Tinc sovint un altre ull, allà dalt, que em mira, i sé que no és el de Déu, perquè, si no li faig cas, només vaig a l’infern al qual jo desitge anar. MacLeish diu que és una lluna, un fruit rodó, un medalló: mut, palpable, silenciós, immòbil, contestatari. Cert. Però, perquè siga un ull, [...]
Secció: Traducció
Un poema amb el deix d’alguns licors que em són familiars. Mentre n’escrivia una versió, he paladejat reminiscències dels salms d’Espriu, del tord de Keats i dels vells ximples de Larkin. Hi ha una versió en català, però no he pogut fer-me amb ella. Youth of delight, come hither, And see the opening morn, Image [...]
El 28 de febrer de 1817, a l’edat de 29 anys, George Gordon Byron, més conegut com a Lord Byron, va escriure una carta (text) al seu amic Thomas Moore –poeta irlandès i primer biògraf–, en la qual va incloure el famós poema que més avall podeu llegir, escoltar i contemplar, «So, we’ll go no [...]
Set nocturns de set versos (VI) Inescrutable nit amarga sense fi Parpella oberta Abans del plor crema el dolor Abans del broll hi ha la pèrdua L’aguait de la mort futura Com el sil·logisme del meandre inútil s’esquerda als genolls del seu destí. (trad. J. P.) Helena (fragment) No és la mort a qui haurem [...]
El 31 de desembre és el darrer dia de l’any, o això diuen, i no tinc massa ganes de fer-ne balanç, la veritat. No sé si, a la fi, l’únic balanç sempre és pèrdua, com versifica Sòria i desdramatitza l’amic Alexandre, però és indubtable que, enguany, els ciutadans, sobretot els assalariats, hem perdut molt. No [...]
Larkin25 és una commemoració de la vida i obra del poeta, novel·lista, bibliotecari i crític de jazz Philip Larkin (1922-1985), ara que s’acompleixen 25 anys de la seua mort. Fins al 2 desembre se celebraran a Yorkshire i altres punts d’Anglaterra tot un seguit d’actes, entre els quals n’hi ha un que, en els darrers [...]
Robert Frost repeteix insistentment la primera persona del singular («I», «jo») a l’inici dels primers versos d’aquest poema. He dubtat força a l’hora de traduir-lo amb una literalitat que no em feia el pes. Ho sent. Alguns estudiosos han vist, segurament amb encert, que el més personal dels pronoms és un recurs escollit concientment pel [...]