Versió MP3 Ognuno ha l’infinito che si merita Giorgio Gaber A la mà esquerra duc l’infinit dels adéus i aquest amor lluny del pròxim comiat, novell sempre i penúltim. Més pesa un núvol que el vol ras d’un ocell que a contravent aprén a sobrevolar murs i mars i hi esquiva, com un llast, els [...]
Secció: Poesia de J. P.
L’intent voldria avançar-se mínimament al pròxim gest. Una mà que s’alça i demana sal, el taxi, una carícia, o simplement aquest peu, que fa una passa a l’esquerra en el pròxim cantó, abans no s’acabe de ficar roig el semàfor a l’altra banda del carrer, allà on espera encara una dona que pot estimar cossos [...]
Són tantes ja les nits abraçades que tota l’abraçada se m’ha fet una nit i, ara, per fi, puc dormir molt de temps lluny de mi i perdre’m en la fosca catedral d’aquest cercle immens i estelat que se m’obre entre les mans d’adéus i somnis on vas saber ser, com la lluna, l’espera precisa, [...]
Versió MP3 volen les branques arrels en l’aire Jaume Subirana Ulls i boques, forats al buit, se’ns fonen llum de bat a bat i, a frec i lluny, de l’infinit, mengem un cor a flor de pell. Ullals avall regalles sang: si els llepe em beus i és bell l’instant que ens fuig cruent i [...]
Te’n vols molt lluny i, tanmateix, gaudeixes el lloc que ocupes dins aquella mirada. Marc Granell ~.~ Deix d’escolopendra, tremola l’enyor als meus llavis com un mot miriàpode. Alene: hi dibuixa lentament el teu nom… i penetra. ~.~ La realitat imperant és fer de la realitat un somni i no fer el somni realitat. ~.~ [...]
And I shall have some peace there, for peace comes dropping slow William Butler Yeats L’home tranquil té velocitat, però no té pressa. Res no l’acaça. No té pressa, tampoc, de no tenir pressa, la qual cosa, entre llops, no és mai una rosa fàcil d’olorar quan hom disposa d’una mica de velocitat: l’home tranquil [...]
miralls, / un a l’enfront de l’altre: dues vides emmirallades, una en l’altra, / al fons de l’infinit.. Jaume Vidal Alcover Pintor i fotògraf, qüestiona, àvid, quin és l’original i quin el pecat entre la pell, l’espill i les fronteres on l’instant, fràgil i secret, reposa. Interrogant, sense saber-ho, la dona d’oli s’emmiralla i clou [...]