Comentaris per Salms

Comentari de josep a Els comiats

josep — Mon, 20 May 2013 13:13:03 +0000

Glòria, sí, un encant de persona. Converse a vegades amb ella, en xarxa. Trobe que aquesta percepció de desubicació sovint és d’allò més natural quan una persona experimenta determinats canvis vitals. El conflicte neix, com bé identifica Larkin, quan s’allarga o es perpetua aquesta mena d’alienació, al punt que l’individu no es capaç de discernir quin és el temps i quin l’espai que el vinclen a la consciència o bé a certes necessitats d’alteritat, que es nega o no s’acompleixen, i això pot passar a diferents nivells i en diferents direccions. Tractar de trobar-ne un sentit, si més no, assossega una mica. O et fica davant d’un poema que s’alça com una pregunta. En tot cas, és molt nostre, tot això, mediterrani vull dir, aquest estrany magnetisme, aquest pèndul que ens fa oscil·lar entre el seny i la bogeria.

Comentari de Mariola Nos a Els comiats

Mariola Nos — Mon, 20 May 2013 10:33:47 +0000

Hi havia entès aquesta certa sensació de desubicació que tan bé descriu Philipp Larkin … l’he sentit moltes vegades … El retorn a la meva ciutat d’origen per circumstàncies de la vida m’ha donat molt que pensar sobre aquest tema. El desarrelament, la desubicació, la manera de sentir que determina el viure … el no poder-nos desvestir les abraçades o tornar a reviure’ls. En fi, bonic tema per a la reflexió. Per cert, magnífic blog que vaig trobar gràcies a una amiga fecbukera comuna anomenada Glòria Mengual.
Enhorabona!

Comentari de josep a Els comiats

josep — Mon, 20 May 2013 10:12:25 +0000

Gràcies, Sara. M’alegra que t’agradi. Fins que no són llegits, mai no saps fins a quin punt uns versos com aquests, nascuts al metro, al subsòl, com des d’un somni, poden realment sortir a la superfície, ser albirats. Línia roja, línia blava, linia verda…

Comentari de Sara a Els comiats

Sara — Mon, 20 May 2013 09:40:13 +0000

L’he escoltat/llegit/mirat un cop i un altre. Preciós!

Comentari de josep a Els comiats

josep — Mon, 20 May 2013 07:51:44 +0000

Gràcies, Mariola. Ara m'has fet pensar-hi... Potser, en part, és això. Sovint llegim segons les nostres necessitats vitals. Personalment, en el significat dels dos darrers versos, cercava més la idea de desarrel o, millor dit, d'éssers desubicats que Philip Larkin, en un altre context, tan bé versifica en «The old fools»:

És allà on viuen: no aquí ni ara, sinó on tot s’hi esdevingué una vegada. És per això que tenen un semblant d’esbalaïda absència, car volen restar allà i romanen aquí.

Comentari de Mariola Nos a Els comiats

Mariola Nos — Mon, 20 May 2013 07:36:09 +0000

Precisament perquè no ens podem desvestir les abraçades… Bell poema!

Comentari de josep a Miserere

josep — Sun, 19 May 2013 20:38:00 +0000

Un honor Ramon, que així ho penses. Cert que estic explorant nous camins, i per això potser et recorda aquells mestres. Darrerament n’he llegit, de nordamericana, però més de la que es fa ara a l’est d’Europa. De catalana, per a bé o per a mal, poca.

Gràcies, Sara. Com a «veïna del quart primera», en prenc nota :-)

Com diu Màrius Sampere, «provar-ho infinites vegades».

Comentari de Carles a Miserere

Carles — Sun, 19 May 2013 17:00:56 +0000

Viure és intentar-ho

Comentari de Sara a Miserere

Sara — Sun, 19 May 2013 16:14:44 +0000

El recomanaré, volia dir

Comentari de Sara a Miserere

Sara — Sun, 19 May 2013 16:13:03 +0000

Gran descobriment aquest blog! Al recomanaré al meu http://tanrealcomvulguis.blogspot.com.es/ ;-)
Sara

Comentari de Ramon Ramon a Miserere

Ramon Ramon — Sun, 19 May 2013 11:03:40 +0000

No sé exactament què és, però hi ha alguna cosa en alguns dels teus poemes que enllaça amb els grans noms de la poesia nord-americana —pense ara en Stevens i Eliot—: un molt bon senyal per a la poesia catalana…

Comentari de josep a Poeta i mussol, piulades al vol (VI)

josep — Mon, 29 Apr 2013 15:44:06 +0000

Un poema bellíssim, incitant, que defineix magistralment quins delers i quines frisances desvetllen els nostres somnis per despertar-ne uns altres. «Quina paraula haurà estat dita / que la sentís el meu cor adormit?». I quin gran silenci en mi mai no calla i em desperta com un far en la nit? Sweet gift... Gràcies! :-)