Lectures

  • Darrere la Magdalena hi ha un castell...

    Darrere la Magdalena hi ha un castell... el Castell Vell. Què bonic ha quedat, compareu amb imatges al llarg del temps i veureu.http://hoanghoat.blogspot.com.es/2016/04/conquesta-del-castell-vell-de-castello.htmlhttp://hoanghoat.blogspot.com.es/2015/07/visita-lermitori-de-la-magdalena-i.htmlHui visita guiada, èxit total de públic, ens hem distribuït en varios grups, llicò de Fermín Font sobretot arquitectònica que és lo seu. A poc a poc va prenent forma, la justa, que tot no és figurar, us deixe algunes imatges per fer boca perquè la visita és obligada. El centre d´interpretació ja ha pres cos, és emocionant conèixer dades com que encara […]

  • Ilha do Mel

    El trajecte amb barca des de Pontal fins a Nova Brasilia dura mitja hora. Preu d’anar i tornar 35 reals (9 euros). També tens l’opció que la barca et deixi a Las Encantadas (sud de l’illa). Allà hi ha unes grutes accessibles amb la marea baixa. Des de Nova Brasília pots visitar la Fortaleza i el Farol, que és el que he fet jo. Travessar tota l’illa caminant era una bestiesa amb la calda que fotia avui. Per arribar a la Fortaleza de Nossa Senhora dos Prazeres cal caminar 4 km per la platja. És una construcció estratègica que encara conserva els canons. Val la pena fer la trilha fins al capdamunt del turó per tal de tenir la millor panoràmica. […]

  • Cita dominical / 484: Saverius

    ¡Pel que sembla, algú en Eldiario.es ha tingut l'estranya idea de preguntar sobre temes lingüístics a un especialista! Saverius, Eldiario.es, 24.02.2018. […]

  • Novetat: Nou llibre "A través del riu"

    Lectors i lectores, us avanço que ja podreu trobar en algunes llibreries de Tarragona, Lleida, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet el nou llibre de Roser Caño Valls A través del riu. Us comparteixo un booktrailer fet per l'escriptor Rubén García Cebollero.&nbs […]

  • Dominical

    LES BECEROLES SUCCESSIVES Aprendre dels núvols a llegir el palimpsest del cel, aprendre el llenguatge de la polsquan el cel et cau damunt:ales que es planten per ressorgir amb el desglaç,ales que fan de cotxe escombraen torrentada pels carrers.L'enigma del seu propi prendre formaen els ulls que el contemplen,quan aprens a llegir-te el no saberon descansa el cor del món net i brillant com sol després de pluja,esperant-te, el cor del món, perquè li donis corda. Amb la pols que ets i que seràs,amb la llum als ulls mirant-se,amb aquella olor dient-te: vine.Vine a prendre del món allò que li hauràs de retornar. Vine amb el món i […]

  • Una mica de ciència per acabar la setmana

    Per animar una mica el vermut de diumenge, aquí teniu unes cosetes relacionades amb ciència que han aparegut als mitjans aquests dies i que us poden servir per engegar debats.A l'ARA parlava d'una nova tècnica per controlar els sentiments. Està en fases molt inicials, però és la prova que podem canviar com se sent una persona usant estímuls elèctrics. Això obre un ventall de possibilitats molt interessant pel tractament de trastorns de l'estat d'ànim... però també es podria usar per a altres coses no tan positives. Considerant que és una recerca finançada per l'exèrcit americà, més val estar alerta.I per si us fa mandra […]

  • EL PASSEJANT DE HARTFORD

    Potser la veritat depèn d'una caminada al voltant del llac.     Wallace Stevens   (via @holdengraber) […]

  • Sunday Morning 2018-02-25

    Photo by Jeff Sheldon on Unsplash Lectures d’aquesta setmana. Money Laundering Via Author Impersonation on Amazon? Patrick Reames had no idea why Amazon sent him a 1099 form saying he’d made almost $24,000 selling books via Createspace, the company’s on-demand publishing arm. Until he searched the site for his name and discovered someone has been […]

  • Pontal do Sul

    M’estic a la terrassa superior de la Pousada Mar Azul  (Pontal do Sul), situada a primera línia de mar, amb vistes a la Ilha do Mel, on aniré demà.La brisa agradabilíssima. Els llums dels vaixells que esperen l’entrada a port. Els núvols gairebé a tocar. Mitja lluna. Descanso d’un altre dia intens... Aquest matí, sortint de la Prainha, he vist dos moais a la porta d’una casa. He parat en sec. (Sempre que apareixen moais en el meu camí, signifiquen senyals importants). La casa era molt bonica, blanca, davant el mar. Un cartell indicava que estava en venda. He vist una dona dins i l’he cridat. Era la Rita, la propietària. Li pregunto: […]

  • El terme mitjà

    Entre dos extrems sempre hi haja un terme mig. Genèricament i també com a fenomen físic. Això pareix que provoca una contrapartida inteŀlectual que alleuja algunes consciències i que fa pensar que el «terme mig» sempre és millor que cap dels dos extrems. Em perc buscant l'explicació d'eixa derivada lògica, però és veu que hi ha a molts a qui els és útil i no paren d'acudir-hi per a resoldr […]

  • Un cameo al poema

      En tot poema topa la realitat o cosa que pretén descriure el llenguatge amb el fet mateix del llenguatge que ja implica la realitat o cosa concreta, diguem, que l'incardina [Però: I la intuïció? I l'atzar? En formen part? Sí? No? Depen? Qui sap pas]. En tot poema jo voldria aprendre a callar. Goita: diposito l'orella damunt dels llavis i escolto el meu no saber què dir, existint-me, o existint-se, no ho sé, que no paren de topar-se. Sobreviu atenyent als dos, com qui tiba i tiba i fa el nus més tupit com dient que el poema és un nus i, de topar-hi [ei, Enric!], saber-hi veure la flor.   &nbs […]

  • Acaraí

    Si hi ha alguna cosa depriment i previsible és la presència del plàstic com a element característic de l’acció humana. Vagis on vagis, indefectiblement, sempre apareix la nostra petjada embrutidora. Tant se val que sigui la muntanya més alta o l’illa més remota. És plàstic, sobretot plàstic, el que deixarem a la posteritat. Aquest és un fet incontestable. A la sortida del sol he caminat 5 km per la Praia Grande, allunyant-me de la civilització. Algun siri (crancs petits), alguna petxina... El més abundant eren les ampolles de plàstic i els trossos de poliestirè expandit. Una pena. He tornat empipat.Si en aquesta Ilha de […]

  • Transició pendent

    Mirant la degradació democràtica institucional que s'està acarnissant amb els presos polítics catalans segrestats pels poders fàctics de l'estat espanyol i, en conseqüència, que estan segretant l'estat de dret de tots, i mirant la situació política i legal del Parlament de Catalunya, prove a consolar-me del disgust per la negociació sindical que estem intentat mantindre en termes racionals amb […]

  • COBRINT-NOS

    Deixa les botes a la vora del llit, no sortirem d'aquesta habitació... I bon cap de setmana a tothom. […]

  • Els baobabs: 75 anys "El petit príncep"

    L'any 1943 Antoine Saint Èxupery va propiciar la trobada entre un nen d'un altre planeta i un aviador. Qui havia que aquesta novel·la avui seria un referent de la Literatura Infantil i Juvenil universal. l'Arlequí vaig llegir aquesta història quan ja era adulta i em vaig enamorar del nen, de l'aviador, de la rosa i dels baobabs. L'autor crea una personatges i un cosmos que un cop hi entres, ja no en vols sortir mai. L'obra mostra com un nen és capaç de fer preguntes curioses, insòlites i filosòfiques, ens mostra l'interior d'un infant davant d'un adult que aprèn coses que ni s'havia imaginat que poguessin ser com el petit príncep les explicava. El viatge del petit […]

  • DONES SÀVIES QUE SABEN LLATÍ

    Copio aquest acudit del blog Llatí omnibus, la gràcia rau en el fet que XL és, en números romans, menor que L. Els números romans no tenen avui el pes que tenien a l'escola del meu temps, encara menys el llatí, que es començava a estudiar als dotze o tretze anys. El llatí i el grec van ser la base necessària per a qualsevol estudi seriós durant anys. Quan jo era joveneta ja es començava a menystenir el seu estudi amb aquell penjament de què el llatí era una llengua morta. En canvi les matemàtiques han gaudit d'un gran prestigi tot i que la gran majoria de gent normaleta les fa servir poc i malament. Algú, algú amb […]

  • Sambaquis 2

    Segueixo estirant el fil dels sambaquis i em planto al Museu de Sambaqui de Joinville. N’hi ha dos més, al Brasil, de museus dedicats a aquest tema: un a Florianápolis i un altre a Beirada. Aquest és un museu amb una sola sala en la qual s’exposen diverses peces trobades (ceràmica, ossos, collars). La Giana és la persona que fa les explicacions. M’informa que a la ciutat hi ha 41 sambaquis! Me’ls mostra en un mapa. Resulta que alguns sambaquis estan a la vora dels rius, ben allunyats del mar. Coincidim que eren llocs sagrats, amb una clara intencionalitat metafísica, en la mesura que els seus constructors eren conscients de la importància […]

  • São Francisco do Sul

    Dofins grans i foscos nedant al costat de la balsa que trasllada el cotxe fins a Molhes travessant l’estuari del riu Tubarão.  Pescadors llençant les xarxes per a pescar tainhas (llisseres). Molts espiadimonis. La badia de Pinheira (Guarda do Embaú) fa 6 km. La camino tota (anar i tornar) abans d’esmorzar. Arribo a la conurbació de Floripa. Em fa gràcia de passar el pont cap a l’illa de Santa Catarina. Segueixo fins a Campeche. Hiperurbanitzat. Massa trànsit. No val la pena. Giro cua. Per fi descobreixo una bona emissora de ràdio: Itapema FM. Després de Porto Belo, pots accedir a Bombinhas, que té una colla de platges. Cal pagar […]

  • "Palmero"...

    […]

  • Estat de coses

    Anomenar-se Home, saber portar(saber és un dir, una paraula de cinc lletres)l’historial d’estupefacció que et tatua el món,fins el punt de, allà on ell acaba, prendre el relleu.&nbs […]

  • PROVIDÈNCIA

    Portem tots el mòbil a mà "Per si passa alguna cosa" (i el carregador, i una recàrrega), i el que passa és que gairebé no ens passa res. […]

  • Poemes que fan tremolar

    Com ara aquest d'Erich Fried, del llibre Exercicis preparatoris per a un miracle [1]. Si us ve de gust, mentre el llegiu, el podeu escoltar recitat des d'aquest enllaç a l'espai radiofònic La casa sota la lluna, de Radio Gandia Ser, on Puri Naya i jo en parlem embadalides (4 min 12 seg). També hi fem un comentari sobre la importància dels silencis en poesia.EL QUE FA MALSi etperdquèem farà mal?No el capni el cosni els braçostampoc les camesEs cansenperò no fan malo no més malque la cama que sempre fa malRespirar no fa malS'encongeix una mica però menysque amb un refredatL'esquena no fa maltampoc l'estómacels ronyons no fan mali tampoc el corLlavorsper […]

  • Pàgina en blanc

    Fira internacional d’art ARCO, Madrid, any 2018. Censuren una obra d'art perquè tenen por de la seua capacitat transformadora. I és que un quadre pot ser una presó i emmirallar les vergonyes del poder despullat. Buiden, a marxes forçades, la sala de la democràcia, però no poden desfer-se de la remor incessantque ompli l'espai, l'eco dels crits que esdevenen clam per la llibertat dels presos polítics. Ens deixen la pàgina en blanc de les obres sense fletxa ni memòria. I si comencem a esmolar els versos sobre les parets callades de la consciència? Pàgina en blanc. ARCO […]

  • America by Gertrude Stein

    Lisa Seidenberg's poetry film re-invents a text by Gertrude Stein as a reflection on the current national zeitgeist. […]

  • On the Other Side by Natalie H. Rogers

    A multi-voiced poetry film by writer and filmmaker Tova Beck-Friedman. […]

  • was by Mischa Pearlman

    "A montage about New York City, a faded relationship, a guy on a bus and a note on his hand" by Kerstin Ebert. […]

  • Les boutades dels polítics

    Jana als quatre mesosHavíem decidit, Jana i jo mateix, no escriure més al Facebook. No ho sé si ho mantindrem, però és clar, que retornarem al nostre blog de sempre enllaçat al fb.No és que les meues paraules siguen imprescindibles, això seria estúpid prendre-ho literalment. Més aviat és que no tinc remei i que existeix una força interior que m'impel·leix a divagar,  somiejar i escriure com la metàfora incruenta que millor s'escau amb el meu tarannà.I és clar, que amb tot allò que ocorre darrerament al nostre país (llibertats d'acció i pensament censurades, curtedat  lingüística imposada […]

  • Josep Carner. Verger de les galanies. Joc de tennis.

    Anaves damunt l'herba de la praday volava ton braç adolescent,y pel filat de la raqueta alçadahi passava la llum del sol ponent.La pau dominical tan dilataday ta faç d'ingleseta y l'amatentjoc seriós, ma vida han encisada.D'un «pastô reformat», pàlidamentte veya filla; entorn del presbitericullies roses; contes de misteriamaves, y el blancatge y els infants.Jo, oficial, de les Indies arribava...Mon cos vermell, altissim, s'inclinava...Carros de fenc passaven odorants. […]

  • I Know a Man by Robert Creeley

    A remix by Daniel Cantagallo. […]

  • Presentació del poemari "La netedat" amb Sebastià Alzamora

    […]

  • Flocs de joia

    Em vas dir que nevavaquan tenia en la ment mil llunes de febrer,encara era de dia, el ple,vaig oldre el cor i el fred que em regalavesi et vaig seguir cofoia.A dalt de tot, però, un sol radiant.Vés per on,vaig pujar a la serra cercant la neui vaig trobar les flors. […]

  • Saturday by Lucy English

    A video remix by Othniel Smith for Lucy English's Book of Hours project. […]

  • Ha florit la mimosa o l’esclat del groc

    Ha florit la mimosa, ara sí. Enguany ha trigat més, l’hivern ha estat molt fred i tot i que encara no ens hem tret la gelor dels ossos, avui escampava un groc tan net que se’ns omplia la mirada de ganes de viure. Les mateixes ganes que després de les darreres pluges han començat a […]

  • Literatura i pastes al te de les cinc [Anita Brookner]

    Anita Brookner, Un debut en la vida (Libros del Asteroide) Traducció: Catalina Martínez Muñoz Un dels plaers associats a la lectura és, sens dubte, la possibilitat d’assistir al desplegament de la intel·ligència sota els nostres ulls: ja sigui per l’ús d’una estratègia narrativa original, per la precisió d’unes observacions psicològiques agudíssimes o per la bellesa […]

  • Les pintures de la Sala Nova del Palau de la Generalitat: el poder del Regne de València

    Fotografia anònima del Palau de la Generalitat c. 1870, encara sense la torre nova de la plaça de Manises, que és de mitjan segle XX (Biblioteca Valenciana) Medievalista de formació, des de molt prompte vaig sentir un especial interés per conéixer l'evolució de l'entramat politicoadministratiu que s'havia format durant la baixa edat mitjana en el Regne de València. Què havia passat amb […]

  • El Otro / The Other by Rosario Castellanos

    A Moving Poems production. […]

  • La més bella prosa hipotàctica

    Título: Páginas escogidasAutor: Rafael Sánchez Ferlosio Random HouseBasrcelona, 2017398 pàgines  Rafael Sánchez Ferlosio passa per ser el millor prosista contemporani en llengua espanyola (i no seré jo qui ho desmentisca).  Ara que Random House ve publicant les seues obres completes, el crític Ignacio Echevarría n’ha preparat una selecció de textos sota el títol de Páginas escogidas, amb la intenció d’acostar a un públic més ampli els penetrants assajos de l’autor. Com Josep Palàcios –un altre prosista formidable-, Ferlosio ha acabat sent un model d’intel·lectual per a l’època […]

  • "And the days are not full enough, and the nights are not full enough, and life slips by like a field..."

    “And the days are not full enough, and the nights are not full enough, and life slips by like a field mouse, not shaking the grass” - Ezra Pound, citat a Animals d’Emma Jane Unswort […]

  • Badlands by Natalie Raymond

    An author-made videopoem from Natalie Raymond's poem-a-day project. […]

  • Joan Brossa.

    […]

  • The Waiting Room by Cactus Chilly

    An author-made videopoem. […]

  • Dolça memòria

    Poc a poc oblidaràs tot el que vaig dir, suposo que inclús oblidaràs com ens miràvem. Dius “aquello” enlloc de camp perquè és de color verd. Ara l’avi habita a […]

  • Tungaska by Vicki Kennelly Stock

    An audiovisual illumination by new media artist Jennifer Stock. […]

  • Història d'una il·lusió: HIVERN (III)

    Fotografia: Montse GalionarSempre parlem d'amor en la bellesaen la pena i la por parlem d'amori en el cant que s'enlairai en els silencis.Amb ulls de cor esguardem la tenebraesguardem l'albaesguardem tuesguardem joesguardem totsles solitudsl'enyor les mansdesolaciól'amor la veudura com una pedra que ens enfonsai la veu que il·lumina.Tanquem la porta i ens despullem de toti caminem cercant en el poemal'essència nua de la paraula […]

  • Lliure

    Quantes nitsde paraules sense cel, ni tan sols una finestraque et deixe somiarl’ocell que et travessa. Quantes nitsde mots sense volperquè no goses enlairar,sobre el mur de la por,allò que et commou. Tornaràs a tremolarquan arrisques la veritat, i obriràs de nou les ales,sense trencar-te, lliure,com es desclou una poncella. […]

  • Dear Progress by Micah Purnell

    A pair of videos by Mark "Sparky" Tuson documenting a fascinating public poetry-ish project in Manchester. […]

  • "When I grow up I want to be Mary Beard, A classy, classic, classicist intellectually revered. ..."

    “When I grow up I want to be Mary Beard, A classy, classic, classicist intellectually revered. Wickedly wonderful and wise full to brim with life, whilst explaining the way in which Caligula died on BBC prime time and I would like, like her, to shine the kind inclined to speak her mind, refined and blinding. Yet I am finding it tough to grow up in a world where twitter is littered with abuse towards women where intelligent, eminent, eloquent females are met with derision because she should be able to analyse Augustus’ dictums, or Early AD epithets, without having to scroll through death,bomb and rape threats. Do not tell me this is just the internet or a public figure deserves everything they get. Because […]

  • I Am a Mirror (Soy Espejo) by Claribel Alegría

    A Moving Poems production. […]

  • Maria Josep Escrivà parla de ‘On la sang’

    L’1 de juny passat la llibreria La Memòria ens va acollir per tal que la Maria Josep Escrivà presentés On la sang, el meu darrer llibre. Van ser una tarda i un vespre que alguns dels que allà ens vam aplegar recordarem sempre, per tot el que la Maria Josep va explicar i per les […]

  • Una pau com un oli brut

    Títol: El marAutor: Blai BonetClub EditorBarcelona, 2018  El mar és un d’aquestes llibres que, quan el llegeixes per primera vegada, deixa en el teu ànim una marca inesborrable. La publicació, ara, d’una nova edició d’aquest clàssic modern de Blai Bonet, propicia una relectura pausada i saborosa. En aquesta operació de relectura, les pàgines que ens havien commòs quan érem més joves tornen a imprimir-se en algun plec de la nostra ànima, però la figura resultant ja no és la mateixa. El lirisme metafísic, la sensualitat malaltissa que m’havien sorprès fa tants anys retornen de nou i Manuel Tur torna a […]

  • Sebastià Gandolfini & James Alzamora

    Si mai veniu a aquesta illa, sapigueu que aquí ens riem dels vells relats, però estimem la por.Sebastià AlzamoraCom que un va tard en aquesta moda de les séries, m'he trobat aquest poema dedicat a James Gandolfini a l'últim llibre de Sebastià Alzamora quan encara vaig per la tercera temporada de The Sopranos. No sé si hi ha espòilers al poema (torne a dir-ho: aqueix concepte tan sobrevalorat), intuïsc que sí; del que estic convençut és que hi ha poesia, i de la bona, en aquest retorn de n'Alzamora al gènere. La netedat no us deixarà indiferents, ni pels versos, ni per les il·lustracions de Julio César Pérez que els […]

  • "El poema que renilla i es dessagna". Sobre 'On la sang', de Ricard Garcia

    Quan falten dos dies per a la celebració del Referèndum català d'autodeterminació —1 d'octubre de 2017—, escolte a la ràdio com s'hi expliquen detalls de logística referits a l'organització d'aquesta jornada que es preveu històrica, mentre acabe una ressenya sobre On la sang, l’últim llibre de Ricard Garcia, a l'escriptori mateix on la majoria dels seus poemes es van gestar. Casualitats imprevisibles de la vida, tenint en compte, a més a més, que mai no hi havia estat, a cal Ricard i la Maria. A la part esquerra d'on escric, enllà de la tanca que delimita el jardí, transcorre el traçat del ferrocarril per on circulen trens […]

  • Birnam. Víctor Sunyol. LaBreu Edicions. 2014.

    Un actor està punt de sortir a escena per representar el rei Duncan de Macbeth de William Shakespeare quan comença a qüestionar-s’ho tot, és a dir, el món, és a dir, el llenguatge. I és a partir d’aquest soliloqui que va desgranant i cosint un enfilall de referents culturals i cites que l’empenyen a seguir dubtant, és a dir, a seguir pensant. Perquè pensar és dubtar. O no. “Ell. Segurament, un actor. Segurament encara. Segurament encara un actor. Potser encara no sap que segurament encara. Ara ell -potser encara actor-, ara ell -l´actor- es mira al mirall del camerino per començar a veure-hi Duncan. Sempre ho ha fet de la mateixa […]

  • Mata Hari

    Dins la llarga carta, a manera de memòries, que escriu Mata Hari de la presó estant, vull destacar el fragment del Càntic dels Càntics que hi inclou i que m'ha semblat especialment bonic:"Vaig anar a Vittel, arriscant-me a tot per ell: la meva vida tenia un altre sentit. Cada nit, quan ens ficàvem al llit, recitava un fragment del Càntic dels Càntics:De nit, al meu llit, he buscat l'amor de la meva ànima, l'he buscat i no l'he trobat. M'he llevat i he sortit a caminar pels carrers i les places de la ciutat, buscant l'amor de la meva ànima. L'he busct i no l'he trobat.M'han trobat els guàrdies que feien la ronda per la ciutat i els he preguntat: "Heu vist l'amor de la […]

  • Londres, la ciutat escleròtica [Joan Jordi Miralles]

    Joan Jordi Miralles, Aglutinació (Edicions 62) Premi Joanot Martorell Un home trencat arriba a Londres. No sabem què li ha passat, ni per què està disposat a deixar-se endur pel forat de l’aigüera. Fa feines de merda, viu en llocs insalubres, manté relacions sexuals intenses però fredes, beu com un cosac, vomita i torna a […]

  • Photo

    […]

  • "L'enllaç químic és un procés en què els àtoms guanyen, perden, o comparteixen electrons de les capes..."

    “L'enllaç químic és un procés en què els àtoms guanyen, perden, o comparteixen electrons de les capes externes fins aconseguir la configuració electrònica d'un gas noble” - Gilbert Newton Lewis […]

  • El misteri profitós dels pares

    Títol: Entre ells dosAutor: Richard FordEmpúriesBarcelona, 2018Trad. de Josefina Caball152 pàgines  Després de moltes i ben valuoses pàgines de ficció, Richard Ford –com s’esdevé amb molts novel·listes- s’ha enfrontat finalment a la consignació memorialística de les seues vivències més íntimes. I l’objecte d’aquesta initimitat l’ha focalitzat en la figura dels pares. Al capdavall, hem inventat la família com el petit laboratori on fer créixer les persones, i a vegades la fórmula funciona i a vegades no. Ford assegura que la seua infància va ser feliç, i d’aquesta […]

  • “Extermineu tots aquests bàrbars!” [Joseph Conrad]

      Joseph Conrad, El cor de les tenebres (Sembra Llibres, 2018) Traducció: Yannick Garcia Quina alegria poder comptar amb una traducció nova i ajustada -a càrrec de Yannick Garcia– d’un clàssic: qualsevol llibre ho agraeix, però si a més és una petita obra mestra com El cor de les tenebres, qui se’n veu afavorida és […]

  • Pensaments, 147: (Del camí que fa corba)

    A la fi, el camí més curt és la corba, perquè és el camí del retorn. […]