Birbar l‘antera

En l‘agricultura, el solc i el cavalló són complementaris. Mentre el solc és una cavitat longitudinal feta en el sòl amb l‘arada o amb l‘aixadella, el cavalló és el llom de terra que queda entre dos solcs. En el cavalló es planta la llavor d‘hortalissa que volem conrear, mentre que pel solc transita l‘aigua que fa créixer el cultiu. Amb tot, apareixen herbetes, cosa que fa necessari birbar tota l‘antera.

Meseguer-Carbó

Societat insostenible

L‘entitat cívica Escola Valenciana acaba de publicar un important estudi sobre el panorama del medi ambient a la Comunitat Valenciana: el Llibre verd del territori valencià, coordinat per Carme Miquel. En ell han col·laborat 17 especialistes en distints camps, els quals ofereixen tots plegats un diagnòstic molt preocupant sobre la sostenibilitat del nostre desenvolupament de cara al futur. D‘acord amb Diego Gómez, president de l‘entitat i col·laborador en l‘estudi, la Comunitat Valenciana és un paradigma de societat insostenible en el segle XXI. Cal, per tant, que s‘adopten mesures urgents en distintes àrees per tal de poder invertir la situació actual i fer de la nostra una societat sostenible.

Josep Mª Jordan

Llegir +

l‘art de l‘edició [U. Eco]

Aquest ofici està en crisi i no solament en les cases editorials. En els diaris un es troba de tot ja, i en la ràdio sembla que hi ha un comissari expressament encarregat de vetllar perquè els locutors pronuncien incorrectament els noms estrangers, encara que hagen estat italianitzats.
Tinc a mà dos llibres publicats per dos importants editors. En la traducció a l‘anglès d‘una obra de divulgació històrica se‘m diu que dos grans filòsofs àrabs van dominar l‘edat mitjana: Avicena i Ibn-Sina. Es dóna la casualitat (notòria per a molts) que Avicena i Ibn-Sina són la mateixa persona (com ara Cassius Clay i Muhammad Ali). s‘equivocava ja l‘autor a l‘original? Ha confós el traductor un “and” amb un “or”? s‘ha barrejat una prova en què ha saltat una línia o un parèntesi explicatiu? Misteri. El fet és que un editor, encara que no sabés res d‘Avicena, hagués hagut de cerciorar-se en una enciclopèdia de si els dos noms estaven ben escrits, i se n‘hauria adonat de l‘error.

+ Via «Basar de les espècies»

Poesia a Abastos

Dijous 26 d‘octubre de 2006. La Regidoria de Cultura de l‘Ajuntament de València, a través de la seua Xarxa de Biblioteques, ha anunciat les lectures públiques del primer certamen de POESIA A ABASTOS, que tindran lloc a les 19 hores a la Biblioteca Municipal Eduard Escalante, situada a l‘antic Mercat d‘Abastos, carrer d‘Alberic, núm. 18 (València). PROGRAMA: Lectura del poemari “Dues veus per a una història” de Maria Calvo Palomares (poeta seleccionada I Certamen de Poesia a Abastos). Lectura homenatge al poeta Manel Garcia Grau: intervindran les poetes Marisol González Felip i Maria Calvo Palomares i el recitador Vicent Camps.

«Lletres Valencianes», censurada.

Lletres Valencianes és la revista de la Direcció General del Llibre i Biblioteques de la Generalitat Valenciana, que fins ara havia estat un instrument digne per tal de donar a conèixer la producció editorial valenciana. Fins al número 16 (tardor 2005), aquest objectiu s‘aconseguia amb les ressenyes i crítiques que els col·laboradors remetien des del sanitós exercici de la llibertat d‘expressió. Però a partir del número 17 (primavera 2006) la publicació ha passat per un procés injustificat de revisió que ha indignat els qui fins ara col·laboràvem en la revista. La decisió ha estat presa per càrrecs polítics del PP, que no han donat la cara en cap moment, i han imposat un model lingüístic que no té res a veure amb el model que la comunitat educativa i editorial valenciana segueix des de les Normes del 32.(…)

Lamentem la complicitat d‘aquells que formen part de l‘AVL i es diuen defensors de la llengua. Més aviat sembla que només estan interessats en les lluites intestines, mentre la Generalitat que els paga censura llibres de text o revistes culturals excusant-se en l‘Acadèmia per tal de dur a terme aquesta política nefasta per a la llengua.

Marc Candela. Llegir tot l‘article.

En guerra i de vacances

«Per a entendre el que està passant [al Líban], front a les interpretacions del neocon Samuel Huntington, qui defén l‘explicació del xoc de civilitzacions, semblen tenir més trellat les tesis combinades de dos excel·lents escriptors: la del paquistanés Tariq Alí, qui parla del xoc de fonamentalismes, i la del libanés Amin Malouf, que apel·la als efectes de les identitats assasines. Lamentablement, els fonamentalismes i els polítics fonamentalistes han anat arribant al poder en diverses àrees del món i ara xoquen entre ells: això ocorre en els Estats Units del protestantisme ultrapurità, en el catolicisme integrista occidental, en l‘Islam shiíta i sumnita, en el judaisme, en algunes branques de l‘hinduisme o en els neopopulismes religiosos que s‘estenen per l‘est d‘Europa. Això, unit a la resposta reactiva de les identitats tancades en sí mateixes, genera comportaments sectaris, intolerants i enormement refractaris als conceptes de diàleg, comprensió i convivència.»

Gil Manuel Hernàndez i Martí – Llegir +