Si arraffa un qualche niente / e si ripete / che il tangibile è quanto basta. Eugenio MONTALE D’entrada, trobe poc poètic, d’una certa coentor, exhumar versos només per a vendre pantalons massivament, encara que les cames i el cul del poeta foren pioners en vestir-los, o això diuen. L’adverbi en itàliques porta la clau de la [...]
Secció: Vídeopoesia: veus mirades
Versió MP3 O thou whose face hath felt the Winter’s wind, Whose eye has seen the snow-clouds hung in mist, And the black elm tops ‘mong the freezing stars! To thee the spring will be a harvest time. O thou whose only book has been the light Of supreme darkness, which thou feddest on Night [...]
Robert Frost repeteix insistentment la primera persona del singular («I», «jo») a l’inici dels primers versos d’aquest poema. He dubtat força a l’hora de traduir-lo amb una literalitat que no em feia el pes. Ho sent. Alguns estudiosos han vist, segurament amb encert, que el més personal dels pronoms és un recurs escollit concientment pel [...]
Via Moving Poems, m’he topat amb aquest vídeopoema, un collage que entrellaça fotogrames i veus de dones poetes per a crear «un poema nou i unitari», en paraules de l’autor. Michael Lovegrave Thomson és l’editor d’aquesta pel·lícula processada en Super8mm.
Versió MP3 What are days for? Days are where we live. They come, they wake us Time and time over. [They are to be happy in: Where can we live but days?]* Ah, solving that question Brings the priest and the doctor In their long coats Running over the fields. Philip Larkin | + vídeos [...]
Abans d’engegar-lo us recomane apagar els llums i clicar el botó de pantalla completa. Versió MP3 Or poserai per sempre, Stanco mio cor. Perì l’inganno estremo, Ch’eterno io mi credei. Perì. Ben sento, In noi di cari inganni, Non che la speme, il desiderio è spento. Posa per sempre. Assai Palpitasti. Non val cosa nessuna [...]
Per més social que es proclame, l’ésser humà tendeix a comportar-se com si res no existira una mica més enllà del seu nas, i m’hi incloc. Per això, de tant en tant, els poetes han de recordar tot allò que existeix, que flueix sense mans ni controls remots, i tornar a anomenar-ho. Inger Christensen. Versió [...]