Despentinar-se

Jornada Filcat 2015Aquest dijous diré, entre d’altres, alguns poemes de «Preguntes» en el recital de la IV Jornada FilCat UAB que organitza l’Assemblea d’Estudiants de Filologia Catalana i que se celebra a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, des de les 17.30 h. Ho faré en companyia del poeta Isidor Marí (les Balears) i dels prosistes Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord) i Jaïr Domínguez (el Principat). També podeu gaudir, pel matí, d’una conferència de Joan Veny i d’un interessant col·loqui sobre l’estat de l’edició; per la vesprada, abans del nostre, un recital de poesies de Montserrat Abelló, en homenatge a la poeta, a l’Auditori.

I aquest dissabte 9 de maig viatjaré a Vinaròs amb el poeta Antoni Albalat, a qui agraïsc que haja acceptat presentar el meu nou llibre. Ens acollirà l’Espai Mariola Nos, que de bon principi es va interessar per «Preguntes» i va fer tot el possible perquè el públic lector del nord i del sud del Sénia pogués conèixer l’obra de primera mà. I així serà. Amb aquest motiu, estrene avui en xarxa la «Tretzena pregunta» del llibre, el tercer dels videopoemes creats per a oferir una lectura més visual entre d’altres possibles, després de la seua projecció durant la diada de Sant Jordi a la Casa de la Cultura de Castelló. Com sempre, podeu anar a Vimeo per veure’l amb més alta definició.

«Preguntes» ja es pot reservar

Impresos i relligats, està previst que els exemplars de Preguntes, el meu nou llibre de poemes, em siguen entregats a primers de març. Ja podeu visitar-ne el web i, si així ho voleu, reservar-ne un exemplar. Aquesta primera edició té un tiratge de cent exemplars numerats i signats, ha estat prologat per la poeta Dolors Miquel i il·lustrat pel pintor Porcar Queral, mon pare. Un poemari peculiar –dins de la meua trajectòria–, escrit d’una revolada durant les nits de l’agost de l’any passat i en revisió constant fins a gener. Com explique a les notes finals, per bé que tota creació literària és sempre un nou pont, o la reconstrucció d’un pont, aquesta té per mi la particularitat de ser-ho pel seu simbolisme i intimisme, pel delicat i honest treball ètic i estètic que m’implorava i, sobretot, per les circums­tàncies vitals que l’originaren. Us en deixe un tast amb un videolit de 2 minuts del poema que obri el llibre. Podeu anar a Vimeo per a veure’l en alta definició.

 

 

simulacio-llibre-1PRIMERA PREGUNTA

De l’estam al pulmó, si pura
i definitiva la mel serà en flor
la reina, per què fer pols
del pol·len, per què d’un fibló
d’or tot l’eixam dins la boca:
per quin cor brescat ales bat
l’abella entre geniva i llavi?

And fair needs foul

CRAZY JANE TALKS WITH THE BISHOP

de William Butler Yeats

I met the Bishop on the road
And much said he and I.
‘Those breasts are flat and fallen now,
Those veins must soon be dry;
Live in a heavenly mansion,
Not in some foul sty.’

‘Fair and foul are near of kin,
And fair needs foul,’ I cried.
‘My friends are gone, but that’s a truth
Nor grave nor bed denied,
Learned in bodily lowliness
And in the heart’s pride.

‘A woman can be proud and stiff
When on love intent;
But Love has pitched his mansion in
The place of excrement;
For nothing can be sole or whole
That has not been rent.’

JOANA LA BOJA PARLA AMB EL BISBE

(versió de Josep Porcar)

Em vaig topar el bisbe, de camí,
i molt, ell i jo, havíem de parlar.
‘Ara tens tous i caiguts aquests pits,
aviat les venes se t’assecaran,
malda per viure en un casal bonic
i no en una porquera repugnant’.

‘Emparentats, el fàstic i l’encant
van sempre de la mà’, li vaig cridar.
‘Marxaren els amics, però és veritat,
mai no em van negar el llit ni la tomba,
perquè de cos i cor ensinistrats
ells varen nedar i guardar la roba.

‘Una dona pot ser altiva i formal
quan en l’amor posa la seua fe;
però l’amor ha alçat el seu casal
en el lloc de l’excrement;
perquè res no pot ser íntegre i sa
si abans no ha patit cap crebantament’.

Something

 

For Once, Then, Something

Others taunt me with having knelt at well-curbs
Always wrong to the light, so never seeing
Deeper down in the well than where the water
Gives me back in a shining surface picture
Me myself in the summer heaven godlike
Looking out of a wreath of fern and cloud puffs.
Once, when trying with chin against a well-curb,
I discerned, as I thought, beyond the picture,
Through the picture, a something white, uncertain,
Something more of the depths—and then I lost it.
Water came to rebuke the too clear water.
One drop fell from a fern, and lo, a ripple
Shook whatever it was lay there at bottom,
Blurred it, blotted it out. What was that whiteness?
Truth? A pebble of quartz? For once, then, something.

Robert Frost

Per una vegada, doncs, alguna cosa*

Els altres se’n burlen quan m’agenollo als brocals,
sempre ullprès per la llum, sense veure res més
en la profunditat del pou que allà on l’aigua
em retorna el llenç brillant de la superfície
m’hi emmirallo sota un cel d’estiu com un déu
coronat amb falgueres i núvols esbufegats.
Una vegada, amb la barbeta sobre la barana,
vaig clissar, com jo pensava, més enllà del llenç,
o a través del llenç, una cosa blanquinosa, difusa,
alguna cosa més, en la fondària, que vaig perdre de cop.
L’aigua va esvair aquella aigua massa clara.
Una gota caigué de la falguera, i vet aquí, una ona
que va sacsejar tot allò que a sota reposava,
ho va esborrar, ho enfonyà. Què era aquella blancor?
La veritat? Un còdol de quars? Per una vegada, doncs, alguna cosa.

* Tot i que Frost empra amb mestria l’hendecasíl·lab, en la versió catalana he optat per la mètrica lliure. Em permetia acostar-me més al sentit i al sentiment del poema sense encongir-lo amb la faixa de la literalitat ni tampoc, sobretot, haver de forçar el ritme i les costures del vers amb mots d’una semàntica menys precisa. Ja ho deia Frost, que també  «poetry is what gets lost in translation», o també aquell epigrama de Borges: «El original es infiel a la traducción».

After the feet of beauty fly my own

 

Oh, think not I am faithful to a vow!
Faithless am I save to love’s self alone.
Were you not lovely I would leave you now:
After the feet of beauty fly my own.

Were you not still my hunger’s rarest food,
And water ever to my wildest thirst,
I would desert you — think not but I would! —
And seek another as I sought you first.

But you are mobile as the veering air,
And all your charms more changeful than the tide,
Wherefore to be inconstant is no care:

I have but to continue at your side.
So wanton, light and false, my love, are you,
I am most faithless when I most am true.

Edna St. Vincent Millay

Del llibre: «A Few Figs from Thistles. Poems and sonnets»

Llegir-ne més

Lluna o ala

 

Others taunt me with having knelt at well-curbs
Always wrong to the light…

Robert FROST

camelia_blanca

mussol, escolta
teu i sol
el brogit d’ales
que t’acuita
que no s’adorm

i si no pots
perquè pots
dir amb pol·len
la camèlia primitiva
que al teu cor glaçà
d’absències tendres
espines

des del fons lívid
tampoc no digues llast
tampoc no en digues pou
tampoc no hi digues mel
negra de llunes

sinó quin vol
digues només quin vol
quin l’abella inhòspita
quin la nit llepassa
quin vol la blava
indòmita que se’n va

aquella sagna
la infinita
la blanca