6 anys, 43 morts, 47 ferits, 0 responsables

Passegen dia i nit sense cap destinació com espectres desnonats per andanes embafades de supervivents amnèsics. Travessen, a vegades, cossos vius i cobejables, forques fredes i ambulants que desdenyen fugissers l’ombra brèvola i esquerpa que es desferma del seu propi cadàver. Sense fortuna intenten amarrar-se al cor d’algun infant per a poder fugir dels llimbs de sang on ja fa més de sis anys esperen sota els ferros l’hora digna dels adéus per a poder morir-se totalment. És la mort ajornada. És la mort que no s’acaba mai. És aquesta impune propensió a l’oblit on els irresponsables muten en botxins.

@avm3j

Ressaca d‘oli

Els supervivents polítics de la tragicomèdia s‘agafen vacances. La secta dels bronzejats, en alguna platja privada i gloriosa, a glops de mojito se‘n fot dels qui no els han pogut multar per excés de velocitat. El seus cotxes porten airbags. Corren més. Manen en la carretera. Però els morts encara van en metro: 43. Fatxenderia còsmica: després del Foro Mundial de las Famílias, a l‘aconsellat d‘infraestructures encara li ha sobrat procacitat per a anunciar el Foro Mundial de Seguridad Ferroviaria. Política. Aporte eslògan: «Valencia, fina i segura».Arròs a banda, la policia ha dit alguna cosa. Per fi. Intrèpida, malgrat la ressaca comissionària, la periodista Regina Laguna fa públic hui un informe-hipòtesi de la policia, que constata fets indiscutibles i explora conclusions discutibles, si bé molt diferents a les místiques oficials:

Según la policía científica, en el sistema de control automático de trenes Siemens ZSI-27 de la unidad siniestrada, del 20 de junio al 3 de julio de 2006 «se lee en repetidas ocasiones la actuación del frenado de urgencia por exceso de velocidad». La mayoría de las veces ello ocurre por «exceder de 9-10 kilómetros por hora la velocidad establecida», pero en otras ocasiones ello se produce «sin llegar a este límite». Por tanto, concluye el informe de la Dirección General de la Policía que «este frenado de urgencia ha actuado en ocasiones sin llegar a exceder la velocidad límite, por lo que podría cuestionar la precisión del sistema».El informe continúa explicando que «se podría descartar el desmayo del maquinista», ya que el mecanismo automático del tren, denominado «hombre muerto», no ha actuado según se desprende de los datos obtenidos de la Caja Registradora de Eventos Teloc 2200, también conocida como caja negra.

La comissió de no investigació té també, per tant, una caixa negra, que ens ha revelat no solament la indecència, ja coneguda, del partit que ens desgoverna, sinó també la impotència de l‘oposició en l‘aportació de proves, la inutilitat i ineficàcia dels polítics en l‘esclariment de les causes, en la depuració de responsabilitats, en la recuperació de la tranquilitat dels ciutadans i, menys encara, en la consolació de les víctimes. Els hi demanem massa? Ara solament cal esperar els resultats d‘una investigació judicial de la qual sabem ben poca cosa. Aquest informe de la policia col·loca el flexo directament sobre una presumpta fallada en el sistema de frenat, però, per la seua lògica igualment condicional («podria questionar la precisión…», com aquell «podria la balisa evitar…»), la comissió de no investigació també hauria descarrilat.

seguiment.gif

No es pot dir oliva

Per l‘agost és madura; pel setembre, sepultura. Comencen a descartar-se. Inici de la fi da la partida. Ascèticament, que el director tècnic de FGV descarte la fallada mecànica és, si més no, una declaració tan sublim com la d‘aquella pista islamista que tantes vegades descartà Acebes durant l’onzeme. l‘aconsellat d‘infraestructures acaba igual que començà, amb l‘excés de velocitat, amb l‘excés d‘indecència i amb l‘excés d’inconsciència tranquil·la. L‘oposició també acaba com començà: amb la falta de balisa, falta de temps i, en definitiva, amb falta. Com ja s‘anunciava a Salms: a l‘agost, figues i most. O, per al cas, millor aquesta altra: No es pot dir oliva, si a l‘agost no és eixida.

L‘enquistament

Els sindicats han parlat del que saben: de la pressió horària sobre els treballadors, de les queixes per un manteniment deficient i d‘una formació insuficient dels maquinistes. Formació, per exemple, sobre què fer quan una roda punxa. El protocol de seguretat en situacions de perill. d‘ahir, cançons per a recordar: «Yo mismo pasaba por ahí a 60 y no pasaba nada» o el determinant «el dinero influye». O aquesta altra, que resumiria la necrosi: «Los maquinistas reciben llamadas si van tres o cuatro minutos con retraso». Senzillament memorable. I punible. Arròs a banda, ara ens contesten, també, que s‘han esborrat les proves de l‘homicidi: la velocitat que portà el maquinista en uns altres trens aquell mateix dia no consta perquè s‘han esborrat les caixes negres. Però, què no s‘ha esborrat? Tot s‘ha esborrat. La felicitat de FGV és immensa. Aquesta nova burla còsmica és com aquella de la tràgica demora, per part del PP, en l‘entrega de la documentació de la tragèdia, fa uns dies, al·legant: «És que la estamos fotocopiando». Operació desvergonya infinita.

En quant a les cançonetes previsibles: tots els representants sindicals en FGV han dit que una balisa hauria evitat l‘accident. Temps condicional, una vegada més. Punt i seguit: Joan Ignasi Pla exigeix responsabilitats per la decisió de no instal·lar balises. És a dir, per la no decisió. l‘excés de velocitat i la inexistència de balisa són, al capdavall, els dos arguments confrontats. l‘excés de velocitat i la falta de balisa: ring de boxa electoral. Sembla que ni als uns ni als altres, repetim cantilena, els interessa esbrinar què hi ha darrere de l‘excés o de la falta. Comissió de no investigació. Comença l‘enquistament.

Avaria en la versió oficial

Avaria i accident de la versió oficial sobre les causes de la tragèdia. Ahir, en la comissió de no investigació, un tècnic, curiosament convidat pel PP, Manuel Benegas Capote, director general d’ADIF, afirmà primer que, efectivament, una balisa podria, podria —clímax de l‘oposició— haver evitat la desgràcia i, després, puntualitzà que, en principi, el descarrilament no pot explicar-se exclussivament per l‘excés de velocitat. Aquest últim aclariment tècnic de l‘especialista d‘ADIF (que, per cert, no és un expert qualsevol: era fa poc el director-gerent de la unitat de Manteniment d‘infraestructura de Línies) ha obert, per fi, el meló de les hipòtesis sobre les causes concretes, probables, racionals i realment investigables, una de les quals ja ha començat a rodar: al túnel, els tècnics van trobar el bogi davanter, és a dir, les rodes i els eixos, completament separats de la màquina, tirats sobre la via, girats en sentit contrari a la marxa del comboi i «brutalment» arrencats de la travessa balladora i la corona. Aquestes circumstàncies —insòlites en els descarrilaments— ha aixecat fortes sospites en treballadors de FGV, en experts, en l‘oposició i en els sindicats, que ja havien mantingut anteriorment la tesi de l‘existència de diverses deficiències en el material rodant. Els sindicats s‘han afanyat a exigir una investigació tècnica independent, ja que fins ara —ja veus tu com és això possible— únicament han disposat de l‘informe de l‘empresa i, no sols això, tampoc han tingut accés a la unitat sinistrada. Increïble però cert. Com va dir l‘alcalde de Torrent, serà la veritat la víctima 44?

El blanc no és negre

Investiguem, un dia més, un dia menys, la no-comissió. Comparegueren ahir els tècnics convidats pel (del) PP. Res de nou. Les consignes oficiades: tot és insegur, tot és inevitable. El maquinista com a causa i la velocitat com a causa i la culpa fue del chachachá. Després, en la roda de preguntes, tot un festival de condicionals contra tautologies. La pell contra la pedra. Condicional: «Hauria evitat la tragèdia un altre sistema de seguretat?» Tautologia: «Ningún sistema de seguridad asegura la inexistencia de accidentes». Quin geni el de Dómine, director general de Transports. El blanc no és negre. Premi per al xiquet. ¡Iguales para hoy…! I sembla que d‘ahí no els trauràs, ni als uns ni als altres.

Una de les bones: «No hay ningún sistema de seguridad de riesgo cero que garantice al 100% la seguridad». Espera, que m‘he perdut, Dómine. Si hi intercanviem la clau: «No hay ningún sistema de seguridad totalmente seguro que garantice al 100% la seguridad». No ho desxifre… Deu ser massa tècnic. Escolte‘m una cosa… Què se sap del risc 5 que ens garantisca el 95%? Torna-li: el blanc no és negre, val. I el gris? Què és el gris? El director gris.

Una altra: «No me consta que se trabaje con otra hipótesis que no sea el exceso de velocidad». Espera, espera, que m‘he caigut de la cadira… Que no consta? Quina novetat, no? La frase gloriosa és de l’emocionat Sebastián Argente, cap de la línia 1. Anem a veure, torna-li: l‘excés de velocitat no és una hipòtesi; és un fet. Una evidència evidenciadíssima per la caixa negra. La pregunta del milió que espere —condicional: esperaria— com aigua de maig, des de l‘oposició als tècnics, és la següent: una per una, enumere‘ns, per favor, totes les possibles causes que poden tenir com a efecte un excés de velocitat. d‘ací les hipòtesis. Tinc, però, la personal hipòtesi de què, ni als uns ni als altres, no els interessa trobar més hipòtesis. Perquè el blanc no és negre, perquè tot és insegur, tot és inevitable i, a més, mana el PP. Com va dir Buda, el dolor és inevitable, però el patiment és opcional.

Valencians sense papers

Titular de mèdium el del diari Levante-EMV hui: «Convocan para mañana una manifestación contra el accidente y por la seguridad del transporte público». Contra l‘accident. I qui és l‘accident? I què és un accident? En la pràctica, manifestar-se contra l‘accident és impossible. En algun lloc, això sí, no deu passar un dia en què 43 espectres es manifesten contra el seu propi accident. Una altra cosa seria manifestar-se obertament contra la impunitat, però fa calor. A no ser que l‘accident titulat siga l‘autonàstic i autopàtic govern que patim. La comisió de no investigació havia rebut l’autòpsia abans de morir, però encara l‘oposició insisteix a indignar-se perquè l‘administració no li facilita tots els documents de la necrosi. Què indignant… Serà possible… Després de reduir a quatre dies cagats la no-comissió, veritat que és estranyíssim, insòlit, misteriós i espectral que no et subministren tot el paper higiènic, eh, eh? Després del «Jo no t‘espere», ara podríem penjar als balcons el «Jo m‘indigne». O simplement, intercanviant el macabre joc d‘espills: «Els valencians som un accident».

metro

Dijous 27 de juliol
El diari El Pais també s‘astora. Com Levante, també dedica hui un editorial a la investigació de la comissió de investigació i repassa la indignació: 1) El PP imposa una comissió d‘un mes; 2) La documentació s‘entrega de forma parcial i tard; 3) l‘oposició haurà disposat de només 14 hores (si no dorm) per a estudiar —si els estudia— els documents; 4) Vet del PP a les declaracions d‘experts independents; 5) Les compareixences duraran solament quatre dies; 6) Únicament 24 hores per a determinar les conclusions de les compareixences… Però la indignació real era una altra, no?