Lectures

  • AMORS ESTRANYS I GLAMOUROSOS

    No ho he fet a posta però amb aquesta ja van tres entrades al blog que fan referència a personatges famosos, Maria Callas, Montgomery Clift i, avui, Gloria Grahame, tots tres de l'edat més o menys dels meus pares, pràcticament contemporanis i morts de forma prematura. El motiu és que, malgrat els comentaris que m'han arribat sobre la mediocritat d'una peli amb un títol tan llarg com Film Stars Don't Die in Liverpool, sentia curiositat per veure com se'n sortia Bening. La pel·lícula és pesadeta, massa llarga, i qui sàpiga poca cosa sobre Grahame es quedarà més o menys igual, llevat del tema de la seva relació amb Peter Turner, que imagino que […]

  • infracció i persistència

    Hi ha funcionaris i càrrecs polítics en l'administració pública que no treballen ni per a l'administració ni per als ciutadans. Per tant, qualsevol instrument de poder democràtic legítim esdevé un instrument de deslegitimació de l'acció pública. A voltes són funcionaris o polítics que abusen dels subordinats o dels ciutadans o els menystenen i mlatracten aprofitant la seua posició i les seues […]

  • Un esquer de franc

    Natalia Malek neix l’any 1988. Ha publicat dos llibres de poemes, un dels quals ha estat nominat a un dels premis de poesia més importants de Polònia. I l’any passat va publicar el tercer, que li ha valgut una altra nominació, en aquest cas per al Premi Szymborska, que es donarà a principis de juny. Aquest llibre, a banda de la particularitat dels poemes, d’un estil que trenca les expectatives del lector, també juga amb altres elements. Hi ha fotografies d’Anna Grzelewska. I la distribució dels poemes està alineada en la part baixa de la pàgina, segons l’editor de la col·lecció on ha publicat Malek el seu llibre, només amb ella han […]

  • Escarabatre

    M'envesquen son i somni amb passadibles llaminers i en desperte encapollida. Catatònica i sense germà, amb el to do list que m'ofega... […]

  • Si la música fos

    Si la música fos l'amagatall            on desar les paraules preferidesperquè no et fugin mai, potser podriescantar aquest plor que ha volgut plorar en vers.Potser podries cantar la llunyania,    ballar amb els braços sense moure els peus,encaixar el vers que no encaixa en la veu, com la gemma en l'anell d'una promesa.Que no hi veu ni sap dir clavello rosa,   el trau de la solapa de la boca.Foto: Anna Buxaderas […]

  • BLA

    Les lliçons, millor dels infants o els animals. […]

  • Som informació

    La informació és poder. No cal explicar-ho gaire, això tothom ho té clar. Però potser no tots ens adonem que la biologia també és informació. De la mateixa manera que qualsevol ordinador té el seu software, el “hardware” biològic depèn d’una sèrie d’instruccions emmagatzemades en un substrat físic, susceptibles de ser llegides quan sigui necessari. Parlo, naturalment, del genoma.Gràcies als grans avenços en les màquines que llegeixen ADN, actualment estem generant incomptables terabits de dades biològiques a preus assequibles, i els guardem en bancs, molts d’ells d’accés […]

  • Vull

    Vull invocar la pluja la veu del tro els pètals despresos el murmuri de l’aigua. Vull caminar per camps xops ser dona descalça fada i bruixa nascuda d’un núvol de vent i lava. Vull inspirar verds translúcids petons de fang cirerers carnosos clara esperança. Vull ser-ho tot i no vull ser res. Vull omplir-me i […]

  • NAUFRAGIS VITALS

    Pel juliol del 2016 es van complir cinquanta anys de la mort de Montgomery Clift, un personatge complex i autodestructiu. De fet hi ha qui va considerar la seva mort una mena de llarg suïcidi. A la sala Àtic22 del Tantarantana i, de moment tan sols durant una setmana, l’actor Pau Sastre es deixa gairebé la pell en un monòleg llarg, amb un atrezzo modest i l’ajuda d’algunes fotografies projectades, per fer un recorregut per aquest precipici pel qual va davallar l’actor. L’any 1956 Clift va sobreviure a un greu accident de cotxe, en tornar d’una festa organitzada per la seva gran amiga, Elizabeth Taylor, qui, de fet, li va salvar la vida en poder treure-li de la gola […]

  • Cita dominical / 496: Hannah Arendt

    La raça no és, políticament parlant, el començament de la humanitat, sinó el final; no és l'origen dels pobles, sinó el declivi; no és el naiximent natural de l'home, sinó la seua mort antinatural. Hannah Arendt, The origins of totalitarianism. […]

  • SWEET SILVER SONG

    Ahir vaig anar a fer el meu homenatge particular al Liverpool. […]

  • L'arrel de tota saviesa

    La meva prehistòria,el que vaig tenir el privilegi de viure,és com la pautaen aquest full on ara componc.Tota la meva joia d'escriureprové del que em dicta el passat.No puc redactar sense el margeque permet de respirar el text,ni sense l'espai de versque em permet d'allargarel sentit del poemacap a l'horitzó on es trobenel record i el somni.Jo, com Carner,també sóc de cor fidel. […]

  • Sunday Morning 2018-05-20

    Photo by Cristina Gottardi on Unsplash Lectures d’aquests darrers dies. Chatbots are saints Although chatbots have been presented as a means of humanizing machine language — of adapting computers to the human world — the real goal all along has been to mechanize human language in order to bring the human more fully into the […]

  • Els gestos d'acord

    En vista de les actituds i les gestualitats durant les negociacions sindicals, tinc la temptació de no assentir ni mostrar conformitat quan les persones. Més encara, d'actuar a la contra, mostrar desacord quan estic d'acord i al revés. Perquè pareix que això ha de ser una de les lliçons que he de traure de la meua experiència sindicalista: els contraris —a pesar que siguen treballadors […]

  • PARAULA DE CALLAS

    Maria by Callas és un bon documental sobre el personatge, dirigit per Tom Volf, que recorre a filmacions poc conegudes, a fragments d'entrevistes i a cartes personals de la cantant. Això li dóna una categoria diferent a la d'un biopic convencional, el fa més interessant i mostra l'evident admiració del director per la diva. I és que la imatge que trobem, centrada, com diu el títol, en les pròpies paraules de la cantant, és molt pietosa amb el personatge. Ens mostra una dama fràgil, amb una infantesa trista i una mare poc agradable i ambiciosa. Maria Callas explica que el destí no es pot defugir i que, de fet, el destí d'una dona hauria de ser […]

  • Like a Rolling Stone

    Les temporades que abans passava a Barcelona ara les passo a Romanyà de la Selva, davant d’aquestes muntanyes segures, sempre verdes, que em donen grans quantitats de pau, a mi, que durant anys he fet, o he hagut de fer, de pedra que rodola.  M. Rodoreda, Romanyà (citada a Espais Escrits) (Re)Creació i condició codolar. […]

  • "SantaCatalina": una iglesia y un futbolista.

    A finales del siglo XIX un bebé es abandonado en la iglesia Santa Catalina de Alzira. Se le da por nombre Eustaquio, santo del día; de apellido adopta Santacatalina, como la titular del templo. Pasan los años, 1919, Eustaquio tiene un hijo, Nicolás, y otros cinco. Las vicisitudes de la maldita Guerra Civil lo llevan desde el Port de Sagunt al Grau de Castelló, dedicándose a la dura tarea de faenar en la mar, como reza En el escudo de tu historia, de los amigos Conrado Marín y Miguel Ángel Serer. Ese joven Colás se convierte en la década de los 40 en figura del C.D. Castellón en 1ª división, formando una media de lujo junto a Guillén y […]

  • Rituals negociadors

    Els divendres, faves tendres. De matí, encara, per si no n'havíem tingut prou dijous, comissió tècnica sobre l'oferta pública d'ocupació d'enguany. Un nyap darrere d'un altre, per no perdre el costum cortesà. El mateix ritual de quasi sempre: hem de confiar en les seues propostes, per mal redactades, ambigües o arbitràries que siguen; en canvi, les nostres sempre són exagerades, pretencioses o […]

  • Per dir-ho heideggarianament, diguem-ne

    Ser, aquí, amb la carnsuada del pernil del món, aquí suara amb la veu esqueix-ant-se entre la pell i l’òs,la veu curant-se.  &nbs […]

  • Supremacisme dialèctic

    No sé si encara pensen que n'hi ha, però hi deu haver alguna diferència entre «escriure» i «ser». Entenc que qualsevol podria escriure qualsevol desficaci. Però diria que per a ser un desficaciat cal dur avant en la realitat això que dius. En tot cas, començar un debat dient que algú «és» en lloc de dir que algú «ha escrit», ja mostra que no hi ha intenció de debatre i d'acceptar raonaments n […]

  • "A huevo"

    Així, en castellà, tot i que haguera pogut titular el comentari amb el mode adverbial més nostre "en safata", expressió que emprem acompanyada dels verbs estar o tenir, per designar allò que és fàcil, és el que he pensat al llegir el comentari que el portaveu adjunt del Partit Popular a l'ajuntament de Castelló, el senyor Pérez fa, i que publica el diari digital "Castelló informació", alertant al veïnat del -segons ell o el mateix partit-, buit de govern a la nostra ciutat per absència de l'alcaldessa i de la vicealcaldessa per viatges oficials en aquests dies.Tot i que al seu comentari diu que el seu grup no està en contra dels viatges […]

  • ICH ERINNERE

    Ich erinnere die Liederdie die langen Karawanenzüge begleitetenbei der Eroberung eines weissen Raumes,und erneut lastest auf mir die Schwere jeden Wortes.Ich wandere Tag und Nacht durch eine erdachte Landschaftdabei denke ich an die zerknüllten und in den Müll geworfenen Stunden,auch an jene in denen Wesen Leib und Seele annahmenmit deren ich das schmieden wahrtaft wirkender Scheinwelten spielte.Ich erinnere und lecke meine Wunden wie eine alte Katzedie sich hochnässig und überheblich weigert, Niederlagen einzugestehen.Ich erinnere und schreibe rachsüchtig mit Katzenklauen.***Traducció de Mar Monsonís i Michael Platz […]

  • M'agradava el cognom

    Kasper Bajon va néixer a Varsòvia l’any 1983. Fins ara, ha publicat dues novel·les i dos llibres de poemes. A finals de l’any passat van aparèixer, simultàniament, una nova novel·la, amb un ambient, una estructura i un llenguatge que l’acosten molt a la prosa de W. G. Sebald, i un nou llibre de poesia, on trobem el següent poema: *** M’agradava el cognom que ella tenia, tou com un xal gibelí,per molt que ningú no volgués reconèixer que hi havia viscut.Només els lilàs i un niu de barracaires en un llocque havia estat una xemeneia van certificar la seva mort.I si algun cop havia estat jove, tot allò ja va […]

  • "Canción Estoy atrapado en un taxi en un atasco algo bastante típico y no solo de la vida..."

    “Canción Estoy atrapado en un taxi en un atasco algo bastante típico y no solo de la vida moderna el fango trepa el enrejado de mis nervios ¿tienen que acabar con Venus los amantes de Eros muss es sein? es muss nicht sein, te lo digo yo odio la enfermedad, es como una preocupación que se hace realidad y que ha de impedirse que suceda en un mundo donde tú eres posible amor mío nada malo puede sucedernos, dímelo” - Frank O’Hara, traducció d’Andrés Catalán […]

  • Abans que fos Sant Jordi també publicàrem poesia

    Vam ser a 21 de març i hi celebràrem el Dia Mundial de la Poesia. I després va venir el 23 d'abril, el Sant Jordi que sembla ja tan llunyà en el calendari, i s'hi referenciaren novetats de poesia per a parar un barco (per exemple, a Nació Digital; ni un sol autor valencià, ehem... Un traductor sí, per ser justos: Joan Navarro, Poesia completa de la brasilera Orides Fontela). I s'inaugurà la Fira del Llibre de València i s'hi clausurà. I l'avinentesa provocà l'aparició de més articles sobre llibres recomanats (de tots els gèneres) i fins i tot alguna reflexió més pausada sobre la situació de la literatura actual en clau […]

  • Tomas Transtömer. Det vilda torget. Svarta vykort.

    IAlmanackan fullskriven, framtid okänd.Kabeln nynnar folkvisan utan hemland.Snöfall i det blystilla havet. Skuggorbrottas på kajen.IIMitt i livet händer att döden kommeroch tar mått på människan. Det besöketglöms och livet fortsätter. Men kostymensys i det tysta.Traducció de Carolina Moreno Tena La plaça salvatge. Postals negres.IL’agenda plena, futur ignot.El cable taral·leja la cançó apàtrida.Nevada en el mar plomís. Ombres encombat al moll.IIEn plena vida la mort s’acostai pren les mides a l’home. La visitas’oblida i la vida continua. Però el vestites cus a la callada. […]

  • "L'amor no ho és tot. La feina és més important que l'amor. La meva mare em va transmetre que l'amor..."

    “L'amor no ho és tot. La feina és més important que l'amor. La meva mare em va transmetre que l'amor era el més important a la vida d'una dona, i vaig créixer empresonada per aquesta idea de l'amor. És una idea que t'empresona la ment, l'esperit i les ganes de treballar.” - Vivian Gornick […]

  • “Fraggle rock” al cementiri

    George Saunders, Lincoln al bardo (Edicions de 1984 / Seix Barral) Traducció: Yannick Garcia / Javier Calvo El bardo, segons la tradició budista, és un estat intermedi de les ànimes després de morir i abans de reencarnar-se, un període durant el qual aquestes erren i tenen malsons i visions apocalíptiques. Una mica equivalent als llimbs […]

  • Blanc de lluna II (diàlegs espill)

    Quin vent de focdalt dels turons agrestsde la memoria!S'han encès, rost amunt,els gavells del record.Vicent Alonso, Albes d'enlloc Els gavells del recordels he dut al corral.L'esclat del dia ha segrestat la claude la memòria. […]

  • Tornar a un lloc on mai has estat

    Títol: La pornografia de les petites cosesAutor: Joanjo GarciaSembra LlibresValència, 2018189 pàgines  Joanjo Garcia ha consolidat en pocs anys un contrastat ofici de narrador. En 1912 va guanyar el premi Enric Valor amb Quan caminàrem la nit (un volum que indagava en els interrogants del 23F i se situava argumentalment a la València de mitjans anys 90) i tres anys després va aconseguir el Ciutat d’Alzira amb El temps és mentida (una obra més arriscada narrativament). Ara, amb La pornografia de les petites coses, torna l’escenari dels anys 90 però només com a ham: en 1996 –segons se’ns informa en el primer capítol del llibre- té […]

  • Una llum de qualitat de vulva

    Títol: La literatura recordada. 101 contrapunts de lecturesAutor: Enric IborraEditorial VienaBarcelona, 2018340 pàgines  Fa anys que Enric Iborra glossa el fet literari des del seu blog La serp blanca. En realitat, tot naix a l’ensems de la seua profunda passió lectora i de les seues classes a l’Institut Lluís Vives de València. Un primer tast imprés d’aquesta dèria va ser Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal (Viena, 2013), el celebrat recull de textos on Iborra donava solta als seus interrogants i les seues certeses als marges de les pàgines dels grans mestres.  Ara, amb La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures, […]

  • Les ulleres lila del Club de Lectura d'Alzira

    Són temps de reflexió, de solidaritat, de reunir-nos per contar històrie. Les dones són les protagonistes dels relats i dels dibuixos del llibre del qual parlarem dijous al Club de lectura d'Alzira, gràcies a la invitació de Raquel, la tècnica d'igualtat i a Marina Mir, la regidora de Polítiques d'Igualtat. Dimecres ens manifestarem.  Conversar sobre una obra artística, és introduir noves […]

  • "Life is very weird, no matter how it ends, / very filled with dreams. Never / will I forget your..."

    “Life is very weird, no matter how it ends, / very filled with dreams. Never / will I forget your face, your frantic human eyes / swollen with tears. / I thought my life was over and my heart was broken. / Then I moved to Cambridge.” - Louise Glück […]

  • Llibres o cigarrets. George Orwell. Traducció de Dolors Udina. Viena Edicions. 2016.

    Recull de 8 articles publicats a diverses revistes i diaris dels anys 40 del segle XX que mostren un George Orwell ple de curiositat pel món i ple de ganes d’explicar-lo. “Ja he dit prou fins ara per demostrar que llegir és una de les activitats d’esbarjo més barates: segurament la més barata després d’escoltar la ràdio. Però, ja que hi som: quina és la quantitat real que gasta en llibres el públic britànic? No he pogut trobar-ne xifres, tot i que segur que existeixen. Però sí que sé que, abans de la guerra, en aquest país es publicaven uns 15.000 llibres l’any, incloent reimpressions i llibres de text. Si […]

  • "Los crímenes sexuales no son obra de desviados individuales, enfermos mentales o anomalías sociales,..."

    “Los crímenes sexuales no son obra de desviados individuales, enfermos mentales o anomalías sociales, sino expresiones de una estructura simbólica profunda que organiza nuestros actos y nuestras fantasías y les confiere inteligibilidad. En otras palabras: el agresor y la colectividad comparten el imaginario de género, hablan el mismo lenguaje, pueden entenderse. Emerge de las entrevistas [con violadores] con más fuerza que nunca lo que Menacher Amin ya había descubierto con datos empíricos y análisis cuantitativos, que, contrariando nuestras expectativas, los violadoress,, las más de las veces, no actúan en soledad, no son animales asociales que acechan a […]

  • "Nunca se sabrá ninguna verdad respecto a los hechos delictivos que tengan relación, incluso..."

    “Nunca se sabrá ninguna verdad respecto a los hechos delictivos que tengan relación, incluso mínimamente, con la gestión del poder” - Negro sobre negro, Sciascia […]

  • "Hemos sabido muy pronto, en pocas horas, de dónde salía la bomba que mató al agente Marino: señal..."

    “Hemos sabido muy pronto, en pocas horas, de dónde salía la bomba que mató al agente Marino: señal evidente de que los responsables no tenían conexiones con el hiperpoder” - Campbell, al llibre La guerra contra las mujeres de Segato […]

  • Com es fonen les ànimes

    La pluja després de tantes setmanes. Els lloms de la terra que l’aigua llepava, terròs a terròs, aquest matí. Les filades de ceps ben arrenglerades i la podridura humida dels pàmpols. El temps que passa sota el cel acerat de novembre, entre fumeroles blanques. L’hivern que s’acosta pel camí del cementiri. Les últimes flors de […]

  • Blanc de lluna I (diàlegs espill)

                                                                                                               No tingues por de foradar el murd'hores tan lluny.  Tot és ben dolç i nou al […]

  • El vals inconstant de la memòria

    Títol: La noche en que los Beatles llegaron a BarcelonaAutor: Alfons CerveraPiel de ZapaBarcelona, 2017173 pàgines  No ens cansarem de glossar i de celebrar el que suposà l’aparició de The Beatles a principis de la dècada que es disposaven a simbolitzar i protagonitzar musicalment. Aquells quatre jovenassos insolents que s’havien foguejat en algun fosc antre d’Alemanya –i, pel camí, van perdre el bateria original i el van substituir per Ringo Starr- desembarcaren en un país i un món on s’acabava de rubricar un canvi d’època: les dones i els jóvens s’alliberaven, el Tercer Món es descolonitzava, la guerra de Vietnam […]

  • "El límite es el nueve. No hay diez que se complete. Oponer a la vida una metáfora de guarismos y..."

    “El límite es el nueve. No hay diez que se complete. Oponer a la vida una metáfora de guarismos y notas. Esa es la cifra que dice el abandono. Y esa música -resuena en los oídos su silencio- es la madeja negra que va hilando la muerte, el canturreo voraz que mastica la sangre que ya se ha detenido pese a seguir corriendo.” - Más allá de la novena sinfonía, Andrés Catalán […]

  • "Una manchita que habría estado fuera de mi vista en cualquier otro papel menos blanco que..."

    “Una manchita que habría estado fuera de mi vista en cualquier otro papel menos blanco que este apareció en el otro lado de lo que allí había escrito. Y yo con indolencia sostenía mi pluma para detenerla con un punto de tinta, cuando algo extraño allí me hizo pensar. Esta no era mota de polvo traída por mi aliento, sino sin duda alguna un ácaro viviente con inclinaciones que podríamos llamar propias. Se detuvo como teniendo recelos de mi pluma, y después se dirigió corriendo de nuevo locamente hacia donde mi manuscrito no estaba seco aún; después volvió a pararse y o bien bebió u olió… con repugnancia, pues […]

  • "De los innumerables escalones De los innumerables escalones que conducen a mi corazón él subió tan..."

    “De los innumerables escalones De los innumerables escalones que conducen a mi corazón él subió tan sólo quizás dos o tres” - Akiko Yosano […]

  • Pere Quart. Quatre mil mots. Secrets.

    Els teus secrets, poeta, no els esbombis.Són tresors o vergonyes intangiblesen una monarquia sense súbdits.En seràs amo mentre no els oblidis.Que no et tempti, però, deixatar-losen poemes hermètics; no t'hi arrisquis.Remuga'ls, solitari, al soterrani.Criminals o dolcíssims, t'enriqueixenavarament i sobirana. Endú-te'lsintactes, com el cor, al crematori.Serva'ls per una eternitat o dues. […]

  • A Joan Climent, en el centenari del seu naixement

    Joan Climent (Montitxelvo, la Vall d'Albaida 1918 - Gandia, la Safor 2004) és, fonamentalment, poeta. L'any 2001 va ser nomenat Fill Adoptiu de Gandia i l'any 2003 soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. A pesar d'aquesta segona condició, la dimensió cívica i poètica de Joan Climent a penes ha transcendit més enllà d'un radi d'acció de proximitat. I no és just, ni per a ell ni per a les nostres lletres. Tant de bo l'excusa del centenari del seu naixement hi ajude una mica. Si voleu conèixer una mica més l'escriptor i la seua obra, fa un temps en vaig parlar ací, aprofitant la publicació del llibre d'Ignasi Mora […]

  • FAÇANES I PÈRDUES

    Esmorze una taronja navelate per treure'm tota aquesta desolació. I no puc. Agafe la motxilla i fumigue les herbes catalogades per malignes i veig improbable, sense cap tipus de treva, llur desaparició. Al fons del terme sent els trets i imagine la sang vessada fora d'un cor animal que quasi no batega. Al poble les campanes al vol ens fan creure en festes sagrades. Silenci i música per escapar d'aquesta escòria humana amb què compartisc aquest temps insolidari: tot tremola d'aparences i mentides erectes, éssers abillats, coets, campanars. Una poeta s'empipa per l'oblit dels correligionaris de capella. Uns altres preocupats per si l'obra seua arribarà o no a la Fira, […]

  • Vida d'un patriota

    Títol: El trist final d’en Policarpo QuaresmaAutor: Lima BarretoAdesiaraBarcelona, 2017Trad. de J. Domènech Ponsatí281 pàgines  Policarpo Quaresma és un brasiler inflamat per l’amor al seu país. Lima Barreto ens presenta un personatge que sembla una amable caricatura d’un patriota inofensiu, d’aquells que creuen que els qui acusen el clima de l’Amazones de propiciar malalties  és perquè ja hi han acudit malalts, o prefereixen un vi del sud del Brasil a un Borgonya o un pollastre amb guando abans d’acompanyat de petits pois.   Fins ací no hi ha res de particular. Policarpo llegeix tots els dies un grapat de diaris nacionals, i […]

  • Besllum

    En aquestes horesmentre dormsvoldria preguntar-te com estens la nostra nitdins la panxa, si el llampec d’una carícia t’esclareix el camíper travessar-la sencerai, en despertar,arribar a la vida,ensenyar-me la petjada. […]

  • Chema Madoz.

    […]

  • Pensaments, 149: (De la propietat del cos)

    Mai no serem prou cos per esllavissar-nos d'aura? […]

  • Alcoi per Sant Jordi, Sant Jordi per Alcoi

    Les 24 bandes de música van entrant a la Plaça. L'home que les dirigirà rep la batuta de mans del xiquet que representarà Sant Jordiet i tot seguit comença l'himne de festes. Tot el poble aplegat a la plaça i als carrers adjacents canta.Nostra festa jacridant-nos estàcridant estàamb veu i alè que es vidaper tots es beneïdabeneïda. Visca! Visca! Llaor, llaor, per donar-te esplendorriu en l'esfera la primavera. Llaor, llaor, per donar-te esplendorriu en l'esfera la primavera. Visca! Visca!En escoltar-ho, sempre s'aboca una llagrimeta, o dues -el meu pare, quan vivia, també tocava en una d'aquestes bandes.La festa gran d'Alcoi és la de Sant Jordi. Hom […]

  • Parlem de llibres, parlem d'art

    Sèrie Ull-als.  Manola Roig Encetem la setmana més literària de l’any i m’agradaria celebrar-la amb una reivindicació. M’agradaria demanar a les editorials que apostaren per l’art en femení, que s’editaren més catàlegs de pintores, a les institucions que s’invertira per a fer més investigació al voltant de la seua obra, a les escriptores i escriptors que narraren les seues vides, a […]

  • "Durante los meses tristes, centelleó mi vida sólo cuando hice el amor contigo. Como la luciérnaga se..."

    “Durante los meses tristes, centelleó mi vida sólo cuando hice el amor contigo. Como la luciérnaga se enciende y se apaga, se enciende y se apaga- a medias puede uno seguir su camino en la noche oscura del olivar. Durante los meses tristes, estaba el alma desesperada y sin vida pero el cuerpo caminó directo hacia ti. El cielo de la noche rugió. Sigilosamente ordeñábamos el cosmos y sobrevivíamos.” - Traströmer, però en castell&agrav […]

  • Anuari mèdia.cat. Els silencis mediàtics de 2016-2017. Pol·len Edicions / Grup de Periodistes Ramon Barnils. 2017.

    Vist que la premsa lliure ja només pot exercir al twitter, perquè els grans grups de comunicació estan lligats a l’intocable poder econòmic, es fa imprescindible de llegir aquest variat recull de tot allò que s’ha dit amb la boca petita o que directament s’ha callat de forma premeditada. Un oasi de periodisme d’investigació que no ens fa perdre tota esperança.  “Entenguem per intermediació la funció fonamental que dóna sentit al periodisme, la d’observar el fet, interpretar-lo, contrastar-lo i, després, difondre’l. És la manera clàssica, o no tan clàssica, de donar l’oportunitat al […]

  • Gràcies Vida

    Realment he de donar gràcies sense cansament, un cop i un altre, una vegada rere l'altra i encara més per haver viscut múltiples vides.Em sorprenc per tot allò que he habitat i m'ha habitat, grapats d'històries, de  somieigs. Tots els petits universos que han arrelat, crescut, fructificat en mi i lentament ixen cap als altres, ja independents del que siga jo o faça. Sentir. Sentir-me rodó, complet, no descompensat, còdol profund de riu. Ser. Ser més enllà d'etiquetes, de cercles lletraferits, de catàlegs, de tendències i consideracions, de requeriments.Intentar l'equanimitat,  ser pacífic i feliç hora a hora, dia a […]

  • Sant Jordi’18: recomanacions expresses

    Uns quants llibres recomanats amb fervor: Katherine Mansfield, Diaris (L’Avenç) + Tots els contes (Proa). Traduccions de Marta Pera, Pep Julià, Anna Llisterri: Regaleu-vos i regaleu la Mansfield, que va viure més vides que tots nosaltres junts i les va exprémer fins a fer-ne vessar la sang que li acabaria esquinçant els pulmons. Contes perfectes i uns […]

  • "Hi ha gent que a 20 anys decideix anar-se'n de Mallorca i d'altres decideixen quedar-hi. I triàssim..."

    “Hi ha gent que a 20 anys decideix anar-se'n de Mallorca i d'altres decideixen quedar-hi. I triàssim el que triàssim, i n'estiguéssim com n'estiguéssim de convençuts, sempre pensaríem que hem triat el camí equivocat, que ens vàrem equivocar… No sé, pareix que si poguéssim tornar enrere, que si poguéssim tenir 20 o 25 anys, al final, triaríem el camí totalment contrari al que vàrem triar. Triaríem l'altre camí, l'altra opció. I no perquè… no perquè pensem que aquesta altra opció sigui més bona, millor; no perquè pensem o intuïm que ens duria a un camí o a un […]

  • Una veta d’or negre espurnejant [Víctor Català]

    Víctor Català, Tots els contes: jubileu i vida mòlta Club Editor 546 pàg. / 24,95 €   No puc saber per experiència personal com devia ser la Barcelona de la immediata postguerra. Aquells tenebrosos anys quaranta, plens de grisor i de misèria. Amb mig país exiliat o esventrat, aniquilat a efectes pràctics. Obligat a sobreviure “amb […]

  • SIGLES

    Aquella paret d'algeps, blanca, perfecta i infranquejable m'inquieta.Passe pel costat, de tant en tant; de la porta no sé el color, sempre amb la persiana de pluja abaixada i la finestra de casa opaca i barrada.Quina llum entrarà?La casa nodreix un esglai i regna el silenci, mirades perdudes i mans que s'agafen: freds que vindran, separació.Mentrimentres i pegats al terra per les begudes ensucrades, crits, sorolls, vidres trencats i veus al carrers. La matinada s'arrapa a les pells i l'alcohol. Ningú no diu res. S'instal·la la resignació.Ballen, escridassen, beuen, peces zombis dels engranatges MAF, invencions socials per al jovent i poble, formes d'ocupar o matar el temps. Ningú […]

  • Fada de les flors

     Fotografia: Magda ClopésAhir, quan tornava d'Alcoi en autobús, venia asseguda al meu costat una dona ja gran (més que jo, vull dir) que em va oferir conversa i pau d'esperit amb les seues paraules. Em parlava de flors, de les seues (deu tenir un verger) i de les silvestres, de la seua bellesa. A banda i banda de la carretera, les argelagues lluïen grogues, precioses. M'hi va fer reparar. Em va contar que una coneguda, amb uns guants gruixuts de jardiner per no punxar-se, en florir la ginesta, en solia agafar un bon grapat, un manoll d'argelagues que col·locava en un gran centre de taula. Una meravella, deia. I després de l'esplendor, la humilitat, les petites floretes lila disperses a les vores […]