«Femme piquée par un serpent», d’Auguste Clésinger

«Femme piquée par un serpent» (marbre, 1847), d’Auguste Clésinger, que avui dia pot ser contemplada al Musée d’Orsay, va ser objecte d’un doble escàndol, artístic i social, en la seua època. La model, Josephine Apollinie Sabatier, va ser musa i amant del poeta Charles Baudelaire. De fet, a ella, la Vénus Blanche, li dedicà diversos poemes (del 40 al 48) de «Les flors del mal». Apolònia regentava un saló on es trobaven molts dels artistes de l’època (Gérard de Nerval, Gustave Flaubert, Hector Berlioz, Victor Hugo, Édouard Manet, etc), i entre ells era coneguda com «la Presidenta». La polèmica artística girava al voltant de la tècnica emprada per Clésinger en l’execució de l’escultura. Amb la tècnica del buidatge va poder realitzar una còpia exacta de la model. Sabatier, que aleshores tenia 25 anys, va haver de tancar-se en cera i, durant hores, romandre immòbil i respirar amb palletes al nas per a poder treure’n el motlle. Gràcies a aquesta mímesi del buidatge podem contemplar fins i tot la cel·lulitis de la part superior de la cuixa. Molt sever, Eugène Delacroix va dir que allò era un «daguerrotip en escultura». La Presidenta, en canvi, que era una dona poc convencional, estava encantada amb el bombo que la controvèrsia havia aixecat. Alhora, aquesta representació ‘impúdica’ de la figura femenina va ser impactant per a la societat benpensant del dinou, ja que en l’obra la dona apareix com a dipositària dels temors burgesos; l’odi masculí a la seua independència eròtica la convertia en una amenaça a les prerrogatives polítiques dels homes i en una burla al desig sexual masculí [vídeo]. [anar al poema]

Femme_piquee_par_un_serpent_p

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*