Gran. Després que l’Ajuntament em […]

  • Fotografia i creació

    Quan em va dir que el seu marit inaugurava una exposició de fotografia vaig pensar... vaja, hauria preferit que fos de pintura (ell és pintor), però bé, hi vaig anar de tota manera.  Les fotografies, totes en blanc i negre em van sorprendre perquè no eren fotografies a l’ús, més aviat semblaven quadres. Fotografia abstracta, ens va dir. Les obres exposades són una selecció de diversos projectes que ha realitzat. Al llarg de la presentació, l’autor va explicar que ell no sortia al carrer i fotografiava allò que li cridava l’atenció sinó que el procés era a la inversa. S’asseia davant d’un paper en blanc i […]

  • "¿Ves aquel punto en la niebla? Ese puede ser tu gran amor"

    “¿Ves aquel punto en la niebla? Ese puede ser tu gran amor” - Nacho Vegas […]

  • "Y el tiempo continua con su brutal tarea"

    “Y el tiempo continua con su brutal tarea” - Nacho Vegas […]

  • Carta al fill [Marilynne Robinson]

    Marylinne Robinson, Gilead (Edicions de 1984, 2018) Premi Pulitzer 2005 Traductor: Emili Olcina Un escriptor crea un món quan en una o més de les seves obres hi trobem representada una realitat tan viva com la que ens envolta, encara que sigui del tot inventada: Marylinne Robinson (Sandpoint, 1943) és un dels grans noms de […]

  • Los pensadores. Daniel J. Boorstin. Traducció de Santiago Jordán. Editorial Crítica. 1999.

    Després dels volums Los descubridores i Los creadores es clou aquesta trilogia sobre la història de la humanitat amb aquest volum sobre el pensament i la seva evolució al llarg dels segles fins avui mateix. “La cultura occidental ha conocido tres grandes épocas de búsqueda. En primer lugar estuvo la heroica empresa de los profetas y los filósofos, que buscaron la salvación o la verdad en el Dios de los cielos o en la capacidad de raciocinio que nos es innata. Luego vino una época de búsqueda colectiva, de emulación de la civilización en el sentido democrático y, por último, más recientemente, la era de la ciencas sociales, en la […]

  • Blanc de lluna (diàlegs espill) IV

    Vèncer els motsmentre la nit s'ajupa frec de llavis.¿De quin deliri véns,regalimant silenci?Vicent Alonso, Albes d'enllocRegalimant silencivas arribar a mi.On són els motsque a poc a poc brollarena colps d'estima? […]